Entrevistes "El Quiosc"
Entrevistes "El Quiosc"
Programa

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

·4467 episodis
RSS

episodis

337-348 de 4449
  • 17'

    #4135 - Marta Quer - Llibre 'Els cent contes'

    Presentació de la convidada i del llibre Marta Kerr, coneguda per la seva vinculació al CELHI, visita el programa com a escriptora i narradora de contes per explicar l’origen del seu llibre “100 contes”, il·lustrat per Jana C. Ferrando. La portada mostra casa seva de nit, amb una finestra il·luminada, símbol de les hores en què escriu. Origen dels contes: jocs de paraules i insomni Marta explica que sempre li ha agradat jugar: De petita, jugant a casa. Professionalment, jugant amb els infants a l’escola. Ara, jugant amb les paraules a través de jocs en línia. Utilitza diversos jocs de lletres (paraulògic, Old Molly, Old Gordel, Harakat), on: Al paraulògic es formen paraules amb 7 lletres i sempre ha d’aparèixer la lletra central. Quan una paraula fa servir totes les lletres, surt el tuti. Altres jocs funcionen com un Mastermind de paraules de cinc lletres, amb lletres verdes (correctes i ben col·locades) i grogues (correctes però desplaçades). A partir de les paraules solució de cada dia, Marta s’imposa el repte d’escriure un conte breu. L’origen va ser una combinació curiosa de munió, penic i cotilles, d’on en va sortir una frase absurda que va fer riure la família. Ritual d’escriptura: contes de matinada Marta no és escriptora professional i escriu de matinada, aprofitant els seus desvetllaments entre les 4 i les 6. En lloc de donar voltes al llit: Obre el mòbil. Juga als jocs de paraules. Amb les paraules obtingudes, escriu un conte. La finestra il·luminada de la portada representa la seva tauleta de nit encesa a aquestes hores. Cada sessió d’escriptura li ocupa aproximadament una hora. Del joc íntim a un llibre familiar autoeditat Inicialment, Marta escrivia només per a ella, però: La seva filla Mireia la va animar a penjar les històries a Instagram. Allà, diverses persones li van suggerir que les publiqués en un llibre. Una neboda li va proposar recollir-les i editar-les. El resultat és un projecte 100% familiar: Marta aporta els contes. La Jana (neta de la seva germana), estudiant de l’Escola Massana, crea les il·lustracions i la portada. La neboda Núria s’encarrega de l’edició, el disseny i la distribució. És una autoedició molt limitada: Sense ISBN ni dipòsit legal. Només 40 exemplars, destinats a família i amistats properes. Els presentadors comenten que el llibre és molt bonic, que els fa il·lusió tenir-ne un exemplar i que els contes són ideals per ser llegits en veu alta. Estil dels contes i recursos narratius Tipus d’històries Les històries són totes inventades, tot i que sovint parteixen de: Situacions reals. Contextos històrics (com la guerra de Waterloo), barrejats amb elements absurds o humorístics. El to pot ser: Quotidià i familiar. Fantàstic o surrealista. Amb finals feliços o tràgics, segons li surti en escriure. Marta explica que escriu “tal com raja” i que sovint decideix al final si: “El mato o no el mato? Ho acabo bé o no ho acabo bé?” La majoria de contes acaben bé, perquè sap que això agrada als lectors, però de tant en tant introdueix finals més foscos “perquè no sigui tot tan rosa”. Personatges recurrents Ha creat una parella fictícia molt estimada pels lectors: En Paret i la Mandinga, una parella jove que viu al Raval de Barcelona. Són “bellíssimes persones que s’estimen en bogeria”. Apareixen en diversos contes, cosa que dona continuïtat i tendresa a l’univers narratiu. Jocs amb el llenguatge i significats Els contes són també un exercici de vocabulari: A l’inici, Marta triava tres paraules corresponents als jocs Gordel, Harakat i Old Molly. Més endavant va afegir també el tuti del paraulògic, arribant a quatre paraules forçades per conte. Els presentadors destaquen que: Encara que el lector no sàpiga el significat d’alguna paraula, el context del conte l’ajuda a entendre-la. És una manera de recuperar l’hàbit de buscar paraules, molt present abans amb diccionaris, i avui substituït sovint per Google. Marta comenta que: A vegades consulta diccionaris. I també recorre a la IA per aclarir matisos de significat o obtenir exemples d’ús en context, que li suggereixen cap a on pot anar el conte. Deixa clar que la IA no li escriu els contes, només li dona pistes sobre el sentit de les paraules. Estratègies creatives per encabir les paraules Quan alguna paraula és molt difícil d’encaixar, Marta fa servir diversos trucs: Convertir-la en nom propi: per exemple, si surt Pujol i no li encaixa com a muntanya, decideix que el protagonista es digui Antoni Pujol. Fer-ne un somni: si dues paraules són impossibles de lligar (com cocodril i gaita), crea una escena on el personatge somia una desfilada d’animals tocant instruments i el cocodril toca la gaita. Aquestes estratègies mostren la seva capacitat d’imaginació i la voluntat que totes les paraules surtin de manera coherent o divertida. Lectura de contes en directe Marta llegeix dos contes a l’antena, explicant també les paraules obligades. 1. Conte del gat i el ninou Paraules obligades: Ninou, Grapa, Lliçons. El conte recorda un dia de Reis en què a la protagonista li van portar un gat molt juganer que la va esgarrapar amb la grapa, obligant-la a anar al CAP a vacunar-se del tètanus i posar-se punts de sutura. A partir d’aquí, Marta juga amb els diversos significats de grapa (esgarrapada, eina, licor) i amb ninou (associat a l’any nou) i lliçons. Explica com: Dona a cada paraula el significat que més li convé. I, si cal, canvia el registre (nom propi, sentit figurat, etc.). 2. Conte d’en Paret i l’envalum misteriós Paraules obligades: Llosa, Trama, Aiguat. En aquest conte, els amics d’en Paret es pregunten: “Quina una en trama?” L’han vist, sota un aiguat intens, carregant un envalum a la baca del cotxe i marxant en direcció a la Llosa, la seva finca. Els amics el segueixen, imaginant mig en broma que podria portar un cadàver. En arribar, troben: El cotxe. En Paret preparant un esmorzar suculent a la caseta. Cap rastre de l’envalum. S’afegeixen a l’esmorzar, però mai no arriben a saber què hi havia realment al paquet. El relat acaba deixant el misteri obert, amb la insinuació que potser el foc on es cuina la cansalada crema alguna cosa més que llenya. La narradora conclou que no revelarà el secret, perquè és un tema “d’entre germans”. Aquest conte mostra: L’ús de Llosa com a topònim de la finca. Trama com a acció de “tramar alguna cosa”. Aiguat com a context climàtic del relat. Funció lectora i valor educatiu Els conductors subratllen que el llibre és un bon exercici de lectura i vocabulari: El lector veu les paraules destacades a banda del conte. Encara que no les conegui, el relat n’ajuda la comprensió. Marta lamenta que: La gent jove ja no consulta diccionaris com abans. Ara tot es busca a Google o amb IA, i no sempre amb resultats precisos. Malgrat això, ella ho aprofita de manera constructiva per enriquir els contes. Possibilitat de nous llibres El llibre actual recull 100 contes, però Marta calcula que ja n’ha escrit entre 300 i 400. Per això: Es planteja la publicació d’un segon volum, mantenint la mateixa dinàmica. El principal obstacle és el cost econòmic de fer un llibre tan cuidat. Bromeja amb la possibilitat de fer un verkami perquè la gent hi participi. Com que l’edició actual és molt restringida, els oients no poden comprar-lo aquestes festes, però l’entrevista serveix per compartir-ne l’esperit i alguns relats. Cloenda i felicitació de Nadal Cap al final de la conversa, els locutors recorden que aquesta és l’última intervenció de Marta Kerr a la ràdio el 2025, i que l’esperen de nou el 2026 per: Presentar nous llibres. Explicar contes. O parlar d’història local i del CELHI. Marta s’acomiada adreçant-se als oients amb un desig senzill i afectuós: Que tinguin bon Nadal, bon any nou i que es puguin retrobar el 2026. L’entrevista tanca amb un to proper, familiar i festiu, posant en valor la creativitat nocturna de Marta, el suport de la família i el plaer de jugar amb les paraules i amb els contes.

  • 13'

    #4134 - Estrenes de cinema i noves sèries per al pont de desembre

    Context general Secció “Les estrenes” del programa, on Cristina Gil repassa les novetats de cinema i sèries que arriben coincidint amb un cap de setmana llarg i festiu de desembre. L’objectiu és oferir propostes variades perquè l’audiència tingui opcions d’oci a la gran i petita pantalla. Estrenes de cinema 1. Golpes. Llevan tres atracos en 10 días Gènere: Thriller criminal ambientat a l’Espanya dels anys 80. Equip creatiu: Escrita i dirigida per Rafael Cobos; amb Luis Tosar, Jesús Carroza, Teresa Garzón, Cristina Alcázar i Carlos Bernardino. Trama: Miguel, un delinqüent que surt de la presó, torna a una Espanya en transformació. Necessita diners ràpidament, torna a reunir la seva antiga banda i planegen atracar bancs i joieries. El cas recau en el seu germà policia, Sabino, que el coneix millor que ningú. Tò: Proposta trepidant i intensa, amb conflicte familiar i tensió policial. 2. Me ha robado el corazón Gènere: Comèdia romàntica i road movie. Protagonistes: Òscar Casas, Anna Jara, Luis Zahera, Antonio Pagudo i Miguel de Lira. Direcció: Xus Gutiérrez. Punt de partida: Eric, jove enginyer, coneix Vera a través d’una app de cites. L’enganya perquè sigui la seva conductora en una fugida cap a Galícia després de robar un banc a Madrid. La policia els persegueix mentre la relació entre ells es transforma. Tò: Comèdia moderna sobre apps, enamorament i fugida, divertida i fresca. 3. Playa de Lobos Gènere: Comèdia d’intriga. Direcció i guió: Javier Veiga. Repartiment: Dani Rovira, Guillermo Francella, Antonia Sanjuan, Marta Hazas i el mateix Javier Veiga. Escenari: Una illa anomenada Lobos, on abans hi havia llops marins. Argument: Manu treballa en un xiringuito de platja. Claus és un turista mandrós que no vol aixecar-se de la gandula. El seu encontre sembla casual, però a poc a poc es revela una història oculta que els uneix. Claus fa a Manu una proposta inquietant i desconcertant, que incrementa la intriga. Recepció: Preestrenada al Festival de Màlaga 2025, amb molt bona crítica. Missatge jocós: "Nunca te fies de un desconocido en una playa, porque puede ser el lobo que se come a tu perusita." 4. Eternity Gènere: Cinema fantàstic, drama romàntic amb to de comèdia romàntica. Direcció: David Freyne. Protagonistes: Elizabeth Olsen, Miles Teller i Callum Turner. Premissa fantàstica: Els protagonistes moren i arriben a un espai d’ànimes on tenen una setmana per decidir on passaran l’eternitat. Ana (CMA) guia Larry en aquest procés, explicant-li la seva mort i el funcionament d’aquest “món”. Conflicte central: Joan ha de triar entre la seva parella de vida i el seu primer amor, mort fa dècades i que l’ha estat esperant en aquest lloc. Tò: Reflexió sobre amor, eleccions vitals i eternitat, amb humor i sensibilitat. 5. Sentimental (títol internacional no especificat, film noruec) Origen: Noruega. Gènere: Drama-comèdia familiar, “cinema dins del cinema”. Personatges principals: Germanes Nora i Agnes, i el pare Gustav, un antic director de cinema de renom. Trama: Nora i Agnes es retroben amb el seu pare distant, Gustav. Gustav ofereix a Nora un paper a la seva nova pel·lícula, però ella el rebutja. El paper acaba en mans d’una jove estrella de Hollywood, cosa que complica encara més les relacions familiars. Les germanes han de gestionar la relació trencada amb el pare i la presència de l’actriu americana enmig del conflicte. Repartiment: Renate Reinsve, Ellie Harboe i Stellan Skarsgård. Recepció: Arriba amb molt bona crítica, destacada per la seva mirada íntima a la família i al món del cinema. Novetats a plataformes (petita pantalla) Estrenes immediates Netflix – divendres (avui): El precio de una confesión Producció coreana, catalogada com una d’aquestes sèries “rares” i singulars. Thriller dramàtic amb to intens i estil propi de la ficció coreana. Sicilia Express Comèdia fantàstica nadalenca, miniserie. Protagonistes: Salvo i Valentino, infermers sicilians que viuen entre Milà i la seva terra. Abans de Nadal descobreixen un portal màgic que els permet viatjar fins a les seves famílies, amb la possibilitat de canviar les seves vides per sempre. Estrenes pròximes (agenda de sèries) Sky Showtime – dissabte 6 El Aferr Iris (proposta britànica, thriller): Protagonista: Jenny Iris Nixon, una nena prodigi que resol trencaclosques en línia molt complexos. Rep una misteriosa invitació a la plaça de Florència. Coneix el carismàtic empresari Cameron Beck, que li proposa treballar per ell. Ha d’ajudar a desentranyar una poderosa tecnologia secreta, amb una trama plena de misteri i perill. Disney+ – dimecres 10 de desembre Percy Jackson y los dioses del Olimpo – Temporada 2 Continuació de la adaptació televisiva de la famosa saga juvenil. Es manté el to d’aventura fantàstica amb déus grecs, mitologia i protagonistes adolescents. Netflix – dimecres 10 de desembre Accidente – Temporada 2 Seguiment d’una sèrie que va tenir bona acollida en la seva primera temporada. Es manté la intriga al voltant d’un accident central i les seves conseqüències. S’espera veure què aporta de nou aquesta segona entrega a la trama. Netflix – dimecres 11 de desembre El hombre contra el bebé (Hombre vs Bebé) Comèdia britànica protagonitzada per Rowan Atkinson. Personatge principal: Trevor Bicklen. Després d’una experiència desastrosa cuidant una mansió d’alta tecnologia, Trevor es veu encarregat de custodiar un nadó en un àtic de luxe a Londres. La convivència amb el nadó desencadena situacions caòtiques i molt còmiques. Es presenta com una sèrie molt divertida, amb alt potencial d’èxit. Tancament de la secció Cristina Gil recalca que hi ha opcions per a tots els gustos: des de thrillers i comèdies romàntiques fins a drames familiars i sèries fantàstiques. Anima l’audiència a aprofitar el pont llarg de desembre per gaudir del cinema i les sèries. Anuncia que tornaran la setmana vinent amb noves recomanacions i estrenes. "Nosaltres ens retrobarem d'aquí una setmana. Més propostes, més cinema, més sèries..."

  • 6'

    #4133 - Fira de Nadal de Tivissa: creixement i activitats

    Context i protagonistes Entrevista a David Pérez Vallsebre, regidor de Serveis Econòmics i de Fires de Tivissa, al programa Entrevistes "El Quiosc" de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, per parlar de la Fira de Nadal de Tivissa. Creixement i dimensions de la Fira Dates: cap de setmana de pont, 6 i 7 de desembre. 120 estands/expositors, un increment respecte a anys anteriors (85, 105...). Implica tot el nucli antic de Tivissa, amb ampliació de carrers i espais: Obertura de nous carrers, com el carrer Caragol i la plaça del Caragol. La fira es considera ja “de categoria i magnitud gegant” per la seva dimensió i participació. Oferta de productes i protagonisme local Gran varietat de productes, difícil d’enumerar tots, però amb eixos clars: Artesania i productes handmade adaptats al Nadal. Producte agroalimentari i producte del territori. Més de 40 parades locals de Tivissa, i unes 80 parades d’arreu del país. Objectiu clar: que la gent pugui fer les primeres compres de Nadal a la fira i omplir la taula amb productes de proximitat. Horaris i funcionament Dissabte i diumenge: Obertura de la fira a les 10 h del matí. Tancament comercial cap a les 21.30 h, però l’activitat continua. A la nit: Tast de vins i producte local al carrer Hospital. Maridatge gastronomia i vi amb espectacle musical les dues nits. Activitats per a tots els públics Programa amb activitats cada hora, pensat per a tota la família: Personatges com els de Toy Story perquè els infants puguin fer-se fotos. Activitats infantils al casal. Espai del “Google Home” per fer fotografies. Espectacle musical “Nadal al món” a la plaça del Mercat. Xarangues els dos dies. Exhibicions de ball amb professionals i amb les nenes del poble fent ball modern. La fira és totalment gratuïta, sense entrada ni sortida delimitades, oberta a tothom. Impacte al territori i turisme La fira coincideix amb altres activitats nadalenques de la zona, com el Pessebre dels Estels a Vandellòs, fet que afavoreix “fer territori” i complementar visites. Malgrat ser pont llarg, la gent tria quedar-se a Tivissa: El poble viu la fira com una festa major, gairebé com Sant Jaume. Allotjaments turístics plens (a Tivissa i Darmós) d’un any per l’altre. Es remarca que la fira és un motor per al sector turístic i comercial local. Missatge final i invitació David Pérez anima a tothom qui no la conegui a visitar la Fira de Nadal de Tivissa. Destaca que: Cada any hi ha novetats i la fira es renova constantment. Es prioritza el producte de casa nostra i del territori. És el lloc ideal per fer les primeres compres de Nadal. “Si no has visitat la fira de Tivissa mai, vine a visitar-la… Cada any hi ha alguna novetat, i sobretot és una fira que aposta pel producte de casa nostra, del territori.” Per a més informació i consultar horaris i activitats es pot visitar tivissa.cat (Turisme Tivissa) i l’Instagram Fira Nadal Tivissa.

  • 9'

    #4132 - Torró Dreams: solidaritat dolça per Nadal

    Context: Nadal i solidaritat dolça Entrant a l’època de Nadal, es presenta el torró solidari Dreams, resultat de la col·laboració entre la Fundació PortAventura Dreams i Torrons Vicenç. L’objectiu és recaudar fons per al projecte Dream Village i donar visibilitat a la tasca social de la Fundació. Origen de la idea Josep Andreu, president de la Fundació PortAventura, explica que: Sempre busquen projectes que sumin al Dream Village. Coneixent la sensibilitat social de Torrons Vicenç, es van posar en contacte amb l’empresa. Després de visitar el projecte i veure’l de primera mà, es va obrir la porta a la col·laboració. El resultat és el torró solidari Torró Dreams, del qual una part del preu de venda es destina directament al projecte Dreams. "Tenim un torró que es diu Torró Dreams, que és el protagonista que avui presentem." Característiques del Torró Dreams El producte s’ha dissenyat per ser atractiu tant per la canalla com pels adults: Ingredients principals: Xocolata Plàtan Avellanes del Camp de Tarragona (posant en valor el producte de proximitat) Es destaca el contrast de sabors com a element clau. "És un contrast de sabors a la boca brutal." Segons expliquen, es van seleccionar quatre receptes finalistes i va guanyar la que més agradava internament: la combinació de xocolata, plàtan i avellanes. Comercialització i punts de venda El Torró Dreams es podrà trobar a: Les botigues pròpies de Torrons Vicenç (65 botigues repartides per tot el territori nacional). La botiga online de Torrons Vicenç. La botiga online de la Fundació PortAventura. El parc PortAventura. Possibles altres establiments col·laboradors que s’hi sumin per donar encara més visibilitat al projecte. La consigna per al públic és clara: demanar específicament el “Torró Dreams”. Visió de Torrons Vicenç sobre la col·laboració Ángel Velasco, propietari de Torrons Vicenç, destaca: La col·laboració va néixer arran d’una visita del seu equip a la Fundació PortAventura, d’on van sortir entusiasmats per la tasca que s’hi fa amb infants i famílies vulnerables. Ja tenen una llarga experiència en projectes solidaris, com el torró solidari amb l’Hospital Sant Joan de Déu i RAC1, amb més de 2,5 milions d’euros recaptats per malalties minoritàries. En aquesta nova col·laboració, ofereixen dues grans aportacions: Visibilitat a les seves botigues i prescripció activa per part del personal. Creació i venda d’un torró solidari per recaptar fons. "Tenim dues coses que podem fer per ajudar: donar visibilitat i fer un torró on puguin recaptar diners pels infants que ho necessiten." Velasco remarca que per a Torrons Vicenç és un plaer sumar-se a una acció com aquesta i agraeix que PortAventura hagi pensat en ells. Qualitat, tradició i innovació de Torrons Vicenç Ángel Velasco explica el factor diferencial de la marca: Tradició: arrelament torronaire i llarga trajectòria. Qualitat: selecció de bons ingredients, com les avellanes del Camp de Tarragona. Innovació: aposta per receptes noves i combinacions creatives. Aquests tres pilars —tradició, qualitat i innovació— són la base de l’expansió de l’empresa i de productes singulars com el Torró Dreams. També destaca que el torró: Es vol desestacionalitzar, perquè es pugui consumir tot l’any, no només per Nadal. Pot ser un regal solidari quan es va a casa d’uns amics, una alternativa a altres dolços tradicionals. "Tu pots portar un braç de gitano o portar un regal solidari com és el torró de la Fundació de PortAventura." Torrons d’autor i creativitat gastronòmica Torrons Vicenç també treballa amb torrons d’autor, fet que reforça el seu perfil innovador: Van començar fa anys amb Albert Adrià. S’hi han anat sumant grans xefs com Jordi Roca, Àngel León o José Andrés (per al mercat dels Estats Units). Aquests cuiners aporten els seus equips creatius, ampliant la capacitat d’innovació de l’empresa. Per a molts xefs, crear torrons és especial perquè: Els permet portar el seu segell gastronòmic al Nadal de moltes llars. És una col·laboració que genera il·lusió mútua. Missatge final L’entrevista es tanca amb un to festiu i agraït, celebrant la sinergia entre PortAventura Dreams i Torrons Vicenç i desitjant bones festes a l’audiència. El Torró Dreams es presenta, així, com una proposta que combina: Gust i qualitat gastronòmica. Compromís social amb infants i famílies vulnerables. Innovació i solidaritat en ple esperit nadalenc.

  • 7'

    #4131 - Presentació del llibre 'Misterios en el cole' - Esmeralda Oliver

    Presentació del llibre “Misterios en el cole, una aventura en equipo” és el primer conte infantil d’Esmeralda Oliver, mestra de primària. L’obra explica les aventures d’un grup de nens de primària que resol misteris a l’escola amb l’ajuda de tocs màgics i molt treball en equip. Contingut i edat recomanada Conte adreçat principalment a nens de 6 a 8 anys (de 1r a 3r de primària). Està pensat també per llegir en família, fomentant moments de qualitat compartits i l’hàbit lector des de ben petits. El llibre té unes 57-60 pàgines, amb moltes il·lustracions representatives que acompanyen el text. Personatges principals El grup protagonista està format per Andy, Max, Àlex, Patricia i Martín, cadascun inspirat en persones reals de l’entorn de l’autora: Andy: barreja del pare d’Esmeralda i del seu fill; a la portada porta gorra i ulleres, té un aire atrevit i una personalitat molt semblant a la del seu fill. Max: inspirat en un antic alumne apassionat per l’arqueologia i els misteris; a la portada porta samarreta groga i està damunt d’Andy. Àlex: amb samarreta lila, li encanten les mates i els reptes; aporta serietat i direcció al grup. Patricia: barreja d’Esmeralda de petita i de diverses nenes que ha tingut a l’aula; és valenta, creativa, li agrada pujar als arbres, llegir, fer manualitats, cantar i ballar. Martín: és el germà bessó de la Patricia a la història; inspirat en un nen de l’escola, divertit i xerraire, el típic alumne que sap tot el que passa al centre. Motivació de l’autora Esmeralda explica que: És mestra de primària i considera fonamental inculcar la lectura des de ben petits. Des de petita ha tingut molta imaginació i li agradava inventar històries, però amb el temps i les responsabilitats va deixar el seu hobby aparcat. L’estiu passat, parlant amb el seu pare, va recuperar la idea d’escriure i, animada per ell, es va “llençar a la piscina” i va decidir publicar el conte. Il·lustracions Les il·lustracions són obra d’Isabel España. El estil destaca per ulls grans, rodons i cares de sorpresa, molt coherents amb el to misteriós i aventurer del conte. Com aconseguir el llibre El llibre es pot adquirir directament a través de l’autora. Es pot contactar amb ella via Instagram al perfil “eolipsat” i, mitjançant un missatge directe, acordar l’enviament de l’exemplar. "Penso que és superimportant també compartir aquests moments de lectura en família." L’entrevista es tanca desitjant molta sort a Esmeralda Oliver i a “Misterios en el cole, una aventura en equipo”, amb l’esperança que sigui tot un èxit entre els lectors més petits i les seves famílies.

  • 26'

    #4130 - De l’origen còsmic de l’urani al seu ús nuclear

    Context i fil conductor de l’episodi En aquesta entrega d’El Quiosc a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, el divulgador científic Javier Castelló explica, de manera amena i molt pedagògica, d’on surt l’urani, com es distribueix a la Terra, com es transforma en combustible nuclear i què passa amb aquest combustible un cop “gastat”. Pel camí, apareixen temes relacionats com el gas radó, el càncer de pulmó i el tabac. 1. Origen còsmic de l’urani i presència a la Terra • L’urani es forma en explosions de supernoves i queda incorporat a la nebulosa que dona lloc al Sol i als planetes. • Una part d’aquest urani acaba als planetes rocosos, entre ells la Terra, on queda escampat per tota l’escorça, amb concentracions variables. Distribució geològica • On hi ha granit, normalment hi ha més concentració d’urani. • En desintegrar-se, l’urani genera una cadena de productes radioactius, entre ells el radó, un gas radioactiu. • Hi ha zones d’Espanya amb alta presència de radó (Galícia, serralada de Gredos, zona de Madrid, parts del Maresme), on la normativa d’edificació obliga a protegir les cases contra el radó. “Tu no pots fer una casa de qualsevol manera avui en dia. S’ha de protegir de disseny en front d’aquest gas radioactiu natural.” Radioactivitat natural i vida • L’urani és radioactiu d’entrada (sobretot l’isòtop U-238). Té un temps de semidesintegració de milers de milions d’anys, per tant sempre hi ha hagut urani radioactiu a la Terra. • La vida s’ha desenvolupat sempre envoltada de radioactivitat natural: - urani i radó - potassi-40 - carboni-14, etc. • L’emissió de l’urani natural és baixa, i hem conviscut amb aquesta radioactivitat des de l’origen de la vida. 2. El gas radó i el càncer de pulmó Què és i d’on surt el radó? • El radó és un gas noble radioactiu que es genera com a part de la sèrie de desintegració de l’urani i del tori. • No “apareix” perquè una habitació estigui mal ventilada; ja surt del terreny, i si l’espai està poc ventilat, el gas s’acumula a l’interior. • Com que l’urani està “a tot arreu” (roques, sòl, fins i tot en traça als nostres ossos), sempre es genera una certa quantitat de radó. Efectes sobre la salut • El radó és emissor alfa. Les partícules alfa no travessen la pell, però quan inhalem el gas: - El radó passa als pulmons. - Allà la radiació alfa pot danyar les cèl·lules pulmonars. • A altes concentracions i exposició crònica, el radó pot contribuir al càncer de pulmó. • Tot i així, aprox. el 90% dels càncers de pulmó són causats pel tabac. La resta es reparteix entre: - contaminants atmosfèrics - exposició a radó • Castelló recorda que venim d’una època en què es fumava massivament en espais tancats, incloses universitats, fet que dificulta molt separar estadísticament l’efecte del radó i el del tabac. 3. Tabac, radioactivitat i tòxics Tot i que el tema principal és l’urani, la conversa deriva cap al tabac. Poloni-210 en el fum del tabac • El tabac conté poloni-210 (P-210), un element radioactiu descobert per Marie Curie. • Té una densitat similar al plom i és emissor de partícules alfa. • Quan el cigarret crema, la temperatura el fa volàtil i passa al fum, que inhalen: - fumadors actius - fumadors passius (criatures, gent gran, persones amb asma, etc.) • Aquest poloni s’acumula als pulmons i, junt amb la resta de tòxics del tabac, augmenta el risc de càncer. Als CAP hi ha pòsters amb la llista de substàncies tòxiques del tabac, i una d’elles és “P-210”, el poloni-210. Promesa d’un programa futur • La conductora proposa dedicar una futura entrevista a tots els components tòxics del tabac. • Castelló suggereix portar-hi també un expert en tòxics, el Dr. Durán, per parlar de les malalties associades. 4. Mines d’urani i comerç internacional Mines d’urani a Espanya • Històricament, a Espanya hi ha hagut mines d’urani a: - província de Còrdova - zona sud de Salamanca (pròxim a Càceres) • Aquestes mines es van tancar per falta de rendibilitat: la concentració i la geologia no feien viable seguir extraient-hi urani. • Una empresa minera australiana va mostrar interès a reobrir mines després de la pandèmia o poc abans, però finalment no es va reactivar l’extracció. D’on s’importa l’urani? • Actualment, Espanya compra l’urani a l’exterior. Els grans productors són: - Kazakhstan - Rússia - Congo - Austràlia - Estats Units, entre altres. • El que es compra és mineral d’urani, que després cal enriquir abans d’usar-lo en reactors nuclears. 5. Urani-235, fissió i enriquiment Diferència entre U-238 i U-235 • L’urani natural és, bàsicament: - ~99,3% U-238, que no fissiona fàcilment amb neutrons tèrmics. - ~0,7% U-235, que sí fissiona i allibera molta energia. • Trencar un sol àtom d’U-235 allibera aproximadament 200 milions d’unitats d’energia. • En comparació, cremar un àtom de carbó en una combustió convencional només genera unes 4 unitats d’energia. La densitat energètica de l’urani-235 és, doncs, incomparablement més alta que la dels combustibles fòssils. Reactors d’urani natural vs urani enriquit • Amb només un 0,7% d’U-235, els reactors d’urani natural han de ser molt grans per funcionar (com passava a Vandellós I). • Per això, la tecnologia moderna utilitza urani enriquit, on la proporció d’U-235 s’eleva a entre el 3% i el 7% (per a reactors comercials). • És tècnicament possible arribar a enriquiments del 90% o més, però això requereix un cost energètic i tecnològic molt elevat. Aquests nivells alts interessen sobretot per a usos militars (bombes atòmiques). Enriquiment i risc de proliferació • L’enriquiment es fa amb centrífugues que separen els isòtops per diferència de massa (238 vs 235). • Com més etapes de centrifugat hi ha, més alt és l’enriquiment; per això la comunitat internacional es preocupa pel nombre de centrifugadores d’alguns països (indicador d’aspiracions militars). 6. El cicle del combustible nuclear: de França a Salamanca Planta d’enriquiment a França • Espanya no disposa de plantes d’enriquiment. L’urani es enriqueix a l’estranger, principalment a França. • L’empresa Eurodif és un consorci europeu en què participen diversos països (Holanda, França, Anglaterra, Suïssa, Espanya...). • A la zona entre Valence i Lió, a França, hi ha grans instal·lacions nuclears: - Un dels reactors d’uns 1.000 MW està dedicat gairebé exclusivament a subministrar energia a la planta d’enriquiment (les centrífugues consumeixen moltíssima electricitat). Fase química: de sòlid a gas i de gas a ceràmic • Per poder centrifugar l’urani, primer es transforma en hexafluorur d’urani (UF₆), que és gas a temperatures adequades. • Després de l’enriquiment, s’inverteix el procés i el material torna a formes sòlides, fins arribar a òxid d’urani, que és ceràmic i adequat per a l’ús en reactors. Fàbrica de combustible a Salamanca • A prop de Salamanca hi ha l’empresa ENUSA, que es dedica a fabricar el combustible nuclear per a les centrals espanyoles. • L’urani enriquit arriba a ENUSA en forma de pols d’òxid d’urani, en bidons, no en sacs. • A la fàbrica: - Es premsa la pols per formar petites pastilles ceràmiques (semblants a didals). - Aquestes pastilles s’introdueixen, una sobre l’altra, dins d’un tub metàl·lic allargat (veina), d’uns 4 metres de longitud. - Diverses veines s’agrupen per formar un element combustible nuclear. • A l’interior de cada veina hi ha un gas que manté un espai controlat entre la pastilla i la paret, per copsar l’expansió per temperatura i garantir una bona transmissió de calor. 7. Transport del combustible: seguretat física i radiològica Regulació internacional del transport • El transport de matèries perilloses (explosius, tòxics, radioactius...) està regulat per reglaments internacionals diferents segons el mitjà: - transport per carretera - transport marítim - transport per ferrocarril • Dins aquests reglaments, un capítol específic (el setè, en el cas esmentat) tracta el transport de materials radioactius i nuclears. Acompanyament policial i vigilància • Quan es fa una recàrrega de combustible a una central nuclear, l’element combustible nou surt en tràilers des de Salamanca. • Aquests combois són transport de material fissionable, sensible des del punt de vista de seguretat (perquè es podria voler robar per fer-ne un mal ús). • Per això: - El transport va acompanyat per la força pública. - En territori sense policia autonòmica pròpia, l’escorta és de la Guardia Civil. - En entrar a Catalunya, l’acompanyament passa a ser dels Mossos d’Esquadra. - El control radiològic addicional és responsabilitat de la Generalitat, a través del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR). • Aquest seguiment es manté fins a la porta de la central nuclear, on la instal·lació assumeix el control. Protecció del combustible nou • Quan s’inspeccionen i es manipulen els elements combustibles nous dins la central, el personal no porta vestimenta d’“astronauta”. • La protecció que es fa servir és bàsicament per no contaminar el combustible: - bata de treball - guants de cotó (“de primera comunió”), per evitar deixar greix o brutícia sobre les vaines. • Qualsevol impuresa sobre la superfície podria dificultar la transmissió de calor de la pastilla a la veina i, a llarg termini, provocar fissures i fuites de gasos radioactius. La prioritat en aquesta fase no és protegir l’operari del combustible, sinó protegir el combustible de l’operari. 8. El combustible “gastat” i el reprocessament Què passa dins del reactor • Quan el reactor funciona: - Els àtoms d’U-235 es trenquen (fissionen), produint fragments altament radioactius i neutrons. - Els neutrons alliberats poden ser absorbits per àtoms d’U-238, transformant-los en plutoni-239 (Pu-239). • El Pu-239 també és un material fissible, capaç de produir energia en reactors i susceptible d’ús militar. • A la natura no hi ha mines de plutoni-239, ja que el seu temps de semidesintegració és de desenes de milers d’anys, i el que es va formar en l’origen del sistema solar ja ha desaparegut. Per tant, el plutoni actual es fabrica als reactors. Combustible irradiat vs “gastat” • El combustible que ha estat al reactor s’anomena habitualment “combustible gastat”, tot i que encara conté urani i plutoni reutilitzables. • Castelló prefereix dir-ne “combustible irradiat” (exposat a neutrons), perquè el terme “gastat” és enganyós: hi queda energia aprofitable. Emmagatzematge en piscines • El combustible irradiat és altament radioactiu i genera molt de calor. • Per gestionar-lo, les centrals disposen de piscines de combustible gastat, que: - proporcionen refrigeració (l’aigua absorbeix el calor). - serveixen de blindatge radiològic (l’aigua atenua molt la radiació). - faciliten la manipulació remota (amb pont-grua), sense necessitat d’equips exagerats. • A més, l’aigua de la piscina i altres sistemes actuen com a control de la reactivitat, evitant que el material pugui tornar a entrar en situació de criticitat. El projecte de reprocessament • Les piscines es van dissenyar, en origen, amb la idea que el combustible irradiat s’hi quedaria un temps limitat, fins que es pogués enviar a plantes de reprocessament. • En el cas de Vandellós I, el combustible irradiat s’enviava a una planta francesa, a La Hague (Normandia), fruit d’un acord hispano-francès. • Allà es feia el reprocessament: - Es recuperava l’urani (235 i 238) no consumit. - S’extreia el plutoni-239 format. - Es separaven altres elements d’interès. - La fracció restant, altament radioactiva, es vitrificava (barrejada amb vidre fos) per immobilitzar-la i fer-ne més segur l’emmagatzematge a llarg termini. • Tot aquest procés té un cost econòmic molt elevat: - França cobra per custodiar, processar i emmagatzemar temporalment els residus. - Quan el reprocessament ha acabat, el país d’origen rep de tornada els residus vitrificats, que continuen essent seva responsabilitat. 9. Tancament i línies futures • L’entrevista es queda curta i molts aspectes del cicle complet del combustible nuclear queden per aprofundir en futurs programes. • S’acorda reprendre el tema l’any vinent i també dedicar una sessió específica a: - els components tòxics del tabac - la conscienciació de la població fumadora perquè entengui que “no s’està fent cap favor”. • El programa acaba amb felicitacions de Bones Festes i amb el compromís de tornar a parlar tant d’energia nuclear com de salut pública.

  • 19'

    #4129 - Voluntariat contra la solitud de la gent gran

    Context i motiu de la conversa L’entrevista s’emmarca en el Dia Internacional del Voluntariat i en la 1a jornada de voluntariat organitzada per la Regidoria de Proximitat a l’Hospitalet de l’Infant. L’acte tindrà lloc a la sala Ferré Malet de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou i vol ser un espai de trobada i reflexió sobre el paper clau del voluntariat en la cohesió social del municipi. Qui és la convidada i què és la Fundació La convidada és Magda Civit, tècnica social de la província de Tarragona de la Fundació Amics de la Gent Gran. La Fundació: Vetlla per la solitud no volguda de les persones grans. Ofereix acompanyament emocional a persones que estan soles o se senten soles. Basa tota la seva acció en el voluntariat, que és la seva base social. El servei és gratuït per a les persones grans. Com funciona el servei d’acompanyament Derivació de persones grans Hi ha dues vies principals per accedir al servei: Derivació professional: a través de serveis socials, CAPs, ambulatoris o hospitals, que detecten situacions de solitud. Entrada directa: algun veí o conegut comunica a la Fundació que hi ha una persona gran que passa moltes hores sola. En tots els casos: La Fundació fa una visita a la persona gran, li explica el servei i li pregunta si té contacte amb serveis socials. Si no n’hi té, la deriven a serveis socials perquè es puguin detectar altres necessitats més enllà de l’acompanyament. Procés d’encaix voluntari–persona gran Entrevista a la persona gran per conèixer situació, interessos i necessitats emocionals. Entrevista a la persona voluntària per detectar perfil, motivacions i afinitats. Cerca d’un encaix personalitzat (per exemple, “la Maria amb la Roser”). Presentació mútua i inici de l’acompanyament. El compromís del voluntari és: Acompanyar 1 dia a la setmana, aproximadament 2 hores. Fer activitats com parlar, sortir a passejar, prendre un cafè, etc. No realitzar tasques assistencials o professionals. Què fan i què NO fan els voluntaris Allò que sí que fan Acompanyament emocional: conversa, escolta, presència i suport afectiu. Sortir a caminar, anar a prendre alguna cosa, compartir estones de lleure. De manera puntual, acompanyar al metge o fer petites compres quan la situació ho requereix i no hi ha altra alternativa. "No hem deixat mai ningú sense anar al metge". També es poden donar altres formes de voluntariat: Persones amb habilitats específiques (infermeres, treballadors socials, metges jubilats, etc.) poden col·laborar en entrevistes, seguiment o formacions. Altres voluntaris poden oferir-se per fer tallers o manualitats un cop al mes amb gent gran. Allò que NO és funció del voluntariat La Fundació és molt clara per evitar confusions i explotació del voluntariat: Els voluntaris no fan cures ni tasques d’atenció personal (dutxar, donar menjar, etc.). No administren medicació, perquè no són professionals sanitaris. No estan per fer feines domèstiques ni per assumir funcions pròpies de serveis assistencials. Magda explica amb exemples que, si no es marca aquest límit, poden derivar-se abusos de confiança (peticions recurrents de compra de menjar, encàrrecs reiterats, etc.). Per això: Les normes queden per escrit i se signa un document. Es recomana als voluntaris que, davant de dubtes, consultin sempre la tècnica abans d’acceptar peticions no habituals. Perfil dels voluntaris i organització interna Edat i característiques El perfil més habitual són dones d’entre 45 i 70 anys. La participació com a voluntari és possible a partir dels 18 anys. Els menors de 18 anys poden col·laborar només amb autorització paterna i sempre acompanyats d’un voluntari adult. Quant a l’origen geogràfic: La majoria són del mateix municipi, però també hi ha voluntaris de pobles propers que es desplacen per fer l’acompanyament. Exemples: voluntaris de Torredembarra, Altafulla, Riudoms, Vinyols, Montbrió, Miami, etc. que col·laboren a Tarragona, Reus o Cambrils. Seguiment i suport al voluntariat Es fan reunions mensuals amb els voluntaris. Espai per compartir dubtes, experiències i situacions difícils. S’ofereix formació gratuïta continuada. S’organitzen grups d’acció segons habilitats (entrevistes, activitats grupals, etc.). La Fundació fa seguiment tant de la persona gran com del voluntari: Trucades periòdiques per saber si l’acompanyament funciona. Detecció de possibles desajustos d’encaix o malentesos. "No heu d’anar a disgust. És una cosa que feu voluntàriament. Heu d’anar a gust a fer aquest voluntariat". Si no hi ha feeling entre voluntari i persona gran: Es considera normal i acceptable. Es pot canviar la parella (per exemple, de la Maria a la Rosa) sense que això impliqui que ningú ho estigui fent malament. Finançament de la Fundació i paper de socis i donants La Fundació és sense ànim de lucre, però necessita recursos econòmics per funcionar: Una part del finançament prové de l’administració pública (sobretot ajuntaments, a través de convenis de col·laboració com el que es signarà amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de l’Infant). Una altra part ve d’entitats privades i particulars. A l’època de Nadal fan una campanya específica de donacions d’un mes de durada. Magda remarca un punt important: Ser voluntari NO obliga a ser soci ni donant. Hi ha voluntaris que, a més d’oferir el seu temps, fan aportacions econòmiques, puntuals o mensuals, però és del tot voluntari. Donar temps ja és, per si mateix, una aportació de molt valor. Història i expansió territorial de la Fundació La Fundació Amics de la Gent Gran fa més de 37 anys que actua a Catalunya. Va començar a Barcelona. A finals dels anys 90 (any 1999), una tècnica de l’Ajuntament de Cambrils va conèixer el projecte en unes jornades a Barcelona i va proposar implantar-lo al municipi. Es va començar a Cambrils i Vilanova, a més de Barcelona. Després d’uns anys, la Fundació va fer un pla estratègic amb l’objectiu d’estar presencialment a les quatre capitals catalanes. Abans de Tarragona, però, van iniciar el projecte a Reus, perquè un estudi va detectar que hi havia més gent gran allà que a Tarragona. Actualment la Fundació és present a: Cambrils Reus Tarragona I pròximament a l’Hospitalet de l’Infant Durant uns 4 anys també va ser activa a Móra la Nova, a través d’una col·laboració impulsada des de l’Ajuntament. Límits i situacions delicades en l’acompanyament Magda descriu situacions que es repeteixen sovint i que cal gestionar bé: Peticions recurrents d’anar a comprar o de portar menjar (també per a mascotes), que poden passar de ser una ajuda puntual a convertir-se en una càrrega constant. Situacions en què el voluntari es va sentint sobrepassat i deixa de visitar la persona sense avisar. Per evitar-ho: Es parla clarament des del primer dia de què forma part del voluntariat i què no. S’anima els voluntaris a avisar abans d’esgotar-se: si no hi ha encaix, es reorganitza l’acompanyament. Es fa seguiment activament per detectar desaparicions sobtades o situacions incòmodes. Tancament i invitació a la jornada L’entrevista tanca recordant que el 5 de desembre Magda serà present a la jornada de voluntariat a l’Hospitalet de l’Infant, on podrà: Explicar amb més detall el funcionament de la Fundació. Respondre dubtes del públic. Donar informació pràctica per a qui vulgui implicar-se com a voluntari o derivar-hi persones grans. Magda acaba amb una crida a la participació: Anima tothom a venir, com a mínim, per conèixer la Fundació i el projecte; després cadascú decidirà quin rol vol tenir.

  • 6'

    #4128 - Resultats esportius locals i activitats de Nadal

    Resultats esportius del cap de setmana Repàs intens de la jornada esportiva municipal, centrada sobretot en el futbol base, el futbol sala i els equips amateurs i femenins. Futbol 7 i futbol base Es detallen els resultats de nombrosos equips de futbol base (Benjamins, Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils), tant de dissabte com de diumenge: Diverses victòries destacades en categories benjamí i aleví, especialment en partits jugats a casa. També hi ha derrotes remarcables, sobretot en categories infantils, cadets i juvenils, tant en futbol 7 com en futbol 11. Futbol 11 i equips amateurs En futbol 11: L’infantil sub-14, el cadet sub-15 i el juvenil B del futbol base perden els seus partits. L’amateur de quarta catalana del Club Esportiu Hospitalet perd a casa, mentre que l’amateur de tercera catalana aconsegueix una victòria a domicili. Els veterans Penya-Barça cauen contundentment al camp de l’Amposta. El juvenil A del futbol base també perd com a visitant. Futbol femení El femení de Vandellós empata 0-0 en Copa Tarragona però guanya a la tanda de penals (3-0) i es classifica. El femení del Club Esportiu Hospitalet guanya 1-0 a casa contra el Cunit, sumant un triomf important. Futbol sala (Copa Tarragona) En la competició de Copa Tarragona de futbol sala, amb equips de Vandellós: El cadet guanya 0-12 i es classifica per a la següent eliminatòria. L’aleví perd 3-9 i queda eliminat. L’infantil guanya 1-4 i també es classifica. El juvenil empata 3-3 però cau eliminat als penals. El sènior perd ajustadament 4-3. Agenda esportiva i d’oci Cap de setmana sense competició A causa del pont, el pròxim cap de setmana no hi haurà jornades regulars de partits, tot i que es podria disputar algun partit a recuperar. La competició es reprendrà amb normalitat el cap de setmana del 13 i 14. Sant Silvestre solidària Es presenta la Sant Silvestre organitzada per l’àrea d’esports: Data: diumenge 21 de desembre. Lloc de sortida: Plaça Berenguer d’Entença, a les 11 del matí. Inscripcions: a través de la pàgina web de Trets Esports. Cost: inscripció gratuïta. En recollir el dorsal, es demana una aportació voluntària destinada a una associació contra el càncer, convertint la cursa en una activitat esportiva i solidària. Parcs de Nadal S’anuncien els horaris dels Parcs de Nadal: Parc de Nadal de Vandellòs: dies 27, 28 i 29 de desembre. Dies 27 i 28: obert de 10 a 13 h i de 16 a 20 h. Dia 29: només matí de 10 a 13 h. Parc de Nadal de l’Hospitalet de l’Infant: dies 2, 3 i 4 de gener. Dia 2: obert a la tarda, de 16 a 20 h. Dies 3 i 4: de 10 a 13 h i de 16 a 20 h. També es comenta que els Reis ja han fet alguna petició als poliesportius per organitzar l’entrega de regals, tot i que els detalls es deixaran per a pròximes intervencions. Tancament de la secció La conversa acaba amb to distès i proper, amb la proposta de tornar la setmana següent, encara que no hi hagi resultats, per recordar activitats i agenda, mantenint així la secció esportiva viva i informativa per a la ciutadania.

  • 13'

    #4127 - Entrevista Gerard Oms - Pel·lícula 'Molt lluny'

    Resum de l’entrevista Presentació i context En aquesta entrevista radiofònica es presenta Molt lluny, la primera pel·lícula del director Gerard Oms, projectada dins del Cicle Gaudí al Teatre Auditori de l'Hospitalet de l'Infant. El film ha rebut premis i nominacions en diversos festivals (Màlaga, Guadalajara, Premis Forqué, Premis Feroz) i destaca especialment per la interpretació de Mario Casas, guardonada i molt ben valorada per la crítica. Origen i caràcter autobiogràfic del film Gerard Oms explica que Molt lluny neix d’un viatge personal el 2008 als Països Baixos, arran d’una crisi vital. La pel·lícula és molt autobiogràfica i parla de: - Reconciliació amb un mateix - Dolors íntims i dificultats per acceptar-se i estimar-se - Vivències i preocupacions pròpies i del seu entorn, de classe treballadora El film està fet amb amics i família, en un ambient molt proper i còmplice, i amb un Mario Casas que Oms defineix com un dels seus millors amics i una peça clau en la seva trajectòria. El paper de Mario Casas i el naixement del director Oms relata com ell era preparador d’actors (acting coach) i no es plantejava ser director. Tot canvia quan, durant un rodatge, Mario Casas li diu que hi veu un cineasta al darrere de la seva manera de treballar: "Pensava que hi havia un director de cinema amb mi, que hi havia una mirada." Mario li promet que, si algun dia escriu una història on ell pugui encaixar, acceptarà protagonitzar-la. Aquesta confiança és l’espurna que porta Oms a escriure i dirigir Molt lluny. Significat del títol "Molt lluny" El títol té una triple lectura: - Distància geogràfica del personatge, lluny de casa - Distància interior, perquè està molt lluny de si mateix - El camí que té per recórrer emocionalment per arribar "molt lluny" en la seva pròpia transformació Temes principals de la pel·lícula Molt lluny aborda temes socials i personals punyents: - Atacs de pànic - Sobreviure sense diners - Immigració i racisme - Sexualitat i identitat - Crisi personal i soledat lluny de la família Oms afirma que fa cinema des de la consciència social i de classe, parlant des dels llocs d’on ve i explicant “els seus” al món. També reflexiona sobre: - El privilegi i les herències socials i culturals - Els models de masculinitat i feminitat únics que s’han imposat - La necessitat de deconstruir aquests prototips i acceptar la diversitat La pel·lícula convida a mostrar-se al món sense por, trencant silencis i secrets personals acumulats durant anys. Estil narratiu: subtilesa i suggeriment La crítica ha destacat la sutilesa i l’honestedat de la narració. Oms explica que li interessa un cinema que: - Suggerix més que no pas explica - Deixa buits perquè l’espectador els ompli - Tracta el públic de manera intel·ligent, llançant preguntes més que respostes Per això treballa amb "el pinzell petit", sobretot perquè el protagonista sosté un secret i un dolor durant molt temps. L’apropament a aquest personatge ha de ser delicat, vulnerable i cuidat, amb una càmera molt propera a la seva emoció. Producció i rodatge Un dels productors és Sergi Adrià, de l’Hospitalet de l’Infant, a qui Oms agraeix profundament el suport des dels seus curtmetratges fins al llargmetratge. La pel·lícula està rodada íntegrament als Països Baixos, reforçant el context d’estrangeria i distància. Cicle Gaudí i trobada amb el públic Oms destaca la importància del Cicle Gaudí per portar cinema independent i social a llocs on costa més que arribi. Subratlla que li agrada acompanyar la pel·lícula, conversar amb el públic i fer "militància" del cinema que fa, apropant-lo al seu destí final: l’espectador. Per què no s’ha de perdre la projecció El director conclou enumerant motius per veure Molt lluny: - És la primera vegada que veiem Mario Casas actuant en català - Casas participa en un projecte de cinema independent i social, poc habitual en la seva filmografia - És una pel·lícula centrada en l’emoció, que busca tocar el cor de l’espectador, que és, segons Oms, la seva principal exigència al cinema.

  • 5'

    #4126 - La cançó de la teva vida i l’amor inevitable

    Resum de contingut La idea de “la cançó de la teva vida” El text gira al voltant del concepte de "la cançó de la teva vida", presentada com molt més que simple música: És un viatge emocional i un reflex de qui ets. Cada cop que l’escoltes, explica la teva història. Cada lletra correspon a un instant irrepetible. Cada nota és un ressò que et recorda que estàs viu. "la teva vida és la millor cançó que ha composat mai ningú" S’hi destaca que no importa el gènere ni l’estil musical; el que compta és que cada persona descobreixi quina melodia li dona força, esperança i sentit. Es convida l’audiència a compartir quina és la cançó de la seva vida i per què. Exemple: la Tere i El Arrebato Es posa l’exemple de la Tere, que comenta que li agraden totes les cançons d’El Arrebato, sense triar-ne una de concreta. Això reforça la idea que, per algunes persones, un artista sencer pot ser la banda sonora de la seva vida. Lletra d’una cançó d’amor intens La resta del text recull la lletra d’una cançó d’amor apassionat i inevitable, on la veu protagonista expressa: Una addicció emocional i física a l’altra persona: "soy adicto a tu boca". La disposició a perdre l’orgull per amor: prefereix "mil veces perder que dejar de morder tu lengua". La idea que l’amor supera la raó: "al corazón le importa un bledo la razón". El matís entre "tornar a veure algú" i "veure’l tornar", donant-li un sentit profund al retorn compartit. L’amor s’hi descriu com un "destí inevitable", encara que comporti dolor ("aunque me duelan tus cristales"). La cançó encaixa plenament amb el concepte de cançó de la teva vida, ja que condensa emocions extremes, decisions irracionals per amor i una forta càrrega de records.

  • 22'

    #4125 - Sorteig solidari i nova junta de l’Associació Rociera

    Resum de l’episodi Presentació de l’Associació Rociera Entrevista a diverses integrants del Grupo Rociero del municipi, en el marc d’Entrevistes "El Quiosc" de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. Parlen la Emília, la Imma, la Tere, la Vicky i la Isabel, que formen part de la junta i del grup. Expliquen que fa uns 5–6 anys que estan a la junta, tot i que 2 anys van quedar aturats per la pandèmia. Renovació de la junta i funcionament de l’associació La junta antiga està cansada per la càrrega de feina durant tot l’any i volia relleu. S’incorporen Tere, Vicky i Sonia a la junta, que demanen a les antigues membres que continuïn per aprendre el funcionament. L’associació s’implica “en tots els xarcos”: Organització de la fira del Rocío (primer cap de setmana de juny). Participació al Mercat de Nadal. Col·laboració en festes del poble i altres activitats (com castells de sorra). Cooperació amb l’Ajuntament sempre que els ho demanen. Nova junta: motivacions i diversitat Tere s’hi implica perquè li agrada ajudar, provar coses noves i passar-ho bé. Van començar col·laborant amb la caseta “de los rebujitos” a la fira del Rocío i d’aquí va sorgir el bon clima amb la junta. Destaquen el “popurrí cultural” de la nova junta: Sonia és de Zamora. Isabel i Vicky són extremenyes. Tere és catalana. Emília i Imma són andaluses. Ho viuen com un intercanvi cultural molt enriquidor. Mercat de Nadal: treball, gastronomia i ambient L’associació ha tingut caseta al Mercat de Nadal i expliquen que: S’ho han pres molt seriosament però amb molt bon humor. Han treballat molt i s’ho han passat molt bé. Les rosquilles La Emília ha fet massa amb 48 ous per a rosquilles (repartits en diversos dies). Calculen que han gastat uns 14 kg de farina. Les rosquilles són una tradició i ja tenen clientela fidel que fins i tot fa encàrrecs. El vi calent mediterrani La Vicky prepara un “vi calent mediterrani”, inspirat en versions d’Alemanya, Bèlgica, Holanda i Romania. Ingredients principals: Vi de bodega en granel. Sucre morè (un vaset per ampolla aproximadament). Pelles de taronja i llimona. Cardamom, clau, nou moscada. Es deixa bullir amb les espècies perquè agafi aroma. Ha estat una novetat d’aquest any i s’ha esgotat del tot. El xocolata calent Han fet tres olles grans de xocolata calenta. El diumenge al matí ja no en quedava: també s’ha esgotat. “No ens podem queixar: tenim la nostra clientela.” Objectius econòmics i solidaris Distingixen dues caixes de recaptació: Cistella de Nadal solidària: Totes les casetes rocieres hi col·laboren amb productes: pernil, torrons, mantecados, vi, etc. Les paperetes es venen a 2 euros. Han aconseguit 200 euros que es donen íntegrament a la Marató de TV3 per al càncer. Ingressos per a l’associació: Diners procedents de la venda de rosquilles, xocolata i vi calent. Serveixen per finançar la fira del Rocío, una festa de tres dies amb actuacions, que té un cost elevat. Expliquen que, tot i una lleugera pujada de subvencions, encara han de fer moltes activitats per cobrir despeses. Sorteig de la Cistella de Nadal (Associació Rociera) La Isabel actua com a “mà innocent”. Es remarca que la cistella està ben precintada, “ni trampa ni cartró”. A més de menjar i beguda, inclou un val de descompte de 15 euros ofert per Olga, terapeuta que fa: Reiki. Quiromassatge. Sessions amb gots tibetans. Meditació i osteopatia. La guanyadora és la Pili (número 44), a qui truquen en directe a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant: Al principi desconfia perquè pensa que li volen vendre alguna cosa. Quan sap que li ha tocat la cistella, es mostra “contentísima”. Queden per fer foto de lliurament a la plaça (on la cistella és guardada) i pujar-la a Instagram. Sorteig extra: centre de plantes suculentes S’aprofita el programa per fer un segon sorteig, independent de l’associació: Antonio, amic de la Vicky, aficionat a les plantes, va muntar una paradeta de cactus i crasses al Mercat de Nadal. Per cada 5 euros de compra, donava un paperet per a un sorteig. El premi és un centre de taula de cactus i suculentes. Es fa el sorteig en directe, també amb mà innocent: El paper porta un nom estranger, tipus “Jessy/Jessef”. Com que no el poden contactar en aquell moment, la Vicky es compromet a anar trucant per lliurar-li el premi. Falta de nois i suport informal Comenten amb humor que no tenen nois a la junta actualment. Un antic membre, Néstor, va marxar de la junta, però continua ajudant a la retaguarda (posant llums, desmuntant, etc.) sense assumir responsabilitats. Missatges i desitjos de Nadal Cada integrant acomiada el programa amb un desig per al Nadal i el nou any: Emília: Demana sobretot molta salut. Imma: També demana salut per tothom. Afegeix un desig de pau al món i a Europa, donada la situació “molt tumultuosa” actual. Isabel: Agraeix a totes les persones i entitats que han col·laborat amb l’Associació Rociera. Desitja que l’any vinent sigui millor que l’actual i amb salut per a tothom. Tere: Demana salut, però sobretot: Empatia. Bon rotllo. Bona actitud entre la gent. Creu que així no hi hauria guerres ni violència. Vicky: Desitja moltíssima felicitat per a tothom. “Empatia, bon rotllo i molt bona actitud entre la humanitat, i llavors tot això de les guerres ja no passaria.” Cloenda del programa L’entrevistadora remarca que el programa, que havia de ser només per un sorteig, ha donat per molta conversa, riures i històries. Agraeix a totes les membres de l’Associació Rociera la seva participació, implicació i bon humor. Punts clau destacats Associació Rociera molt activa, present en festes, Mercat de Nadal i Fira del Rocío. Renovació generacional de la junta amb noves integrants (Tere, Vicky, Sonia) i acompanyament de les veteranes. Activitat gastronòmica intensa: rosquilles, xocolata i vi calent mediterrani que s’esgoten al Mercat de Nadal. Dimensió solidària: 200 € donats a la Marató de TV3 a través de la Cistella de Nadal. Participació ciutadana mitjançant sortejos en directe a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. Missatge final de salut, pau, empatia i felicitat com a valors centrals de l’associació i de les persones entrevistades.

  • 19'

    #4124 - Cap de setmana nadalenc, comerç local i premis empresarials

    Resum del contingut 1. Mercat de Nadal i encesa de l’arbre Divendres a la tarda es fa l’obertura del Mercat de Nadal i l’encesa de l’arbre a la Plaça Berenguer d’Entença i a la Plaça Catalunya de l’Hospitalet de l’Infant. Diversos expositors locals expliquen què ofereixen i per què és important participar-hi: Anna Cilici: ven figures i decoració nadalenca per a pessebres casolans. Ressalta que participar a la fira és “fer poble” i donar suport al comerç local. Emilia Fernández: ofereixen xocolata, rosquilles, vi calent i fan sorteig d’una cistella amb aportacions de les casetes rocieres. Participen també per col·laborar amb La Marató i la seva associació. Mirce Escobar: venen dolços de les clarisses i pessebres de Betlem i del Perú, i donen visibilitat a la parròquia i a Càritas. Defensen que aquests mercats fomenten el consum al poble. Tots coincideixen en la importància de: Fomentar el comerç local davant les compres per internet o fora del municipi. Organitzar més mercats temàtics (Nadal, primavera, estiu) aprofitant també el turisme. "És una forma de fer poble participant en els actes que celebren" "Que sapigueu el producte que teniu... segurament tot el producte que busqueu està a les botigues d’aquí del nostre poble" Patrici González, president de l’Associació de Comerços, destaca que: Ofereixen productes de regal nadalencs (bufandes, pijames, guants...). El Mercat de Nadal dona publicitat als establiments i permet donar a conèixer el producte i la botiga. 2. Premis Xavier Sabaté a l’emprenedoria i empresa Divendres al vespre, a la Sala Monet Castellana, se celebra l’entrega dels Premis Xavier Sabaté organitzats per l’Associació d’Empresaris de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (ADE). El regidor de Promoció Econòmica, Marc Alberton, remarca: El paper clau de les empreses com a “cor que dona vida al municipi”. Els reptes actuals: digitalització, sostenibilitat, competència i captació de talent. El llegat de Xavier Sabaté, que va creure en el potencial del territori i en el treball col·lectiu. "Avui no només celebrem uns guardons, celebrem les persones, les il·lusions i l’esforç que hi ha darrere de cada empresa" Guardonats Premi Innovació – Empresa Ultrein (Juan Carlos Romera) Empresa constructora que ha incorporat descontaminació d’uralita/amiant al seu catàleg de serveis. Destaquen la dificultat d’innovar en un sector tan tradicional com la construcció i els tràmits burocràtics per gestionar l’amiant. Rebre el premi és “un orgull” i un reconeixement molt important, especialment no sent una empresa originària del municipi. Premi Trajectòria – Manel Reverter Segona generació d’empresa de promoció i rehabilitació d’habitatges, en actiu des del 1997. Ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Interpreta el guardó com un reconeixement a la feina ben feta i a la qualitat del servei. Premi Emprenedoria – Juan Carlos (metal·listeria) Emprèn en l’àmbit de la soldadura industrial i la metal·listeria, aprofitant les oportunitats detectades en arribar al territori. Explica que mai és el moment perfecte per començar, cal sortir de la zona de confort i fer el primer pas. "Mai estàs preparat, mai és el moment... simplement hi ha que començar" "Que comencen. No ho facin a la brava, però mai sentiràs la seguretat que és el moment" Missatge als joves emprenedors Tots tres transmeten idees clau als joves: Pensar-ho bé, però atrevir-se a emprendre. Apostar per la innovació i els oficis de tota la vida, perquè sempre hi ha demanda (cases, cotxes, serveis bàsics). Acceptar que el camí és difícil, però possible amb esforç i suport familiar i empresarial. Balanç de l’Associació d’Empresaris Aurelio Llopis, president de l’ADE, explica que: Els premis tenen tres categories: emprenedoria, innovació i trajectòria empresarial. Actualment l’associació compta amb uns 50 empresaris. Els guardons s’atorguen en memòria de Xavi Sabaté, company de junta amb grans valors d’esforç i innovació. Valoren molt positivament la sisena edició i destaquen la necessitat de donar visibilitat a les empreses locals. 3. Exhibició de karate Dissabte a la tarda es duu a terme una exhibició de karate del club local. Bartolomé López explica que: Participen alumnes de diverses classes, des dels 6 anys fins als 72. L’objectiu és que pares i públic vegin el que els alumnes han treballat durant l’any. Subratlla la importància de la relació entre criatures i famílies i de gestionar els nervis dels nens davant el públic. Tenen objectius esportius com participar en campionats d’Espanya, i tot i algun resultat ajustat, continuen lluitant i millorant. 4. Vermut solidari pel Dia de la Discapacitat Diumenge al matí es fa un vermú solidari organitzat conjuntament amb l’Ajuntament, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre). Cristina Porcel, presidenta de l’associació Estem aquí, explica que: Es decideix avançar l’acte al cap de setmana anterior per afavorir l’assistència de públic i aprofitar el context del Mercat de Nadal. Compten amb DJ Abadía, un DJ amb experiència en centres d’educació especial. El balanç és molt positiu, amb molta participació i ambient molt animat. "Muy bien, la verdad que ha participado mucha gente, está muy animado" 5. Balanç del Mercat de Nadal des de Comerç Sílvia Pujol, regidora de Comerç, fa una valoració final del Mercat de Nadal: Declara estar molt contenta per la participació i perquè el temps (vent) ha respectat força durant el cap de setmana. Hi ha hagut unes 20 casetes, més una parada de Vic, amb forta implicació del comerç local. S’han organitzat tallers paral·lels, com: Tallers de matí i tarda. Activitat molt exitosa de fer galetes de Nadal, especialment a la tarda. El vermú s’integra dins del Mercat de Nadal des de la Regidoria de Benestar Social aprofitant la diada de la discapacitat, generant molta afluència de gent. El balanç global del Mercat de Nadal és molt positiu. 6. Diada de Germandat de jubilats i pensionistes Diumenge se celebra la diada de Germanor de l’associació de jubilats i pensionistes de Vandellòs. Carlos Castilló, president, explica que el programa inclou: Homenatge a les parelles sòcies que compleixen 50 anys de casats. Missa al matí en record dels socis difunts. Dinar de germanor i ball/concert de tarda per allargar la trobada. Guardó especial a la parella formada per María Sancho i Julio Barceló (ell absent per un viatge imprevist). "La festa és un homenatge a totes les parelles socios que aquest any han complit els 50 anys d’aniversari" 7. Tancament El reportatge recull un cap de setmana intens i variat al municipi, amb activitats: Nadalenques (Mercat de Nadal, encesa de l’arbre, tallers, vermut solidari). Econòmiques i empresarials (Premis Xavier Sabaté, foment de l’emprenedoria i el comerç local). Esportives (exhibició de karate). Socials i de germanor (diada de jubilats i pensionistes). El fil conductor és el suport al teixit local (comerç, empreses, entitats, associacions) i la voluntat de fer poble mitjançant actes participatius, solidaris i intergeneracionals.