Entrevistes "El Quiosc"
Entrevistes "El Quiosc"
Programa

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

·4467 episodis
RSS

episodis

325-336 de 4449
  • 13'

    #4147 - Balises V16: obligació 2026, dubtes i polèmica

    Context i motiu de la conversa El text aborda la controversia al voltant de les balises V16 (també anomenades B-16 en la conversa) que, a partir de l’1 de gener de 2026, seran obligatòries en cas d’avaria o incident a la via. S’hi destaca que moltes persones les van comprar abans d’hora i ara tenen dubtes sobre: Si estan homologades Si les que ja tenen serviran Si caldrà portar també triangles Si realment són més efectives "Hi ha una mica de controvèrsia" Què és una balisa V16 i per a què serveix L’entrevistat (Jordi Castellarro) explica que la funció principal és avisar la resta de conductors que hi ha una incidència en un punt concret. Elements clau del funcionament: Senyal lluminós visible (sense necessitat de baixar del vehicle per col·locar triangles) Geolocalització mitjançant mòdul GPS Enviament de dades via connectivitat mòbil (targeta SIM) Comunicació de la posició a la plataforma de la DGT i integració amb serveis de navegació tipus Waze i amb vehicles connectats Què NO fa la balisa S’aclareix un punt important: la balisa no activa serveis d’emergència ni truca a la grua. No substitueix una trucada al 112 ni la gestió directa amb asseguradores Serveix sobretot per a informació viària i prevenció d’accidents Homologació i com comprovar si la teva balisa és vàlida Una de les preocupacions principals és que hi ha balises comprades fa temps que no consten com a homologades. Cada balisa té un codi/model del fabricant Es pot verificar a la web de la DGT, introduint el codi per confirmar si està homologada i, per tant, si serà utilitzable quan sigui obligatori Privacitat i rastreig Es respon al dubte de si el sistema permet “rastrejar” persones. La balisa envia un identificador del dispositiu i la posició No queda vinculat directament a una persona (no s’hi associa el nom) S’indica que el mòbil pot ser més sensible en termes de privacitat que la balisa Bateria i autonomia: el gran dubte pràctic S’explica que: La balisa incorpora una bateria (en alguns models, possiblement recarregable) La previsió general és d’uns 12 anys de vida útil Les dades mòbils també es consideren prepagades per aquest període Quan s’activa, envia la posició cada 100 segons amb un protocol pensat per consumir poca energia Tot i això, queda un punt sense resposta concreta: Quantes hores pot estar encesa de manera contínua en una emergència real L’entrevistat admet que depèn del model i que no pot quantificar exactament si aguanta “X hores” en funcionament constant. Relació amb l’e-call i tipus d’emergències Es diferencia el paper de la balisa del sistema e-call: En accidents greus (p. ex. airbags activats), el sistema e-call del vehicle és el que hauria d’alertar emergències La balisa és sobretot una eina de senyalització i avís viari (manual, activada per l’usuari) Debat: balisa vs triangles i context europeu S’hi plantegen arguments a favor i en contra: A favor de la balisa: evita sortir del vehicle i afegeix informació digital als sistemes de trànsit Possible avantatge dels triangles en certes condicions (visibilitat, circumstàncies diverses) Polèmica sobre si és una mesura singular d’Espanya i la convivència amb conductors estrangers Obligació i possibles sancions Es remarca la idea que, per prudència, caldrà tenir la balisa per evitar sancions quan arribi l’obligatorietat. Es comenta que podria haver-hi un període inicial més “laxe”, però el missatge final és preparar-se abans Tancament L’entrevista conclou amb agraïment a l’expert i amb un desig compartit: Complir la normativa, però no haver d’utilitzar mai el dispositiu per un accident real

  • 5'

    #4146 - La canço de la teva vida amb Estrella Botello - Imagine Dragons

    Resum del contingut La cançó de la teva vida El text presenta la idea de “la cançó de la teva vida” com alguna cosa que va més enllà de la simple música. Cada cançó significativa és descrita com un viatge personal, un reflex de qui ets i del que portes al cor. Es remarca que no importa el gènere ni l’estil musical, sinó el que la cançó et fa sentir: que et dóna força, que et dóna esperança, que dóna sentit a la teva experiència vital. "Cada vegada que l'escoltes, conta la teva història. Cada lletra, un instant... i cada nota es converteix en un ressò que et recorda que estàs viu." A partir d’aquesta idea, es proposa que cadascú pensi quina és la cançó de la seva vida i expliqui per què ho és i quin és el títol. L’exemple de Javier Perdina: “Imagine” de John Lennon Es recull el testimoni del músic Javier Perdina, a qui es pregunta quina seria la seva cançó de la vida. Tot i reconèixer que en podria escollir moltes, ell es decanta per “Imagine” de John Lennon. Segons explica: “Imagine” parla de la pau en tots els nivells i de la igualtat. Proposa un món unitari, sense religions, sense divisions polítiques ni masses distanciades. Defensa la visió d’un món únic, somiador i en pau, que ell considera potser utòpic però no impossible de fer realitat. Per això, opta per “Imagine” com a cançó de la seva vida, com a himne d’un ideal de convivència, unitat i esperança compartida. Al llarg del fragment també se citen versos de la cançó original en anglès, reforçant el seu missatge universal de pau, absència de possessions i superació de les fronteres que separen la humanitat.

  • 8'

    #4145 - Esports amb el Kiko Madurell 17/12/25

    Panorama esportiu del cap de setmana Dimarts d’esports amb Quico Madorell, repàs dels resultats locals de futbol 11, futbol 7 i futbol sala, i avanç de les activitats de Nadal organitzades per l’àrea d’Esports. Futbol 11 Futbol base infantil sub-14: derrota 2–1 al camp del Mont-roig. Juvenil de Vandellós: derrota 1–3 a casa contra l’Experiència en Posta. Tercera catalana (CE Hospitalet): victòria 3–1 a casa contra els Santes Creus. Quarta catalana: victòria 2–5 al camp del Porrera. Altres categories (infantil sub-13, cadet sub-16, juvenil) amb resultats diversos i algun partit suspès. Futbol 7 Bons resultats en categories de base, especialment en: Enjamí sub-7: victòria 2–0 contra Cambrils Unió. Aleví sub-12A: victòria 2–0 contra l’Espluga de Francolí. Aleví sub-11A: victòria 0–3 al camp dels Santes Creus. També hi ha derrotes en altres equips benjamins i juvenils, i algun partit ajornat. Futbol sala (Vandellós) Aleví B: victòria 2–4 al camp del Sagrat Cor. Aleví A: contundent victòria 8–1 contra l’Alforja. Femení sènior: triomf 0–1 al camp del Valls. Sènior masculí: derrota ajustada 3–2 al camp del Bot. En categories juvenil i benjamí, partits de Copa Tarragona: el juvenil guanya 4–1 al Tortosa i el benjamí perd 3–8 davant el Morell. Infantil femení: empata 2–2 al camp de l’Aula i es classifica per penals; tant el juvenil femení com l’infantil femení disputaran les finals al mes de maig. Sant Silvestre popular Cursa de Sant Silvestre el diumenge, a les 11 h, amb sortida a la Plaça Berenguer d’Entença. Inscripcions via web fins esgotar els 400 dorsals (ja n’hi ha uns 350 ocupats). Es permet també inscripció presencial el mateix dia, intentant donar cabuda a tothom. Enfocada com a festa popular de final d’any, prioritzant la participació per sobre del nivell competitiu. Es pot fer corrents o combinant caminar i córrer; s’admet participar amb cotxets. Cursa solidària: "No cobrem res d'inscripció, sinó el dorsal, quan es retira, es paguen dos euros per la lliga contra el cáncer." Parcs de Nadal Organitzats per l’àrea d’Esports tant a Vandellós com a l’Hospitalet. Parc de Nadal de Vandellós - Dies 27, 28 i 29 de desembre. - 27 i 28: horari de 10 a 13 h i de 16 a 20 h. - 29: només de 10 a 13 h. Parc de Nadal de l’Hospitalet de l’Infant - Dies 2, 3 i 4 de gener. - Dia 2: tarda de 16 a 20 h. - Dies 3 i 4: de 10 a 13 h i de 16 a 20 h. - Activitats amb inflables (activitat estrella), tallers i propostes diverses per als infants. Horaris de les instal·lacions esportives per festes Gimnàs i piscina coberta: Dia 24 tarda: tancat. Dies 25 i 26: tancat. Restants dies: horari normal, fins arribar a Cap d’Any. Dia 31 migdia: tancament al migdia. Dies de vigília (5 de gener a la tarda) i dies festius (1 i 6 de gener): tancat. Les activitats organitzades comencen de nou el 8 de gener, tot i que les instal·lacions obren ja el dia 7. Tancament d’any i salutacions Es recorda que aquest és el darrer programa esportiu de 2025. Quico Madorell es compromet a fer una valoració del 2025 al gener, incloent com han anat la Sant Silvestre i els Parcs de Nadal. Missatge final de bons desitjos: Quico desitja a tots els oients, ciutadans i practicants d’esport un bon final del 2025 i una bona entrada al 2026.

  • 19'

    #4144 - Balanç 2025 en salut i recursos humans municipals

    Context de l’entrevista Intervenció al programa Portaveus amb Esmeralda Saladié, portaveu d’Acció Municipal i regidora de Salut i Recursos Humans, per valorar el darrer ple i el pressupost 2026. Pressupost 2026: visió general Pressupost qualificat de sòlid, seriós i equilibrat, complint estabilitat pressupostària i regles fiscals. Objectiu central: posar les persones al centre i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. "El que volem és millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes" Recursos Humans Volum de personal i salari Capítol 1 (personal): 6,5 milions d’euros i 250 treballadors municipals. Increment salarial del 2% per al 2026, alineat amb el que marca el Consell de Ministres (1,5% + 0,5% variable per l’IPC). Places noves i dependència dels plans d’ocupació S’incorporen poques places noves per estar en ple procés de Relació de Llocs de Treball (RLT). Es destaquen 5 places noves a Medi Ambient per reduir la dependència dels plans d’ocupació. Voluntat de substituir llocs vinculats a plans d’ocupació per places estructurals també a obres i serveis, de forma progressiva. Gestió interna i diàleg S’ha creat la mesa general de treballadors, que abans no existia. Es treballa amb més transparència i diàleg amb representants sindicals i caps de departament. RLT en marxa: Fase descriptiva dels llocs de treball ja feta. Es demana retorn i aportacions del personal, especialment d’àmbits com l’Escola de Música i altres departaments. Salut: nous serveis i reforç de l’atenció Servei d’infermeria a nuclis petits Es vol recuperar el servei d’infermeria a Masboquera i Mar (nuclis petits) que ja havia existit anys enrere. El 2026 s’hi destina partida pressupostària específica. Reunió prevista amb la Regió Sanitària de Tarragona per definir gestió i model de salut comunitària. Fisioteràpia per a jubilats de Vandellòs Conveni amb els jubilats de Vandellòs per oferir servei de fisioteràpia. El 2023 es va dotar amb 1.000 €, i pel 2026 es triplica a 3.000 € per augmentar les sessions subvencionades. Psicologia: integració i ampliació El servei de psicologia per a joves de 12 a 18 anys que fins ara assumia Joventut passa a Salut a partir del 31 de desembre. La psicòloga municipal, Bàrbara, passa de jornada del 80% al 100%, assumint: Població adulta (que ja atenia). Adolescents i joves que fins ara depenien del Servei de Joventut. Objectiu: integrar millor l’atenció psicològica dins l’àrea de Salut. Tallers de memòria per a persones amb deteriorament cognitiu Cultura ja fa tallers de memòria preventius. Des de Salut es crearà el 2026: Un taller a Vandellòs i un a l’Hospitalet. Adreçat a persones amb inici de deteriorament cognitiu, amb treball més focalitzat i específic. Salut mental, pantalles i joves Projecte “Pantalles en Seny” Implementat a l’Institut: A 1r d’ESO i 4t d’ESO. A 4t d’ESO s’ha treballat l’impacte de la pornografia: Petició sorgida de la comissió de convivència del centre, on hi ha representació de famílies. Preocupació per l’accés il·limitat a continguts sensibles a través del mòbil. A partir del gener, es treballarà també “Pantalles en Seny” a 1r d’ESO de manera més sistemàtica. Extensió a les escoles de primària A l’Escola Mestral: Ja s’ha fet una reunió i es vol implementar el projecte a 6è de primària el curs vinent. Amb l’Escola Val de l’Ors: S’està pendent de tancar els detalls per aplicar-hi també el programa. Recollida de dades d’ús de pantalles S’ha fet una enquesta a tota l’ESO per saber: Hores d’ús de pantalles. Xarxes socials i aplicacions més utilitzades. Les dades s’analitzaran i es compartiran posteriorment amb la comunitat. Problemes estructurals: manca de metges Situació al CAP i a zones rurals Les queixes recurrents de la ciutadania i de la direcció del CAP se centren en: Manca de metges, especialment en zones rurals i en períodes com l’estiu. Context general: Es tracta d’un problema estès arreu de l’Estat i de Catalunya. Es combina la realitat de l’ICS (CAPs com el de Miami) amb la d’empreses públiques concertades que gestionen altres CAPs i l’hospital. Diferències laborals entre metges Els metges de l’ICS tenen avantatges laborals (triennis, etc.) que no tenen els professionals del CAP gestionat per l’empresa pública. Des de la Regió Sanitària s’ha informat que la Generalitat vol homogenitzar aquestes condicions, però és un procés lent. Límits de l’Ajuntament per captar metges L’Ajuntament ha explorat oferir: Habitatge. Descomptes a instal·lacions esportives. Però no és legal oferir avantatges com a “pagament en espècie”, segons l’interventor. La direcció del CAP fa un gran esforç de planificació de torns, sobretot a l’estiu. Es posa en valor la tasca de la directora del CAP i de l’equip, tot i la manca de recursos. Col·laboració Ajuntament – CAP i municipi cardioprotegit Projectes conjunts amb el CAP Es mostra una gran satisfacció per la col·laboració amb professionals i direcció del CAP. Exemples destacats: Caminades saludables dels divendres. Projecte de municipi cardioprotegit, que ha requerit formació extensa en RCP. Reconeixement a la infermera Susana Es fa un agraïment explícit a la infermera Susana, peça clau en: Tallers d’RCP als diferents nuclis. Jornada del 16 d’octubre dedicada a la cardioprotecció i emergències. Competències de salut i paper de l’Ajuntament Qui decideix el model de CAP? Les competències de salut són de la Generalitat, no de l’Ajuntament. El CAP local: L’edifici és municipal, però la gestió sanitària depèn de CatSalut mitjançant conveni amb una empresa pública (Salut Sant Joan). L’Ajuntament no decideix si el CAP el gestiona l’ICS o una empresa pública, ni el nombre de metges. Què pot fer l’Ajuntament? Vetllar per la qualitat assistencial i donar suport en allò que és possible: S’han donat 20.000 € per millorar el sistema de climatització del CAP. Al pressupost 2026 s’inclouen 5.000 € per renovar portes de la planta baixa, per: Millorar el confort. Incrementar la intimitat de les consultes (evitar que se sentin les converses des de fora). Ampliació del CAP A la reunió amb la Regió Sanitària es confirma: El projecte d’ampliació del CAP ja està redactat. Falta assignació pressupostària i visita de tècnics de la Generalitat. Horitzó temporal estimat: Es parla d’un termini curt o mitjà: entre 2026 i 2027 per l’inici d’obres. L’Ajuntament pot pressionar i fer seguiment, però no fixa els terminis. Valoració final de l’any i missatge de Nadal Balanç polític i de gestió Es valora l’any com a positiu tant en: Recursos Humans: gran volum de feina interna, estructural i de coordinació. Salut: nous serveis, consolidació de projectes i reforç de la salut mental. La regidora destaca: Que governar és un gran aprenentatge. Que és un honor i un goig treballar per la comunitat. Missatge final Desig de bon Nadal i bones festes a: Ciutadania. Treballadors i treballadores municipals. Mitjans de comunicació. Èmfasi en dos valors: Salut, com a element clau. Estimar-se, com a base de la convivència. "Que tinguem molta salut, perquè la resta ja ve sol, i que ens estimem."

  • 18'

    #4143 - Portaveus FIC- Elidia López Desembre 2025

    Context de l’entrevista Conversa amb una regidora municipal al voltant del darrer ple de l’any, l’aprovació inicial del pressupost 2026, el paper del turisme i la preparació del municipi davant un possible escenari post nuclear. Pressupost 2026 i principals inversions Es tracta del document més important de l’any, que permet començar a treballar el següent exercici. La regidora remarca que el pressupost és el que és i que no es poden fer grans canvis estructurals. Destaca especialment: La remodelació del “Nova Llum”, un projecte molt defensat pel seu grup i amb valor simbòlic com a centre neuràlgic del poble des de 1979. L’inici del nou camp de futbol el 2026, necessari perquè l’actual terreny és propietat de Costes i s’hi ha de buscar una nova ubicació. L’arranjament de voreres i la millora de la mobilitat, especialment en zones com Carroferal, amb actuacions per trams i pas a pas, i possibles canvis de sentit en diversos carrers. Reconeix que el pressupost de cultura és millorable, però confia a reajustar-lo durant l’any i destaca la capacitat del tècnic de cultura per captar subvencions. Dependència de la central nuclear i Fons de Transició Nuclear Admet que el municipi disposa d’un pressupost molt elevat gràcies a la central nuclear i que això canviarà en algun moment. Transmet un missatge de calma i adaptació: “Si passa, ens adaptarem”. Defensa que hi ha molts municipis que viuen sense central nuclear i que aquest també se’n pot sortir. Celebra com a gran notícia l’obtenció de 4 milions d’euros del Fons de Transició Nuclear per als empresaris locals: Això els permet créixer, generar llocs de treball i reforçar el teixit econòmic del municipi. Remarca que no ha de ser l’Ajuntament qui generi feina, sinó els empresaris, amb el suport institucional. Objectiu de fons: benestar dels veïns, que puguin treballar i viure al poble sense fer molts quilòmetres diaris, millorant així la qualitat de vida. Turisme: percepció social i reptes La regidora defensa fortament el turisme com a peu fonamental de l’economia local, especialment en un futur sense central nuclear. Admet que: Hi ha dos blocs clars: gent que no necessita el turisme i n’és crítica, i gent que sí que hi viu. Tot l’Ajuntament, directa o indirectament, treballa per al turisme: Obres i serveis, comerç, esport (turisme esportiu), festes i mitjans de comunicació, que difonen les activitats. Sobre la desestacionalització del turisme: Reconeix que és molt difícil: El turisme d’hivern busca neu i esport de muntanya. El municipi té una forta concentració de visitants a l’estiu i caps de setmana. Assenyala també el límit de capacitat d’acollida: no es pot pretendre que vingui molta més gent si no hi ha suficients allotjaments. Defuig el model de “turisme idíl·lic” i insisteix que cal realisme i una activitat econòmica sòlida per quan el municipi tingui menys recursos. Mobilitat, voreres i accessibilitat Reconeix que el tema de voreres i mobilitat s’ha deixat massa de banda durant anys. Ara no es pot aixecar-ho tot de cop i caldrà: Actuar per trams. Fer canvis de sentit en molts carrers, aprofitant l’espai existent. S’està treballant també en un projecte de mobilitat reduïda a les platges, coordinat amb diversos departaments, que es notarà ja el proper estiu. Canvi en l’opinió pública i paper de la informació Més que un canvi en el fons de l’opinió ciutadana, el que ha canviat és la manera d’informar-se: Accés massiu a la informació: bona, dolenta, certa i incerta. Qualsevol pot publicar a les xarxes socials; després costa molt desmentir coses falses o matisar-les. Aquesta dinàmica afecta temes com la residència, les platges o altres serveis locals. Pel que fa a la gestió de les platges: Defèn una gestió sostenible i recorda que ara, després de l’estiu, hi ha molta sorra acumulada i cal treballar-ho amb criteris ambientals. Remarca la necessitat de pensar abans de parlar i de ser més objectius i crítics amb allò que es llegeix. Es posa en valor el paper dels mitjans de comunicació locals com a fonts contrastades per informar-se del que passa al municipi. Missatge final i to nadalenc La regidora subratlla un missatge de positivitat i esperança: Confiança que l’adaptació al futur no serà tan dramàtica com a vegades es pinta als plens. Orgull de tenir un municipi atractiu, amb pobles bonics i un polígon industrial que funciona bé. Missatge especial per a les famílies que depenen laboralment de la central nuclear: hi ha eines i projectes per substituir progressivament aquests ingressos. Tanca desitjant bones festes, posant l’accent en: Salut com a element imprescindible. Família, bona companyia i esperança de cara al futur. “Amb salut, després tot vindrà. Sense salut és més difícil.”

  • 5'

    #4142 - Reportatge Cap de setmana - 13 i 14 desembre

    Cap de setmana d’activitats i solidaritat Activitats prèvies del cap de setmana Aquest cap de setmana s’han combinat propostes esportives i culturals amb accions solidàries: Festival de gimnàstica rítmica a l’Hospitalet de l’Infant (divendres). Mostra de Nadal del club de patinatge de l’Hospitalet de l’Infant (dissabte). Darrers passis del Pessebre dels Estels a la Masia de Castelló, tant dissabte al matí com diumenge. La Marató com a activitat central Una de les activitats més destacades ha estat la Marató solidària, enguany dedicada al càncer. Diverses entitats locals hi han participat oferint productes, rifes i activitats per recaptar fons per a la investigació. "És important que la investigació avanci perquè cada vegada es pugui eliminar més aquesta malaltia." Entitats participants i iniciatives AFA Escola Val de l’Ors - Organitza dos bingos. - Rifa dos lots de vi de la Plaixeta i dos lots de llums de Nadal. - Subratllen la importància d’ajudar en la lluita contra el càncer, aportant el que poden. Vandekames - Col·labora com a part de l’organització de la Marató. - Venen samarretes de temporades anteriors a 1 euro, com a manera útil de reaprofitar material i sumar diners per a la causa. Penya Blanquiblava - Organitza una tombola amb productes aportats per particulars i empreses. - Els premis són molt variats: plantes de Nadal, garrafa d’oli de 5 litres, productes d’estètica i bellesa, entre d’altres. - Destaquen que fa nou anys que participen i que el càncer ha fet molt de mal a milions de persones. Penya Van de Barça - Sorteja dues entrades per a un partit del Barça-Oviedo al nou Spotify Camp Nou, a finals de gener. - Consideren la Marató un acte de país que reflecteix la solidaritat col·lectiva. Club de Futbol Sala de Vandellós - Organitza el sorteig d’una cistella especial. - El premi inclou, a més, una setmana en què un membre de la junta es posa a disposició de la persona guanyadora per ajudar en tasques diverses: pintar, rentar plats, cuinar, etc. - Enguany també preparen un número musical sorpresa lligat al sorteig. - Remarquen que la investigació és primordial per avançar en qualsevol malaltia. Lliga contra el Càncer de Vandellós - Rifa un pernil, venent números entre la població. - Subratlla que la dedicació de la Marató al càncer és una oportunitat per reforçar la lluita contra aquesta malaltia. - Destaquen que la gent de Vandellós és molt solidària i que les vendes estan anant molt bé. Missatge final El reportatge conclou posant en valor la implicació de les entitats locals i la solidaritat del veïnat de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Mitjançant rifes, bingos, vendes de productes i activitats lúdiques, tot el municipi s’ha mobilitzat per donar suport a la Marató dedicada al càncer, mostrant un fort compromís comunitari amb la investigació i la salut.

  • 20'

    #4141 - Portaveus CUP- Sergi Saladié - 15 de desembre

    Context de la intervenció En aquesta edició de Portaveus a la televisió de Vandellòs i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, el portaveu de la CUP, Sergi Saladí, analitza el pressupost municipal recentment aprovat (27 milions d’euros de pressupost agregat) i el model de municipi que hi ha al darrere. Valoració general dels pressupostos El govern es troba als dos anys centrals de legislatura, el període en què, segons Saladí, un executiu municipal pot expressar realment el seu projecte polític. La CUP considera que: Les partides són pràcticament calcades a les dels anys anteriors. No s’hi veu el “canvi” promès en campanya per cap força política. És un pressupost continuista, sense projecte de futur clar per al municipi. “Són uns pressupostos que no aborden els problemes estructurals del municipi.” Crítica principal: absència de política d’habitatge Manca de partida i d’estratègia La CUP denuncia que no existeix cap partida específica d’habitatge al pressupost. Tampoc hi ha departament d’habitatge ni cap programa o línia pressupostària agrupant polítiques en aquest àmbit. L’únic element citat pel govern és el 30% d’habitatge protegit en noves promocions, obligació legal i no pas aposta política pròpia. Moció d’habitatge no desplegada Saladí recorda una moció aprovada el març de 2024 que el govern no ha executat, tot i ser acord de ple. Aquesta moció incloïa: Línies d’ajuts per a la reforma d’habitatges a canvi de posar-los en lloguer assequible durant un temps pactat. Borsa d’habitatge municipal de lloguer: Mitjançant adquisició directa de pisos per part de l’Ajuntament. O bé mitjançant mediació entre propietaris i llogaters, amb garanties i avals per a ambdues parts. Ajuts específics al lloguer per a joventut i altres col·lectius. Per la CUP, la manca d’aplicació d’aquesta moció i l’absència de partida d’habitatge contrasta amb: Les dades del Centre d’Estudis d’Opinió, que situen l’habitatge com la principal preocupació de la població. La percepció generalitzada al carrer que l’habitatge és un problema central de país i de municipi. Altres problemes estructurals que el pressupost no aborda Urbanisme i mobilitat Entrada a l’Hospitalet: manca una reordenació urbanística clara i una parada d’autobús digna, que millori tant el confort dels usuaris com la seguretat viària. Carreteres als nuclis d’interior: els vehicles hi circulen massa ràpid; s’han posat semàfors i “pedaços”, però la CUP considera que no són suficients. Prevenció d’incendis El municipi té dèficits en l’execució de les franges de protecció i prevenció d’incendis al voltant dels nuclis urbans. Accessibilitat L’Ajuntament té encara uns anys de carència per aprovar el Pla d’Accessibilitat Municipal, però: L’accessibilitat va ser un tema central a la campanya electoral. Existeix un nou codi d’accessibilitat de la Generalitat que ja marca criteris clars. L’alcaldessa va dir que el pla es faria “quan toqués”, i la CUP hi veu una contradicció entre el discurs de campanya i l’actual inacció. Inversions: projectes encallats i manteniment disfressat Projectes que s’arrosseguen des de fa anys Entre les inversions anunciades hi ha: Camp de futbol a la zona de la Porraça. Nova comissaria de la Policia Local. Remodelació de la pista Nova Llum. Reordenació del pati de l’Escola Mestral. La CUP en fa aquesta lectura: Són projectes molt antics que ja apareixien en pressupostos anteriors. Exemples: La comissaria fa anys que figura en pressupost només com a redacció de projecte, però no es materialitza. El camp de futbol també ve de lluny; el govern anterior ja va modificar el POUM per permetre’l. Hi veuen una continuïtat lenta i poc decidida, sense voluntat real d’executar-ho amb celeritat. Manteniment presentat com a inversió La CUP denuncia que moltes partides etiquetades com a “inversions” són en realitat manteniment ordinari (p. ex. caixes de llum i reparacions diverses). Aquest canvi d’etiqueta serviria per “engreixar” el capítol d’inversions i fer-lo més lluït mediàticament, tot i que: Es tracta d’actuacions que qualsevol govern estaria obligat a fer. No representen transformacions estructurals del municipi. Complexitat del municipi i dimensió del pressupost Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant té una configuració geogràfica complexa (diversos nuclis, dispersió territorial). Alhora, disposa d’un pressupost molt elevat per al nombre d’habitants (7–8 mil), molt superior al d’altres municipis similars. Això genera: Molta capacitat d’actuació, però també Gran responsabilitat de gestió i risc de continuïsme poc planificat. Impostos, tancament nuclear i model fiscal Situació actual dels impostos El govern ha anunciat que no pujarà els impostos, fet que és popular entre la ciutadania. La CUP reconeix que: Al municipi es paguen impostos, taxes i preus públics molt baixos. Això és possible gràcies als ingressos de la central nuclear, que aporta al voltant del 40% del pressupost municipal. Risc pel dia després del tancament nuclear Quan tanqui la nuclear, el municipi perdrà aproximadament un 40% del pressupost. Els informes d’intervenció ja recomanen: Augmentar els impostos gradualment per no haver de fer una forta pujada de cop el dia després del tancament. Segons Saladí, cal generar cultura fiscal: Fer entendre que els serveis públics tenen un cost. I que l’estat del benestar es finança amb impostos. Tarificació social i progressivitat La CUP defensa un model fiscal progressiu, amb aquests criteris: Pujar el preu base de serveis, taxes i preus públics. Establir trams segons renda familiar: Qui guanyi més del doble de la renda mitjana municipal pagaria el 200% del preu base. Qui tingui ingressos inferiors al doble de la mitjana podria arribar a no pagar res. Objectiu: Evitar que tothom pagui el mateix, independentment de si guanya 20 o 80 vegades més que un altre. Reduir la injustícia social que es dona quan: Els més pobres han de presentar més tràmits i documentació per obtenir bonificacions. Els rics no han de justificar res i es beneficien del mateix preu. La CUP proposa que: Tothom presenti la mateixa documentació per accedir a bonificacions. Amb els mitjans informàtics actuals, l’Administració pot assignar trams i quotes de forma automatitzada. Pobresa, desigualtat i “bombolla local” Saladí contextualitza la situació fiscal local en un marc de creixement de la pobresa a Catalunya: Fa 20 anys, la gent en situació de pobresa era menys del 10%. Ara les dades indiquen més del 20%, i prop del 25%. La pobresa infantil supera el 30%. Al municipi es viu, en part, en una “bombolla” provocada pels ingressos nuclears: Serveis abundants i més barats que a la mitjana del país. Però és una realitat temporal i no extrapolable al món exterior ni al futur. “Aquest món no serà a partir del dia que tancarà la nuclear.” Urgència de planificar el futur postnuclear El tancament de les centrals nuclears està pactat amb l’Estat. Tot i algunes veus que voldrien allargar el funcionament d’algunes centrals, el calendari límit de 2035 (tancament de Vandellòs 2) no s’està qüestionant seriosament. A més, el director d’ANAV va advertir que: La rendibilitat de les nuclears s’està reduint (preu de l’urani, mercat elèctric a preus molt baixos moltes hores). Hi ha el risc que les plantes tanquin fins i tot abans del previst si els números no surten. Necessitat de transformació planificada Per a la CUP, això implica que: El municipi no està preparat encara per l’escenari postnuclear. Cal transformar el model municipal i explicar-ho a la ciutadania, amb temps. Si no es fa: Es produiran pujades sobtades d’impostos, generant descontent social i tensions. Es governarà en emergència, amb menys qualitat de gestió. Saladí defensa que: És millor fer els canvis ara, gradualment i ben pensats, que haver-los de fer “depressa i corrents i mal fet”. Admet, amb ironia, que hi ha qui li diu que a la CUP “la deixaran governar quan a l’Ajuntament no hi hagi diners”, assenyalant la dificultat de governar un municipi amb un 40% menys de pressupost. Posicionament final i possibles al·legacions La CUP ha votat en contra del pressupost. Té la intenció de presentar al·legacions per: Tornar a posar sobre la taula les seves propostes en habitatge, fiscalitat i planificació futura. Forçar un debat polític clar perquè la ciutadania pugui veure qui defensa què. Missatge final a la ciutadania En els darrers segons del programa, Sergi Saladí aprofita per desitjar bones festes a tots els veïns i veïnes i apunta que aquest debat sobre pressupostos i futur postnuclear segurament continuarà en pròximes edicions de Portaveus.

  • 18'

    #4140 - Portaveus PP- Silvia Pujol divendres 12 de desembre

    Context del programa Portaveus és un espai de la televisió de Vandellòs i de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant on es dona veu als diferents portaveus municipals. En aquesta primera intervenció hi participa Sílvia Pujol, portaveu del PPS i regidora de Comerç, Benestar Social i Salut. Pressupost municipal i Consell Comarcal Es comenta el darrer ple municipal, un dels més llargs (6 hores) i importants, amb l’aprovació d’un pressupost agregat de 27 milions d’euros. Sílvia Pujol valora el pressupost com a “bastant equitatiu” i pensat per les persones, i afirma que els seus departaments han quedat ben dotats. Càrrec al Consell Comarcal del Baix Camp Sílvia Pujol ha jurat novament el càrrec de consellera al Consell Comarcal del Baix Camp. Explica que ser consellera implica representar 28 municipis del Baix Camp i donar-los suport en: Peticions d’infraestructures (per exemple, depuradores a pobles petits). Tramitacions amb organismes com l’ACA. Participació en plens i suport a necessitats del territori. Detalla que el govern comarcal el formen Esquerra, Junts i PSC, mentre que el Partit Popular és a l’oposició. Remarca que la tasca principal és “estar per la gent”, encara que això suposi més feina, una feina que diu que li agrada. Campanya de Nadal: encesa de llums i Mercat de Nadal Organització de l’encesa de llums L’encesa de llums es comença a preparar entre setembre i octubre. Es busca crear caliu i il·lusió, sobretot per als infants, adaptant les activitats a l’espai reduït de la Plaça Catalunya. Participen entitats locals artístiques i amb ritme, com: L’escola de música Sempren Dança La gimnàstica rítmica Mercat de Nadal Aquest any hi ha hagut 21 parades i la plaça ha quedat plena. Ja s’han rebut moltes sol·licituds per a l’any vinent, inclosa gent de fora del municipi. Prioritat per a comerços locals; si sobra espai, s’obre a paradistes externs. Sílvia Pujol planteja que, davant el creixement, potser caldrà estendre el mercat a carrers adjacents i fins i tot donar-li un toc més “medieval”. Ambient, afluència i activitats Es destaca l’efecte de la neu artificial, especialment pensada per als infants, que jugaven i feien “angelets” a terra. Es van repartir més de 600 xocolates, fet que permet estimar més de 600 persones a la plaça. El temps va acompanyar: només va fer mal temps diumenge, tot i que els paradistes d’embotits i formatges van vendre molt. Resultats per als paradistes La majoria de paradistes manifesten estar molt contents: Nova parada del cabrit, amb moltes comandes per Nadal. Parada de torrons, amb molt bona venda. Parada de rosquilles i xocolata, que va recaptar diners per La Marató. Es remarca que el Mercat de Nadal és l’espai ideal per: Buscar detalls per als “amics invisibles”. Fer regals petits (10–20 euros) adaptats a cada butxaca. Pare Noel i protagonisme infantil Es destaca que és un acte clarament centrat en la canalla. La presència del Pare Noel ha estat un “èxit total”: Es van comprar molts quilos de caramels. Es van rebre moltes cartes dels infants. Es planteja posar la bústia uns dies abans l’any vinent per recollir-ne encara més. Es recorda que la mainada combina Pare Noel, Reis i Tió, i que aprofiten totes les vies per demanar regals. Importància del comerç local i dificultats Campanya del creuer amb l’associació de comerciants S’ha impulsat una campanya de comerç basada en el sorteig d’un creuer pel Mediterrani. Funcionament: Cal comprar a les botigues del municipi. A partir d’un tiquet de 15 o 20 euros (xifra per concretar), es rep una papeleta. Es farà un sorteig el dia de Reis (aprox.). La idea va sorgir en conversa amb el president de l’associació de comerciants: Inicialment es pensava en un viatge petit (3–5 dies, més barat). Finalment els comerciants van apostar ells mateixos per un creuer important, que Pujol qualifica de “bon premi” i poc habitual en altres comerços. Comerç com a vida i seguretat al municipi Pujol defensa que “el comerç és vida al municipi i és seguretat”: Sense botigues obertes, els carrers perden vida i també seguretat ciutadana. Cal mantenir els comerços existents i, si és possible, obrir-ne de nous. Es fa una crida a: Comprar al comerç local. Emprendre, especialment als joves emprenedors. També subratlla que la competència sana ajuda a millorar el comerç i oferir millors serveis i productes. Problema del preu dels locals Un dels grans obstacles per emprendre és el preu del lloguer dels locals comercials: Es parla de lloguers de 1.000 euros al mes, que considera elevats per un municipi que no és ni Reus ni Tarragona. Fins i tot remarca que, en carrers secundaris de Tarragona, els lloguers no arriben a aquests imports. Tot i respectar plenament la propietat privada, Pujol demana als propietaris que ajudin una mica els emprenedors: Per exemple, amb preus més baixos el primer any o condicions temporals més favorables. Considera que la qüestió del preu dels locals s’emmarca en un problema més ampli, relacionat també amb l’habitatge i altres factors econòmics. Bònus de comerç: nova eina de suport al sector De la targeta moneder als bònus En el marc dels pressupostos aprovats, s’ha donat llum verda a una nova campanya de suport al comerç basada en bònus, pensada per al 2026. Els comerciants no van acceptar una targeta de fidelització/moneder que s’havia plantejat anteriorment, perquè consideraven que no responia a les seves necessitats reals. Davant d’això, la regidoria de Comerç ha buscat altres models arreu del territori fins a trobar la fórmula dels bònus comerç, que ja funciona bé en llocs com Salou, Tarragona, Tortosa, Amposta o el Vendrell. Funcionament dels bònus de comerç Per a la prova pilot es destinen 22.500 €. El sistema combinarà: Gestió a través d’una APP per a la majoria d’usuaris. Bònus físics per a les persones grans o qui tingui dificultats digitals. Característiques previstes: Cada persona podrà rebre bònus de 5 €. Màxim 20 € per persona. Encara s’ha d’acabar de concretar si el bònus es podrà utilitzar amb una despesa mínima de 15 € o 20 €. El model més probable: comprar per 20 € i, amb un bònus de 5 €, pagar només 15 €. Calendari i objectiu de la campanya L’objectiu és reforçar el comerç en els mesos més fluixos de l’any: Febrer, març, octubre, etc., quan el consum baixa. Encara no hi ha nom definitiu per als bònus, però el concepte està tancat. Passos pendents: L’Ajuntament ja disposa de la partida pressupostària i de l’APP. Falta decidir amb l’associació de comerciants: El mes concret en què es farà la campanya. Els detalls finals de funcionament. Es farà primer una única campanya de prova: Si el resultat és positiu, la intenció és que l’any següent se’n facin dues. Comunicació i seguiment Quan s’acordi la data d’inici amb l’associació de comerciants, es farà la comunicació oficial. Els mitjans locals (televisió i ràdio) informaran de: Com obtenir els bònus. A quines botigues es poden gastar. Quin serà el període de validesa. Tancament L’entrevista acaba amb l’agraïment a Sílvia Pujol per la seva participació. Es remarca la voluntat de tornar a parlar de les campanyes de comerç quan: Es llanci oficialment el programa de bònus de comerç. Es tinguin primers resultats de la seva implementació. En conjunt, la intervenció gira al voltant de tres eixos principals: la participació de Pujol al Consell Comarcal del Baix Camp, el fort impuls a la campanya de Nadal i al Mercat de Nadal i la posada en marxa de noves eines de promoció del comerç local com el sorteig del creuer i els bònus de comerç, tot posant l’accent en la importància estratègica del comerç de proximitat per a la vida i la seguretat del municipi.

  • 11'

    #4139 - Cinema d'estrena - divendres 12 de desembre

    Estrenes de cinema i sèries amb Cristina Gil Panorama general En aquest espai de Les estrenes, Cristina Gil repassa les novetats de cinema i sèries que arriben aquesta setmana, amb especial atenció a propostes de thriller, drama i cinema familiar de cara a les festes nadalenques. Cinema: estrenes destacades 1. Rothman, un ladrón en el tejado Origen: pel·lícula americana dirigida per Derek Cianfrance. Repartiment: Channing Tatum, Kristen Dunst i Peter Dinklage, entre d’altres. Gènere: drama thriller basat en fets reals. Argument: Inspirada en la vida real de Jeffrey Manchester, criminal que va assaltar més de 60 McDonald's, entrant per un forat al sostre de nit. Després de ser arrestat, s’escapa de la presó i viu amagat durant uns sis mesos en una tenda Toys "R" Us. Recepció: Es va preestrenar al Festival de Toronto amb molt bona acollida. Ja disponible a les sales de cinema. "A todos nos gusta echar la vista atrás e imaginar si hubiéramos actuado de otra forma." 2. El rey de reyes (cinema familiar i religiós) Tipus: proposta familiar, de caire bíblic i animada. Durada: 101 minuts. Procedència: Corea del Sud. Veus destacades (versió original): Kenneth Branagh, Uma Thurman, Matt Hamill, Pierce Brosnan, entre d’altres. Concepte clau: Adaptació de la història de Jesucrist explicada per Charles Dickens al seu fill imaginari Walter. Argument: Dickens, molt absorbit per la seva carrera, té dificultats per connectar amb el seu fill. Després que Walter irrompi en una lectura pública, Dickens decideix explicar-li la història de Jesucrist. A mesura que narra, el nen viu i experimenta els esdeveniments de la vida de Jesús a través de la seva mirada innocent. "La historia más grande jamás contada. Se dice que es la mejor historia jamás contada." Pel·lícula recomanada com a cinema familiar nadalenc, amb una visió emotiva i didàctica de la figura de Jesús. 3. Frontera (thriller històric espanyol) Països: coproducció entre Espanya i Bèlgica. Direcció: Judit Colell. Repartiment: Miki Esparbé i Bruna Cusí al capdavant. Gènere: drama thriller ambientat en la postguerra. Context històric: Any 1943, en plena Segona Guerra Mundial. El règim de Franco bloqueja el pas de jueus pels Pirineus mentre fugen de la repressió nazi. Argument: En un poble fronterer, Manel Grau, funcionari amb passat republicà, decideix desobeir les ordres oficials. Amb l’ajuda de Juliana, una veïna, i Jérôme, pastor francès, organitzen una xarxa per ajudar el màxim nombre possible de jueus a fugir. Manel es veu immers en una odissea perillosa que desperta els traumes recents de la Guerra Civil tant en ell com en la seva dona. Recepció: Arriba a les sales amb molt bona crítica i aporta una mirada intensa a un episodi concret de la postguerra. "Y os juro que me da igual que terminemos todos en una cuneta. Esto no lo puede saber nadie." 4. Fragmentos (drama relacional) Direcció: Horacio Alcalá. Gènere: drama intimista centrat en les relacions de parella. Punt de partida: Una parella arriba a un retir o espai on se’ls proposa "siete preguntas para salvar tu matrimonio". Situació de la parella: Estan pensant en divorciar-se. Arrosseguen una relació sense sexualitat, amb discussions constants, terceres persones pel mig i molt de mal emocional acumulat. Personatges clau: Alba, que es tanca en si mateixa i es crea una mena de "corassa" amb una actitud derrotista. Irene i Ben, amfitrions del lloc on s’allotgen. Una altra parella de promesos, que sembla irradiar felicitat. Eix dramàtic: La convivència d’aquestes persones, en principi sense res en comú, fa que es mirin al mirall de les històries dels altres. Tots plegats acaben prenent consciència de la pròpia realitat emocional i dels seus conflictes. Pel·lícula per a qui busqui un drama de personatges, introspectiu i centrat en la psicologia de la parella. Sèries i documentals: estrenes i recomanacions 1. Documental sobre Taylor Swift (Disney+) Plataforma: Disney+. Format: proposta documental (o de to molt proper al documental) sobre Taylor Swift. Disponibilitat: ja disponible a partir d’avui. Recomanada per a fans de la cantant i per a qui vulgui una mirada més directa al seu univers musical. 2. Navidad en Casa – Temporada 3 (Netflix) Plataforma: Netflix. Novetat: ja es pot veure la tercera temporada. To: sèrie de temàtica nadalenca, lleugera i ideal per qui vol contingut de temporada. 3. Ciudad de Sombras (Netflix) Tipus: miniserie espanyola de 6 episodis. Plataforma: Netflix. Direcció: Jorge Torregrossa. Repartiment: Isaac Ferriz. Verónica Echegui (esmentada com "la desapareguda Verónica Echegui"). Gènere: thriller policíac. Argument principal: Investigació d’un macabre crim: apareix un cos cremat a la façana de la Casa Milà (La Pedrera), edifici emblemàtic de Gaudí. Milo Malart, inspector dels Mossos d’Esquadra, torna al servei després d’una suspensió per indisciplina. Treballa juntament amb la subinspectora Rebeca Garrido per esclarir el cas i trobar l’autor del crim. Sèrie pensada per al públic que gaudeix de thrillers foscos i ambientats a Barcelona. 4. Emily in Paris – Temporada 5 (Netflix) Plataforma: Netflix. Novetat: la cinquena temporada arriba dijous vinent. Incògnita: s’insinua que podria ser l’última temporada, tot i que no està confirmat. Recomanada per als qui segueixen aquesta comèdia romàntica ambientada a París. 5. El dentista (Movistar Plus) País: Mèxic. Plataforma: Movistar Plus. Format: miniserie. Gènere: intriga amb component criminal. Repartiment: Demián Bichir i Alberto Ammann. Argument: Segueix les investigacions d’un dentista forense que col·labora amb les autoritats per resoldre crims a Puerto de Veracruz. Barreja de procedimental forense i thriller de personatge. Tancament Cristina Gil conclou recordant que: Aquesta setmana, tot i no ser la més carregada d’estrenes, hi ha opcions per a tots els gustos: des de thrillers intensos fins a drames íntims i animació familiar bíblica. A les plataformes, les minisèries de crim, els continguts nadalencs i els documentals musicals completen una oferta variada. Anuncia que la pròxima setmana arribarà encara més oferta de cinema per a les festes nadalenques. Conclusió: un repertori equilibrat de cinema i sèries que combina història, emoció, espiritualitat, intriga policial i contingut festiu, ideal per començar a entrar en l’ambient de Nadal amb propostes per a tota mena d’espectadors.

  • 17'

    #4138 - Entrevista la dona del passat - Isabel Fernández Lillo

    Context i punt de partida Isabel Fernández parteix d’una notícia arqueològica sobre estudis d’ADN antic que mostren herències matrilineals en tombes prehistòriques. A partir d’aquí, aprofita per explicar el cas del poblat neolític de Çatalhöyük (Català Lluc) a Anatòlia, una de les primeres grans concentracions urbanes de la història. El Neolític al Creixent Fèrtil i Anatòlia El Neolític s’origina al Creixent Fèrtil (Pròxim Orient, costa oriental mediterrània i Mesopotàmia). Anatòlia (actual Turquia) forma part d’aquest focus inicial. Al sud d’Anatòlia hi trobem Çatalhöyük, poblat actiu aproximadament entre el 7.500 i el 6.000 aC. El poblat es va cremar, fet que, paradoxalment, va ajudar a conservar les estructures de tova (fang assecat al sol) en coure’s com si fossin un forn. "És un poblat que... en el moment d'esplendor eren uns 8.000 habitants." Cases, urbanisme i societat igualitària Un urbanisme sorprenent No hi havia carrers: les cases estaven totes adossades, formant un bloc compacte. Sense portes a nivell de terra: s’entrava a les cases pel sostre, des d’on es caminava i s’hi descendia per una escala de fusta. Les habitacions eren multifuncionals: espai per dormir petit magatzem lloc de foc situat just sota l’obertura del sostre, perquè el fum sortís. Igualtat aparent Les cases són molt similars en mida i estructura. No s’han detectat (a la zona excavada fins ara) edificis singulars com palaus o temples. Tot plegat apunta a una societat relativament igualitària, sense una jerarquia arquitectònicament visible. Decoració, símbols i figuretes femenines Pintures i relleus Moltes cases presenten decoracions murals: pintures d’animals i escenes de caça relleus amb astes de toro, que podrien tenir un valor ritual o simbòlic. Figuretes: deesses o avantpassades? S’han trobat petites escultures (uns 20 cm) d’animals, homes i sobretot dones. Les figuretes femenines recorden les Venus paleolítiques: pits abundants malucs grans nuesa marcada algunes es toquen el ventre, possiblement indicant embaràs. Una peça especialment destacada mostra una dona asseguda en un tron, nua, aparentment parint un infant. Interpretacions principals: Tradicionalment: Deessa mare o deessa de la fertilitat (tant humana com agrícola). Hipòtesi recent: representació d’una avantpassada d’alt estatus, amb figuretes que es conservarien dins de les cases. "S'havia pensat que podia ser la deessa mare... Però últimament... podien ser la representació d'una avantpassada d'alt estatus." Enterraments sota les cases i estudis d’ADN Fosses familiars domèstiques Sota les cases hi havia petites fosses amb enterraments. Es pressuposa que corresponien a membres de la família que hi vivia. ADN antic i relacions de parentesc S’han analitzat uns 130 esquelets. Resultats clau: No tots els individus enterrats junts són familiars. Quan hi ha relació de parentiu, aquesta és matrilineal: mares i filles comparteixen tomba. Això indica que la casa i els béns es transmeten per línia femenina. L’home seria qui va a viure a la casa de la dona. Alimentació i tombes infantils Els estudis antropològics dels ossos mostren que homes i dones tenien una dieta molt similar, sense grans diferències alimentàries. En nadons i infants, l’ADN és crucial per distingir nen i nena, ja que els ossos encara no són diferenciables sexualment. S’ha observat que les nenes reben aixovars més rics que els nens: aixovar funerari més abundant o de major qualitat. Això suggereix més importància social de les nenes. "Si fos el contrari, no tindríem cap dubte, és una societat patriarcal... però ningú no s'atreveix a dir que és matriarcal." Conclusió: no es pot afirmar una societat matriarcal, però sí una gran rellevància social de la dona en la transmissió de la casa i del llinatge. El valor dels ossos en arqueologia Isabel subratlla com els ossos proporcionen una informació clau a la prehistòria, on no hi ha documents escrits: Permeten saber si els individus eren homes o dones (en adults). Detecten traumatismes (de caça, guerres, accidents…). Revelen activitats habituals pel desgast ossi. Mitjançant ADN, carboni i nitrogen es pot conèixer: parentius i llinatges malalties moviments migratoris tipus de dieta Això converteix l’antropologia física i la genètica en eines essencials per reconstruir el passat. Digressió final: museus i exposicions immersives Al tram final, la conversa deriva cap a l’Egipte actual i la museografia: Isabel comenta la seva visita al Gran Museu Egipci abans de la inauguració oficial: Edifici ja obert però amb moltes peces encara a l’antic museu. Li va generar una certa desil·lusió, tot i valorar-ne l’espai, la didàctica i la grandiositat. Creu que la inauguració ha buscat un efecte molt sensacionalista (drons, gran posada en escena) per atraure públic. També parla d’una exposició immersiva sobre Cleopatra a Madrid: Contingut divulgatiu correcte i senzill, històricament acceptable. Crítica a la part immersiva amb ulleres de realitat virtual: A ella li resulta incòmoda i marejant. Explica l’efecte de caminar virtualment sobre abismes i la sensació de vertigen. Tot i això, reconeix que és un recurs per apropar el tema a més gent. La secció tanca amb agraïments i l’anunci que el mes següent faran el darrer programa de 2025 amb Isabel.

  • 4'

    #4137 - Ús obligatori de mascareta i prevenció de la grip

    Context i motiu de la mesura Salut ha decretat l’ús obligatori de la mascareta als centres sanitaris a partir d’avui, arran de l’augment sobtat dels casos de grip i altres virus respiratoris. "S'han triplicat els casos en l'última setmana i s'està veient que estem arribant al pic més alt" Segons explica Estefania Enri, responsable d’infermeria de l’àrea bàsica de salut local, enguany el pic de grip s’ha avançat respecte a l’any passat. On i qui ha de portar mascareta L’ús de mascareta és obligatori per: Professionals sanitaris Pacients i acompanyants I s’aplica a: CAP i centres mèdics Hospitals Residències Centres de dia La mascareta recomanada és la quirúrgica (la blava de sempre), que es considera suficient per a aquesta finalitat. No hi ha encara una data final fixada per retirar l’obligatorietat; dependrà de l’evolució dels contagis. Recomanacions generals d’ús A més de l’obligació en centres sanitaris, es recomana: Utilitzar mascareta en espais tancats i concorreguts Sobretot si es tenen símptomes: tos, febre, malestar Fer-ho per reduir el contagi a persones del nostre entorn Vacunació grip i Covid Estefania Enri recorda que la vacunació està oberta a tota la població: Amb o sense factors de risc Es poden administrar vacunes de grip i de Covid Cal demanar cita prèvia per telèfon al centre de salut Hi ha dosis disponibles per a tothom. Símptomes i evolució de la grip La grip es caracteritza principalment per: Febre alta Mal de ossos i malestar general Tos Durada habitual: Entre 7 i 10 dies en la majoria de casos Es recomana anar al metge en cas de: Dificultat respiratòria Empitjorament clar del quadre Febre que dura més de 10 dies Tractament recomanat El tractament és simptomàtic, és a dir, per alleujar els símptomes: Antitèrmics (com el paracetamol) per a la febre Medicació per al mal de cos Mucolítics si hi ha molt de moc i costa expulsar-lo Molt de líquid i repòs En principi, no és necessari l’ús d’antibiòtics si no hi ha complicacions, ja que la grip és una infecció vírica. Missatge final L’entrevista tanca amb dos missatges clau: La millor estratègia és la prevenció, amb mascareta i vacunació Responsabilitat col·lectiva: actuar amb consciència per protegir les persones del nostre entorn, especialment les més vulnerables

  • 13'

    #4136 - Reportatge Cap de setmana - 6 7 i 8 de desembre

    Context general En aquest fragment d’El Quiosc de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant es repassen algunes de les activitats d’un cap de setmana llarg de desembre, centrades en dues propostes principals: El Pessebre dels Estels a la Masia de Castelló. El Tir al Plat solidari en benefici de la Marató de TV3. Pessebre dels Estels a la Masia de Castelló Inici i presentació de l’acte Es dona el tret de sortida a la 28a edició del Pessebre dels Estels amb el tradicional bandó, que anuncia l’inici de les representacions. S’hi destaca que cada any hi ha novetats i millores i que l’objectiu és recordar antics oficis i tradicions. "Esperem que disfruteu de l'estada tant com nosaltres hem disfrutat en la preparació." Parlaments de membres de l’Associació Masia de Castelló, de col·laboradors i de l’alcaldessa Assumpció Castellví, posant en valor la feina de tot l’any. Valor cultural i social del pessebre Es remarca que fa 28 anys que es fa aquest pessebre vivent, fet que demostra una gran continuïtat i arrelament. L’alcaldessa subratlla que és un pessebre que fa viatjar al passat perquè: Recorda oficis antics. Transmet història, cultura i tradicions del territori. Es posa èmfasi en els detalls del muntatge i en què és un projecte fet per grans i petits. "És un pessebre fet per grans i per petits." Es reconeix la tasca de: L’Associació Masia de Castelló, que treballa tot l’any per ampliar i millorar el pessebre. Els voluntaris i voluntàries, que donen vida a les escenes. El públic assistent, sense el qual l’esdeveniment no tindria sentit. Organització, voluntariat i escenes El representant de l’associació explica que: Estan molt contents pel bon funcionament de l’acte: bon temps, figurants a punt i bona afluència de públic. Es mobilitzen entre 250 i 350 persones entre actors i col·laboradors al llarg dels diferents dies. Es parla de l’orgull de fer cultura popular a l’aire lliure, amb persones i animals, i de la importància dels valors i la constància. Hi ha entre 60 i 65 escenes, amb un nivell molt alt i força interactives. Novetats de l’edició i passi de matí Novetats destacades: Recuperació dels caïrons (forns/enceses tradicionals) a l’era, amb l’objectiu de coure’n per tornar-los a col·locar l’estiu vinent. Espai nou impulsat pels joves, on es dona caldo de l’ENETO, que col·labora amb pessebres de tota Catalunya. S’introdueix un passi de matí (dia 13) per: Facilitar la visita a gent gran i persones amb discapacitat. Permetre gaudir de l’entorn de Masia Castelló, ara consolidat com a patrimoni. Es planteja aquest passi com un repte amb bones expectatives d’entrades anticipades. Consolidació i reptes de futur Després de gairebé 30 anys, es considera un esdeveniment consolidat al municipi i amb impacte a Catalunya. Tot i així, el portaveu mostra una mirada crítica i realista: Assegura que cada vegada costa més moure gent en l’àmbit cultural. Denuncia una societat més egoista i la dificultat de trobar voluntariat. S’anima especialment el jovent a implicar-se en la cultura popular, com a element que dona identitat i qualitat de vida. Tir al Plat solidari per la Marató de TV3 Objectiu solidari i desenvolupament Després de parlar del pessebre, el programa es desplaça a una activitat esportiva i solidària: el Tir al Plat solidari. Entrevista a Joan Domènech, que explica que: L’acte té com a finalitat recollir diners per a la Marató de TV3. Es fa una tirada d’entrenament, on es pot disparar tantes vegades com es vulgui. Participants i activitats complementàries Hi participen 26 tiradors, que encara estan en activitat mentre es fa l’entrevista. S’organitza també: Una musclada a la brasa per a tots els assistents. Una rifa tradicional amb cartes, a l’estil de la Festa de la Germandat. El premi de la rifa és un pot de 5 litres d’oli del Molí del Motarro. Resultats i properes dates Encara no s’ha fet el recompte exacte, però s’estima una recaptació d’uns 300–400 euros per a la Marató. Aquest és l’últim acte de l’any 2025 del Tir al Plat. Es preveu reprendre l’activitat: La primera setmana de gener, per a tràmits de llicències. A partir de l’última setmana de febrer, amb el calendari esportiu habitual. Tancament del programa El fragment conclou amb un breu resum de les activitats d’aquest cap de setmana llarg: El Pessebre dels Estels com a gran esdeveniment cultural i patrimonial. El Tir al Plat solidari com a activitat esportiva i benèfica. Es reforça la idea que el municipi viu el Nadal combinant tradició, participació ciutadana i solidaritat.