Entrevistes "El Quiosc"
Entrevistes "El Quiosc"
Programa

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

·4467 episodis
RSS

episodis

313-324 de 4449
  • 18'

    #4159 - Projecte Cosim lletres amb cor als hospitals

    Un projecte solidari per humanitzar els hospitals En aquesta entrevista a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, la Bea Osuna i la Maria Rosa Castellví presenten el projecte Cosim lletres amb cor. Aquesta iniciativa altruista busca personalitzar i donar calidesa a les àrees de nounats, especialment a les Unitats de Cures Intensives Neonatals (UCIN), mitjançant el lliurament del nom del bebè confeccionat amb lletres de roba. Funcionament i implicació de la comunitat L'entitat compta amb unes 150 voluntàries distribuïdes per Tarragona, les Terres de l'Ebre, Barcelona i Mallorca. El treball està totalment estructurat per aprofitar les habilitats de tothom: - Tallar i dibuixar: Persones que preparen els patrons i els retallen. - Cosir: Voluntàries que uneixen les peces per formar les lletres. - Pintar i decorar: Decoració de les pinzetes de fusta que subjecten els noms. "L'objectiu és humanitzar les àrees d'hospitalització, perquè són molt fredes i dures. Quan veuen les lletres de colors, els pares reben un toc d'alegria molt important." Tallers solidaris a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Amb l'objectiu de créixer, s'han organitzat tallers a la botiga de la Maria Rosa Castellví aquest dissabte (a les 11:00 h i a les 16:00 h). Aquests tallers serviran per: - Explicar el projecte de primera mà. - Ensenyar a confeccionar les lletres i el curet (un coixí en forma de cor per corregir la postura dels nadons). - Establir la botiga com a punt de recollida de material (retalls de roba infantil, guata, fils o pinces). Necessitats i col·laboració El projecte s'autofinancia completament amb les aportacions de les voluntàries i donacions particulars. Les lletres A són les més demandades i es calcula que hi ha un estoc de 15,000 unitats que es distribueixen ràpidament segons les necessitats dels hospitals de la zona.

  • 11'

    #4158 - Debat sobre l'antinatalisme i la responsabilitat de ser pares

    El dilema de l'antinatalisme L'episodi d'Entrevistes "El Quiosc" a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant recupera un curiós cas d'un jove de l'Índia que va denunciar els seus pares per haver-lo portat al món sense el seu consentiment. Aquest fet serveix de base per explorar el corrent filosòfic de l'antinatalisme, defensat per pensadors com David Benatar. Punts clau del debat: La demanda insòlita: El protagonista de la notícia argumenta que, en no haver demanat néixer, els seus pares tenen l'obligació de mantenir-lo de per vida. L'egoisme de procrear: Es planteja si tenir fills és realment un acte altruista o un exercici d'egoisme per satisfer desitjos personals o necessitats futures (cura en la vellesa). Estat del món i superpoblació: Es discuteix la conveniència de portar noves vides a un planeta superpoblat i amb un futur incert. Cicles històrics: Les col·laboradores reflexionen sobre com la història és cíclica i com, malgrat els avenços, la humanitat sovint pateix regressions en drets i llibertats. "Obligar un nen a entrar en aquest món i després obligar-lo a seguir una carrera és equivalent al segrest i a l'esclavitud." En resum, el programa convida a la reflexió sobre la responsabilitat ètica de la procreació i el llegat que deixem a les generacions futures.

  • 19'

    #4157 - L'habitatge a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

    Realitat del mercat immobiliari local En una entrevista a la Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, concretament al programa El Quiosc, s'ha analitzat la notícia que situa el municipi com la zona amb l'increment de preus de l'habitatge més alt d'Espanya. El propietari de la immobiliària Nova Llar, Damià Garrido, ha matisat aquestes dades, oferint una visió directa del sector. Factors que encareixen l'habitatge Manca d'oferta: Existeix molt poc moviment al mercat degut a la falta de necessitat de venda dels propietaris, sovint procedents d'herències. Impostos reduïts: Els tributs en el municipi són més baixos que en localitats veïnes, fet que facilita que els propietaris mantinguin immobles tancats sense costos excessius. Demanda de primera vivenda: El perfil principal és el de parelles joves que busquen establir-se al municipi, però la falta de lloguer és absoluta. El problema del lloguer L'especialista destaca que el mercat de lloguer a l'Hospitalet de l'Infant està altament estressat. Els preus de pisos de dues o tres habitacions oscil·len entre els 700 i 900 euros, xifres fins ara pròpies de grans ciutats. "A mi m'entra alguna cosa per llogar i no cal ni publicar-ho; tinc una llista d'espera contínua de gent preguntant." Propostes i perspectives Vivenda Social: Es reclama la necessitat d'un parc de vivenda pública real per complir amb el dret constitucional a l'habitatge, ja que les mesures actuals amb fons d'inversió es veuen com un simple "parxe". Especulació: Se suggereix que les inversions especulatives haurien de dirigir-se a altres mercats (com l'or o la plata) i no a un bé de primera necessitat com la casa. Licituds Turístiques: La falta de noves llicències també afecta la dinàmica del mercat d'interior i costa.

  • 18'

    #4156 - Villagreta: Història d'una fortuna de la llista Forbes a Mont-roig

    L'impacte d'una investigació d'història local a nivell internacional L'historiador Alfons Tejero, en col·laboració amb Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, detalla com un article sobre el llegat de la família alemanya Schickedans a Mont-roig del Camp ha saltat a la premsa internacional. El que va començar com una recerca sobre la finca Villagreta ha acabat sent un fenomen mediàtic al diari alemany Nürnberger Nachrichten. Villagreta: Un paradís privat en primera línia de mar La història se centra en una finca impressionant de 8,5 hectàrees situada a la costa de Mont-roig, propietat de Greta Schickedans, la primera dona a aparèixer a la llista Forbes. Els detalls més rellevants de la propietat inclouen: Construcció exclusiva: Edificada als anys 60 per gaudir de la sortida del sol sense obstacles. Instal·lacions de luxe: La finca comptava amb un jardí amb tres forats de golf i una empresa pròpia de producció de cactus i clavells que exportava a tot Europa. Magnitud econòmica: La propietat es va vendre recentment per xifres que superen els 3 milions d'euros, passant per mans d'empresaris hotelers i inversors russos. L'imperi Schickedans i les seves connexions històriques L'article d'Alfons Tejero aprofundeix en l'origen de la fortuna de la família, fundadora de l'empresa Quelle, pionera en la venda per catàleg a Europa i amb una plantilla de més de 42.000 treballadors. "Tenien negocis als cinc continents i van ser els que van introduir a Europa productes tan quotidians com els clínexs de la marca Tempo." Tanmateix, la investigació no defuig els aspectes més grisos de la història: * Connexions amb el nazisme: Es menciona la relació de Gustav Schickedans amb el procés d'arianització d'empreses jueves durant el Tercer Reich. * Presència alemanya a la zona: L'entrevista confirma que durant els anys 60, Miami Platja i Mont-roig van ser llocs de residència per a antics membres de la Luftwaffe. Un èxit de lectura sense precedents L'interès per aquesta història ha estat massiu, amb gairebé 100.000 lectures a Alemanya. Aquesta repercussió posa en valor el patrimoni històric del territori i serveix com una eina de promoció turística indirecta, demostrant que la història local té un interès global.

  • 8'

    #4155 - Estrenes de cinema i sèries: Drama i comèdia al gener

    Retorn a les pantalles amb la Cristina Gil Després de la pausa nadalenca, el programa Entrevistes "El Quiosc" a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant reprèn la seva secció setmanal per repassar les novetats més destacades del cinema i les plataformes digitals. Cartellera de cinema Aquesta setmana l'oferta cinematogràfica se centra en dues propostes internacionals de gran pes emocional: Song Song Blue (Canción para dos): Un drama musical nord-americà protagonitzat per Hugh Jackman i Kay Hudson. Basada en una història real, narra la trajectòria de dos músics amb poca sort que decideixen crear una banda tribut a Neil Diamond, demostrant que mai és tard per a l'amor ni per complir els somnis. La cronologia de l'aigua: Film britànic dirigit per Kristen Stewart i protagonitzat per Imogen Potts. Es tracta d'un drama biogràfic cru sobre l'escriptora Lídia Yudnavich, que explica com la natació i la literatura van ser les seves eines de salvació davant una joventut marcada pels abusos i les addiccions. Novetats a les plataformes de streaming El mes de gener arriba carregat de segones temporades i retorns esperats: Mil Golpes (Disney+): S'estrena la segona temporada d'aquesta sèrie sobre boxa ambientada al Londres victorià, on dos amics jamaicans lluiten per la supervivència. The Pitts (HBO/Movistar+): Torna aquest drama mèdic situat a Pittsburgh que explora la vida quotidiana i els embolics personals dels professionals de la salut. Machos Alpha (Netflix): Ja disponible la quarta temporada d'aquesta comèdia espanyola. La trama segueix explorant, en clau d'humor, la crisi de la masculinitat i els rols de gènere en una societat que avança cap a la igualtat. "L'abolició del patriarcat s'apropa en plena crisi de la masculinitat. Quatre amics estan perdent el seu tron, privilegis i identitat." Documentals i natura D'altra banda, el dimecres 14 de gener s'estrenarà a Disney+ la docu-sèrie Paul to Paul, on l'actor Will Smith recorre els set continents en una expedició de 100 dies per mostrar els indrets més extrems del planeta, des de l'Antàrtida fins a l'Amazones.

  • 12'

    #4154 - Veritat o mentida amb Cori Guiu 8-1-26

    En aquesta edició d'Entrevistes "El Quiosc" a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, la col·laboradora Cori Guiu ens sorprèn amb un relat colpidor que convida a la reflexió sobre la humanitat i la solidaritat en els temps actuals. L'anècdota del pollastre congelat La història, que va succeir realment fa uns 50 anys a Anglaterra, comença el dia de Nadal. Un sense sostre anomenat Rob va trucar a la porta d'una parella jove amb una bossa d'escombraries i un pollastre congelat que algú li havia donat. El propietari de la casa el va reconèixer de l'època escolar i, en veure la seva situació de vulnerabilitat (accentuada per un trastorn de l'espectre autista), el va convidar a entrar. Una convivència de per vida Tot i que inicialment l'acollida havia de ser temporal, la situació es va allargar durant cinc dècades pels següents motius: * Dificultats sistèmiques: Per tenir feina calia una adreça, i sense feina no hi havia casa. La parella el va ajudar a registrar-se i a trobar feina com a escombrariaire. * Vincle familiar: Quan la parella va tenir fills i es va plantejar que en Rob marxés, els sentiments van prevaldre. Es va convertir en un membre més de la família, ajudant amb la criança dels nens i en les tasques de la llar. * Llegat solidari: En morir als 70 anys, en Rob va deixar una herència de 40.000 lliures que es van destinar a crear una llar per a altres persones sense sostre. Reflexió sobre l'actualitat social L'espai, presentat per Estrella Botello i amb la participació d'altres veus del Patronat de Mitjans, deriva en una crítica a la situació social del 2026. Es discuteixen temes com: * La deshumanització davant la pèrdua de vides de persones que dormen al carrer. * La gestió política de l'habitatge i els desallotjaments. * El contrast entre els mals auguris bèl·lics i climàtics actuals davant la bondat individual. "No sé què ens passa a la humanitat. Com podem permetre que passin aquestes coses? Necessitem recuperar una mica d'humanitat."

  • 7'

    #4153 - Homenatge a Lluís Nomen i Parcs de Nadal al municipi

    Homenatge a Lluís Nomen i Castellnou El magazín Entrevistes "El Quiosc" de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant ha destacat l'emotiu acte realitzat el passat 28 de desembre a Reus. Es tracta d'un homenatge a Lluís Nomen i Castellnou, veí del municipi i referent del sindicalisme pagès al Camp de Tarragona, qui va morir fa 25 anys. Reconeixement permanent: La seu d'Unió de Pagesos al Baix Camp ha batejat la seva sala d'actes amb el nom de Lluís Nomen. Trajectòria: Es va recordar el seu caràcter inconformista, altruista i el seu compromís amb la millora de les condicions de la pagesia. Intervencions: L'acte va comptar amb la presència de familiars, amics i figures com Pep Riera i Joan Cavall. "Aquesta gota de lluitar per les coses, de reivindicar el que és just i no ser senzillament uns consumidors a la societat, crec que ell ens ho va transmetre molt fortament" — Oriol Nomen, fill de l'homenatjat. Èxit dels Parcs de Nadal D'altra banda, s'ha fet balanç de les activitats d'oci durant les festes, centrades en els més petits: Participació: Prop de 800 infants han gaudit dels parcs organitzats a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Activitats: L'oferta ha inclòs inflables, futbolí humà i diversos tallers de manualitats. Col·laboracions: Entitats locals com el Torselet, l'Eveline Roca i Manetes han participat en la dinamització dels tallers.

  • 10'

    #4152 - Cinema d'estrena - divendres 19 de desembre

    Visió general La secció "Les estrenes", amb la Cristina Gil, repassa propostes de cinema i sèries abans de l’aturada per les festes nadalenques, amb recomanacions pensades tant per a qui busca espectacle com per a qui prefereix terror, animació familiar o minisèries. Cinema destacat Blockbuster de ciència-ficció i aventura S’anuncia com l’estrena més esperada del període: la tercera entrega d’una saga dirigida per James Cameron, amb una durada de 195 minuts. Torna el repartiment principal (Sam Worthington, Zoe Saldanya i Stephen Lang) S’incorpora un nou personatge antagonista (Mona Chaplin) La trama explora un nou clan Navi, conegut com el poble de les cendres, més violent i menys pacífic que els anteriors Es remarca l’experiència de visionat en 3D "Si quieres propagar tu fuego por el mundo me necesitas." Terror amb tocs de thriller sobrenatural: Keeper Per a qui està cansat de l’ambient nadalenc, es recomana una proposta de terror procedent dels Estats Units. 99 minuts de durada Direcció: Osgo Perkins Premissa: una parella fa una escapada romàntica a una cabana aïllada Gir clau: ell marxa sobtadament i ella es queda sola, desencadenant-se una presència maligna que revela secrets horripilants Animació familiar nadalenca: Missió Santa S’afegeix a la cartellera una opció infantil i per a tots els públics, coproduïda entre Estats Units, Alemanya i l’Índia. El taller de Santa s’ha modernitzat amb nova tecnologia Els errors tecnològics obliguen els petits elfs a actuar per salvar el Nadal Sèries: agenda de plataformes 12 cites antes de Navidad (Movistar Plus) Minisèrie de comèdia romàntica (coproducció Irlanda-Estats Units). Protagonista: Kate, dissenyadora de patrons tèxtils S’implica en un programa per trobar parella en 12 dies Recomanada per ser lleugera, dinàmica i divertida Atasco 3 (Amazon Prime Video, 22 de desembre) Tercera temporada d’una minisèrie de comèdia (amb punt de comèdia negra) basada en situacions extremes en embussos. Temporades amb repartiments canviants Actors destacats d’aquesta temporada: Lolita, Leo Harlem, Clara Lago, Daphne Fernández, entre d’altres Innato (Netflix, 23 de desembre) Thriller d’intriga (8 episodis) dirigit per Fran Carvajal. Repartiment: Helena Anaya, Immanuel Arias, Emma Suárez, Roberto Alamó, Laura Garrido… Trama: una psicòloga intenta mantenir una vida estable, però el seu passat torna quan el seu pare, un assassí múltiple conegut com l’assassino del gasoil, surt de presó i coincideix amb una nova onada de crims Recordatori: Stranger Things Es recorda l’estrena de nous capítols el 26 de desembre i l’episodi final amb estrena mundial simultània l’1 de gener. Tancament La secció acaba amb un missatge de bones festes i l’anunci que es reprendran les recomanacions després de Nadal. "Gaudiu-ne aquests dies. Una abraçada a tots."

  • 22'

    #4151 - Imatges de la dona a la història - Isabel Fernández - Dona mesopotàmia

    Idea central La conversa amb Isabel Fernández analitza la situació jurídica i social de la dona a la Mesopotàmia del quart mil·lenni aC en endavant, a partir sobretot de fonts escrites (tauletes i textos legals). Context històric: de la prehistòria a la història Revolució urbana i jerarquització Amb l’evolució cap a ciutats-estat (Sumer i etapes posteriors), apareixen: diferències de classe i jerarquització (temples, palaus, autoritat del rei-sacerdot) una societat més complexa que requereix administració i control La importància de l’escriptura La invenció de l’escriptura cuniforme (en tauletes d’argila) permet: registrar activitats administratives i econòmiques conservar textos jurídics i contractes Punt clau: amb documents escrits, es passa de prehistòria a història. "Quan tenim documents escrits, parlem d'història." Fonts i metodologia: llei vs realitat Es distingeix entre: codis legals (norma general; poden ser ideals) documents jurídics reals (contractes matrimonials, testaments, compra-venda), que mostren què passava de veritat S’assenyala que una llei pot existir sense complir-se sempre, però un contracte evidencia un cas concret. Matrimonis: estructura, economia i control social Una institució clau El matrimoni és central perquè regula: la transmissió de béns la legitimitat de l’hereu En una societat patriarcal, el contracte sol negociar-se entre: pare de la nòvia i pare del nuvi (o el nuvi) la dona hi participa poques vegades, excepte casos com viudetat o absència del pare. Transaccions econòmiques Dot: aportació de la família de la nòvia a la nòvia (gestionada pel marit), però: és un segur econòmic es pot recuperar en cas de divorci o mort del marit Compensació a la família de la núvia (a vegades mal entesa com a “preu”): no és una compra, sinó una compensació per la pèrdua d’un membre productiu del grup familiar. Divorci i conflictes: causes i conseqüències Possibilitat de divorci Hi ha divorci, sobretot impulsat pels homes, però també hi ha casos on la dona el pot demanar. Adulteri Fortament penalitzat i regulat. "Si l'esposa d'un home és sorprendida acostada con otro varón, que los aten i los tiren a l'agua." També es destaca: la necessitat de proves (i jurament públic si no n’hi ha) la possibilitat que l’acusador sigui castigat si menteix. Cost del divorci Si no hi ha adulteri, el divorci pot implicar: retorn de la dot indemnitzacions addicionals Això feia que molts trencaments no fossin automàtics per l’impacte econòmic. Esterilitat Es presenta com una altra causa de ruptura o reconfiguració familiar. Possible solució: tenir fills amb una esclava perquè siguin reconeguts dins la línia familiar. Es remarca una asimetria: no queda contemplada de forma clara l’esterilitat masculina. Herència i estatus jurídic Regla general L’herència recau sobretot en fills varons, especialment el primogènit, que també assumeix el culte als ancestres. Les filles, habitualment, no hereten: reben el dot. Excepcions i mecanismes Si només hi ha filles: es pot adoptar un noi que es casa amb una filla i hereta Casos singulars: es pot conferir a una dona un estatut jurídic masculí perquè pugui heretar i administrar béns. apareix la fórmula de ser “mare i pare” al testament. Capacitat d’acció de la dona Tot i ser un marc patriarcal, s’observa que la dona pot: - intervenir en assumptes legals - comprar, vendre i gestionar béns - exercir diversos oficis S’apunta també que el nivell econòmic condiciona la llibertat real: amb més béns, hi ha més capacitat de gestió. Tancament i avanç del pròxim programa Es planteja el debat històric sobre si amb el temps es van perdre drets o si falta documentació per entendre tota l’evolució. S’anuncia el pròxim tema: una figura destacada, la primera escriptora coneguda de la història, vinculada al paper de les sacerdotesses. Cita final significativa "Moltes coses segueixen igual, moltes altres han canviat."

  • 20'

    #4150 - Temps de sardanes 19/12/25

    Visió general El programa Sardana Viva tanca la temporada 2025 amb l’Elisabet Segura, que repassa novetats del món sardanista, agenda nadalenca i fa balanç de l’any, reivindicant la sardana com a tradició viva i actual. Temes principals Plega internacional 2026 a Estocolm La plega internacional del 2026 se celebrarà a Estocolm (Suècia) els dies 14, 15 i 16 d’agost de 2026. L’esdeveniment (38a edició) està organitzat per Adifolc i s’emmarca dins el Kulturfestivalen. Inscripcions obertes fins al 6 de gener de 2026. Objectiu: projectar la cultura popular catalana arreu d’Europa i sumar-hi entitats, grups i espectacles amb una mirada de modernitat i evolució constant. Premis Preludi: nou format i conductor Es presenta Arnau Tordera com a conductor dels Premis Preludi (les millors sardanes del 2025). S’impulsa un producte audiovisual transmedia per: dignificar la composició de sardanes acostar el gènere al públic general Peça clau: el podcast El tamborí, amb enfocament pedagògic i professional, anàlisi de peces i transparència del procés. Estructura: 9 capítols (3 per categoria) Selecció de finalistes per jurat i categoria d’audiència amb votació en gales. Dates destacades: Gales de la categoria audiència: 18, 20 i 25 de maig de 2026 (Casino de l’Aliança del Poblenou). Publicació del podcast: a partir del febrer (Spotify, YouTube i web oficial). Agenda sardanista de Nadal Es destaquen activitats, tot i ser dates amb menys ballades: - 28è aplec nadalenc a Ciutat Vella (Barcelona) — diumenge 21. - Propostes com Sardà Nadal (les Borges Blanques), i ballades a Badalona, les Franqueses del Vallès, Igualada (per la Marató) i Premià de Mar. - Recomanació de consulta d’agenda a SomSardana.cat. Acte local: “Per Nadal, Foment Cultural” Convocatòria per al 29 a les 19 h al Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant. Contingut: mostra d’activitats de les entitats sardana nadalenca i participació musical (incloent el grup Xirois) component solidari amb la Marató de TV3 Peça musical escollida Sardana de comiat: “La nit de Nadal” (Josep Gribé). Es remarca el seu caràcter tranquil i la qualitat musical, amb context sobre l’autor i l’estrena (1964). Balanç i desig per al 2026 L’Elisabet Segura celebra: molta afluència a les ballades el creixement dels participants del curset (ja com a “família sardanista”) la sensació de relleu i autonomia dels balladors Missatge final: prioritat a salut i feina, i sobretot que la sardana continuï “activa, viva i amb moltes ganes de ballar”. "Si no tenim salut no podem ballar sardanes."

  • 17'

    #4149 - Portaveus Més Municipi - Yolanda Marqués 19 de desembre

    Context de l’entrevista En aquesta intervenció del programa Portaveus, Yolanda Marquès (portaveu de Més Municipi i regidora) repassa el tancament d’any i els principals reptes municipals, amb especial focus en pressupostos, inversions i projectes estratègics. Pressupost 2026: xifres i criteri de planificació Magnitud del pressupost 27 M€ de pressupost agregat (consolidat) 21,3 M€ corresponents estrictament a l’Ajuntament Enfocament i prudència La portaveu defensa que el pressupost s’ha elaborat amb responsabilitat i rigor, tenint en compte: - Subvencions i ingressos previstos (i el risc que no arribin) - L’equilibri entre despesa i ingressos per mantenir l’estabilitat pressupostària "les coses de Palacio van despacio" Inversions previstes: què es farà i en quin estat està Paquet d’inversions S’anuncien 3,1 M€ en inversions, amb projectes que venen de feina prèvia (projectes executius, tràmits i licitacions). Destaquen: - Pista Nova Llum - Canvi de paviment a la pista de Vandellòs (Pavelló) - Millores de sostenibilitat en edificis municipals (finestres i tancaments de l’Ajuntament i Casa de la Vila) - Reordenació del camp de futbol (inici d’obres al gener) - Altres actuacions: camp de futbol de la Porrassa, pati de l’Escola Mestral, etc. Projectes “macro” i calendari realista Es remarca que alguns projectes són de gran escala i no es completaran en un any: - El camp de futbol s’estima en 7 M€ i s’executarà per fases Relació amb l’oposició i diagnosi del municipi Tot i la presentació “ferma” del govern, l’oposició vota en contra. Marquès argumenta que: - El govern s’ha trobat un municipi amb mancances de manteniment i instal·lacions - Han hagut de “endreçar” abans d’impulsar plenament el seu programa Grau d’execució del programa Afirma que ja tenen més del 60% del programa executat Volen arribar a 80–90% al final del mandat Demandes ciutadanes: rapidesa, accessibilitat i seguretat Expectatives i ritmes El feedback ciutadà és descrit com a positiu, però amb una demanda constant: - Més rapidesa i immediatesa, limitada per la burocràcia Actuacions destacades del 2025 Es presenta el 2025 com un any socialment “fructífer”, amb accions com: - Millores a carrers (Jaume II, Acàcies i de Mar) per reduir barreres arquitectòniques - Elaboració del pla d’envelliment actiu - Finalització de la residència - Instal·lació de càmeres de vigilància a Vanessa Park i a l’eix comercial - Digitalització d’àrees d’emergència vinculades a medi ambient Residència: tancament d’obra i nou model de gestió La residència es dona per finalitzada i es destaca el pas següent: - Encàrrec de la gestió a l’empresa Sumar (centres de dia i residències) - Obertura prevista de cara al gener S’argumenta que, tot i no ser un projecte propi, s’ha tirat endavant per responsabilitat política. Comissaria: projecte incorporat al pressupost Es confirma que la comissaria: - Té partida pressupostària - Començarà amb l’encàrrec del projecte bàsic Via Verda i dependència d’actors externs S’explica que el desenvolupament del projecte depèn en gran part de DIF i del ritme de: - Fons europeus - Estabilitat de pressupostos autonòmics i estatals Mentrestant, el fet que s’hagin tret les vies permet usar l’espai com a sender, amb la mirada posada en convertir la Via Verda en: - Eix vertebrador - Atracció turística i element de posicionament del municipi Fons de Transició Nuclear: impacte al teixit empresarial Es valora molt positivament la resolució que destina 4,4 M€ a l’empresariat local: - Impacte en 15 projectes de 10–11 empreses locals - Objectius: sostenibilitat, creació d’ocupació i suport davant el futur tancament nuclear Marquès destaca la importància que aquests recursos es quedin al territori i no marxin a projectes de fora. Tancament La portaveu finalitza amb un missatge de bones festes, demanant: - Paciència pels terminis - Participació ciutadana a través de suggeriments - Voluntat de continuar transformant propostes en realitats Idees clau Pressupost 2026 planificat amb prudència: 27 M€ consolidat, 21,3 M€ Ajuntament. 3,1 M€ en inversions amb tramitació avançada; alguns projectes són plurianuals. Residència finalitzada i a punt d’entrar en funcionament amb gestió de Sumar. Via Verda condicionada per DIF i finançament superior. Fons de Transició Nuclear: 4,4 M€ per enfortir el teixit empresarial local.

  • 20'

    #4148 - Crítica del PSC al pressupost 2026 i residències

    Context i participants Marc de l’entrevista Conversa dins del programa Portaveus amb Maria José Gómez, portaveu del PSC, per valorar decisions del darrer ple municipal. "Aquest és el primer any que l'equip de govern es visibilitza allò que pot oferir per si mateix." Pressupost municipal 2026: motius del vot en contra Diagnosi general El PSC conclou que hi ha manca d’iniciativa política i buït de propostes, especialment en l’àmbit d’inversions. Denuncia una davallada d’inversions (aprox. 1,5 M€ menys) i que es prioritzin actuacions que qualifica de pedaços. Projectes anunciats però no pressupostats Es posa en dubte l’execució el 2026 de: camp de futbol de l’Hospitalet de l’Infant Pati de l'Escola Mestral Argumenta que el 2027 és any electoral i això dificulta acabar grans obres dins del mandat. Àrees on veu absència d’actuació Via pública i accessibilitat: manca d’actuacions estructurals (voreres, accessibilitat). Equipaments educatius: assegura que no hi ha inversions i que s’han retallat serveis (menciona pèrdua d’unitats i recursos vinculats a formació/adults). Patrimoni històric: considera que no s’hi han fet actuacions rellevants. Energies renovables: critica que el centre de recerca anunciat al Polígon Les Tàpies no té cap partida ni estudi previst. Comerç: afirma que la targeta moneda ha quedat inoperativa i mostra escepticisme amb la continuïtat dels bònus per manca d’execució prèvia. Habitatge: no veu una política efectiva per augmentar el parc de compra/lloguer; qualifica de fracàs la venda de parcel·les municipals (1 de 10 venudes) i acusa l’equip de govern de descapitalitzar l’Ajuntament. Crítica de gestió econòmica Rebutja un préstec de 150.000 € per enllumenat (tot i interès 0) per l’impacte a 10 anys. Adverteix que els estalvis municipals han anat baixant (citant 10 M€ previs) sense projectes transformadors. Denuncia una pressió sobre la ciutadania via taxes i preus públics. Assenyala despeses corrents desbocades: increment d’uns 2 M€ (de 5 M€ a 7 M€), i posa com a exemple la recollida i tractament de residus amb desviacions elevades. Punt positiu destacat: pista Nova Llum Reconeixement d’una millora necessària El PSC valora positivament la intervenció prevista a la pista Nova Llum per corregir problemes de mides i inclinació que afectaven activitats. Remarca que es tracta d’esmenar un error anterior i celebra que es faci ara. Cost municipal estimat: 39.000 € (pressupost 150.000 € amb previsió de subvenció de 111.000 €). Debat sobre la gestió de residències i centres de dia Model anterior i proposta de canvi Es reivindica el projecte de xarxa de benestar impulsat pel govern socialista (centres de dia i residències al municipi) i es descriu com un “luxe” en comparació amb municipis similars. El punt de conflicte: el govern municipal proposa passar de la gestió via fundació sense ànim de lucre del territori a una empresa pública (amb seu a Girona). Principals preocupacions del PSC Pèrdua de proximitat i de sinergies territorials (compartir professionals), en un sector amb manca de personal. Risc d’increment de costos: es menciona una comissió del 9% dels ingressos i la repercussió del 100% dels costos a l’Ajuntament. Baixa capacitat d’influència en els òrgans de govern (poca representativitat real al consell d’administració). Posada en valor de la gestió anterior Defensa la professionalitat de la fundació, destacant la seva actuació durant la pandèmia. Taxa de recollida de deixalles: “taxa justa” i rectificació Què s’havia plantejat Implementar una taxa justa amb: part variable segons reciclatge (premiar/penalitzar) increment lineal del 20% per a tothom Què critica el PSC Considera que el municipi no estava preparat tecnològicament (identificació en contenidors/porta a porta) per aplicar la part variable. Denuncia que l’equip de govern deroga la part variable però manté l’increment del 20%. Ho qualifica de fracàs en la política de residus i apunta a un augment de costos del servei respecte etapes anteriors. Tancament Missatge final Felicitació de Nadal i crida a fer balanç i millora amb crítica constructiva de cara a l’any vinent.