#4123 - Foment Cultural - Óscar Pinto
Context i protagonista Entrevista a Òscar Pinto, historiador i divulgador habitual, que comenta els cicles de conferències que imparteix a la UNED Senior i altres projectes de divulgació històrica local i general. Cicle de la UNED Senior: Segona República i Guerra Civil Estructura del cicle • Cicle de 14 conferències de la UNED Senior a l’Hospitalet, coordinat per Òscar Cava. • Temàtica central: Segona República i Guerra Civil Espanyola. • Òscar Pinto hi participa com a ponent de tres conferències. "Yo como historiador no analizo, no soy un analista político, soy un historiador y por lo tanto busco la información y la expongo." Marcel·lí Domingo i Vandellòs Conferència i article sobre Marcel·lí Domingo • Una de les conferències d’Òscar Pinto està dedicada a la figura de Marcelino Domingo, ministre de la República, nascut a Tarragona i molt vinculat a Tortosa i Vandellòs. • Òscar ha escrit un article per a la revista municipal (edició de desembre) sobre «Marcelino Domingo y Bandellos», basat en documentació de l’arxiu municipal de Vandellòs. Relació amb Vandellòs i el seu alcalde • Marcelino Domingo tenia una relació molt estreta amb l’alcalde republicà de Vandellòs, Jean Bellardy, el Pacara. • Aquesta relació política i personal (ambdós del Partido Republicano Radical) va permetre impulsar: - Construcció d’escoles a Vandellòs. - Diverses gestions davant el ministeri d’Instrucció Pública i d’Agricultura. • L’arxiu municipal conserva abundants cartes de Marcelino Domingo i altres ministres, fet excepcional en un poble petit com Vandellòs. "Un pueblo pequeñito como Bandelló tenía una relación extraordinaria" amb ministres de la República. La plaça dedicada a Marcel·lí Domingo • El 28 d’agost de 1932, Marcelino Domingo fou convidat a inaugurar la plaça central de Vandellòs i donar-li el seu nom. • L’actual Plaça Drs. Gil Vernet abans es deia Plaça de Marcelino Domingo. • Durant el franquisme es van retirar els noms republicans dels espais públics, com el de Marcelino Domingo, que es va perdre del nomenclàtor local. Proposta de recuperació de la memòria • Òscar Pinto fa un alegat perquè l’Ajuntament recuperi el nom de Marcelino Domingo en algun espai públic de Vandellòs: - Per la seva importància com a republicà. - Per la seva clara vinculació històrica amb el poble. • Destaca que altres ciutats (Cambrils, Tarragona, Tortosa, etc.) ja han recuperat el seu nom, mentre que a Vandellòs ha quedat oblidat. • El descobriment d’aquesta relació el fa per serendipitat, gràcies a l’ajuda del bibliotecari Jordi Guirro i al fet que l’arxiu de Vandellòs no es va cremar durant la Guerra Civil. El 1936: “L’any de la infàmia” Plantejament de la conferència • L’última conferència d’Òscar Pinto per al cicle de la UNED Senior tractava inicialment dels “Prolegóminos de la Guerra Civil”, centrats en la primavera de 1936. • Finalment, decideix abastir tot l’any 1936, al qual anomena “l’any de la infàmia” per la gravetat dels fets que s’hi produeixen. • Sessió llarga (més de dues hores) amb molta assistència (prop de 30 persones) i gran debat final. Context polític i violència prèvia a la Guerra Civil • Febrer de 1936: eleccions guanyades pel Front Popular, amb sospites i denúncies de possible frau. • S’esperava un retorn a l’esperit inicial de la Segona República, però: - Creix un ambient d’odi generalitzat. - Es constata una gran crispació política i social, visible a la premsa i als testimonis de l’època. • Òscar subratlla: - La incapacitat del Govern de la República per garantir la seguretat de la població. - Un balanç d’uns 300 assassinats polítics en el període previ a l’esclat de la guerra. "La incapacidad del Gobierno de la República de garantizar la resilibilidad de la gente... es tremendo." Revolució, República i context internacional • Elements dins la pròpia esquerra republicana aspiraven no a mantenir la República, sinó a fer una revolució. • Es recorda la revolució d’Astúries (1934) i els fets de Barcelona com a intents insurreccionals contra el govern de la República quan aquest passa a ser de dretes (la CEDA, Lerroux, etc.). • Context internacional clau: - Hitler ja al poder a Alemanya. - Referent de la Revolució Russa i el model soviètic. - En aquest marc, sectors del PSOE proposen obertament la via revolucionària. • Segons Òscar, aquest procés va erosionar progressivament la República. Franco i l’inici del cop d’estat • Recorda que Franco havia estat qui va reprimir la revolta d’Astúries (1934) a favor de la República, tot i amb una repressió molt dura. • Fins poc abans del cop, els conspiradors es referien a Franco com a “Miss Canarias” perquè no es decidia. • L’assassinat de José Calvo Sotelo, líder de la dreta, és un element clau que l’empeny a sumar-se al cop d’estat. • Òscar insisteix que no justifica en cap cas el cop ni la brutalitat posterior, però que cal entendre l’entorn en què es produeix. "No estoy justificando de ninguna manera lo que hizo. Lo que digo es que hay que entender en qué entorno se produce." Violència de tots els bàndols i anàlisi històrica • La conferència aborda també: - Les barbàries franquistes: Badajoz, Màlaga, Sevilla amb Queipo de Llano, etc. - La violència revolucionària i el descontrol previ al juliol del 36. • Òscar defensa una mirada que: - No amagui cap de les barbaritats, ni d’un bàndol ni de l’altre. - Expliqui els fets perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. • Reivindica el rol de l’historiador com algú que: - Treballa amb documents i fets. - Procura empatitzar amb l’època i el context, cosa molt difícil, sobretot com més llunyana és l’època. "Nuestra gran herramienta es la información, los hechos..." "Una de las cosas más complicadas que existe en la historia... es la dificultad de ponerse en la piel de alguien que no está viviendo coetáneamente contigo." Memòria, divulgació i responsabilitat de les fonts Recordar per entendre (no només per evitar repetir) • Quan es parla de recordar episodis com la Guerra Civil, sovint es diu “perquè no es torni a repetir”. • Òscar és escèptic sobre l’eficàcia real d’aquesta idea i fixa un objectiu més modest però fonamental: - Ajudar la gent a entendre el context a través d’una bona explicació històrica. - Proporcionar eines d’anàlisi crítica a partir dels fets i les fonts. El problema del biaix de les fonts • S’aborda el tema de com canvia la història segons la font: - La presentadora recorda que, en funció d’on s’extreu la informació, la història pot explicar-se de formes molt diferents. - Es remarca el parany del biaix i el paper de les fake news (notícies falses), tant en el passat com avui. • Òscar explica que el seu mètode és: - Contrastar moltes fonts. - Preguntar-se qui publica, per què, en quin context i per a qui. - Explicar explícitament al públic d’on surten les dades i quina fiabilitat tenen. "¿Quién la publica? ¿Por qué? ¿En qué entorno? ¿Y a quién está destinada? Esa es una labor..." • Cita l’exemple d’una suposada declaració d’Indalecio Prieto sobre convertir Espanya en un soviet, que molts historiadors consideren falsa. A la conferència, Òscar: - Presenta la notícia. - Explica qui la qualifica de falsa i per què. Paper de la ràdio local i la informació de proximitat • Es reivindica la ràdio local com a espai de confiança: - Sovint coneixen personalment els protagonistes de les notícies. - Poden anar directament a la font original, sense tants intermediaris. • Es menciona el paper de la Xarxa de Comunicació Local i la Federació de Ràdios Locals, i com mitjans generalistes recorreixen cada cop més als mitjans locals per la seva informació més propera i fiable. • Es connecta això amb la tasca de l’historiador: la qualitat de les fonts és clau per construir un relat històric solvent. Nous cicles i projectes futurs Continuïtat de la UNED Senior • Després del cicle sobre la Segona República i la Guerra Civil: - Es farà una sortida guiada a escenaris de la Batalla de l’Ebre, amb un expert que explicarà els fets sobre el terreny. • El segon cicle, previst a partir de febrer, se centrarà en el Renaixement: - Òscar Pinto, com a professor d’Història de l’Art, hi farà dues conferències. - Es presenta com un canvi de registre menys dolorós, allunyat del conflicte recent. "El tiempo, la pátina del tiempo, todo lo tapa, lo protege." Projectes amb Foment Cultural • Dins la secció d’Història i Patrimoni de Foment Cultural, Òscar avança: - Volen organitzar un conjunt de conferències (no anomenar-ho “cicle”) per aprofitar que l’any vinent faran 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. - L’objectiu és recordar i comprendre, més que “celebrar” o fins i tot “conmemorar”. • Possibles temes locals a tractar: - Bombardeig de l’Hospitalet de l’Infant. - Testimonis personals, com la història de “Me van a robar la infantesa”, relat d’una dona que tenia cinc anys a Lleida durant la Guerra Civil. Divulgació i figures històriques • Òscar es defineix com a divulgador i comenta altres conferències i recerques en marxa: El Marquès de Marianao • Conferència prevista el 18 de desembre al Centre de Lectura de Reus sobre el Marquès de Marianao, figura que descriu com a “fantàstica” i molt curiosa. • La presentadora proposa fer-ne un monogràfic radiofònic a començament d’any, un cop la conferència ja s’hagi fet. • Es comenta de passada: - La connexió del Marquès de Marianao amb Cambridge i Miami. - Que Miami era el seu “coto de caza”, indicant-hi una presència o activitat molt destacada. Altres temes futurs • Òscar insinua altres projectes: - Una història sobre la presa de Constantinoble amb protagonisme català (“Los catalanes en la toma de Constantinopla”). - Una altra sobre la conquesta de Califòrnia amb presència catalana. El sentit de la tasca de l’historiador Entre la recerca i la neutralitat relativa • Òscar subratlla que l’historiador: - Ha de presentar els fets i les fonts, no fer partidisme o propaganda. - Inevitablement té opinions, però aquestes s’hauria de guardar-les com a Òscar Pinto persona, no barrejar-les amb la seva funció de divulgador. "Yo puedo explicarte algo. Si te doy las fuentes, puedes sacudir." • Cita Julio Anguita: "No me expliques milongas, dime los hechos" com a síntesi d’una actitud rigorosa davant la història. Pau social i aprenentatge del passat • Òscar tanca una de les conferències evocant el toisó d’or i el discurs de Felipe González en rebre’l, on aquest parla de la importància de la pau social. • González recorda una reunió conjunta entre generals de l’Estat Major republicà i franquista, on tots coincidien “sobretot, que no es torni a repetir”. • Aquest missatge serveix d’eix per remarcar que: - La pau social és imprescindible per a una societat que vulgui avançar. - La feina de l’historiador és contribuir a entendre el passat perquè la ciutadania pugui valorar com d’alt és el cost de perdre aquesta pau. Relació entre ràdio i divulgació • L’entrevista mostra una sintonia clara entre Òscar Pinto i la presentadora: - Es constata que la ràdio local és una plataforma clau per a la divulgació històrica. - Es planteja continuar col·laborant la propera temporada amb nous continguts i figures històriques. • Òscar accepta tot i reconèixer que va molt enfeinat, però insisteix que li agrada molt venir a la ràdio i compartir el que investiga. "Tengo bastante taré, pero intentaré... Me gusta mucho venir aquí." Idees clau • UNED Senior: cicle de 14 conferències sobre Segona República i Guerra Civil, amb ponències d’Òscar Pinto. • Marcelino Domingo i Vandellòs: recuperació d’una relació política i personal intensa amb l’alcalde republicà de Vandellòs, defensa de recuperar el seu nom a l’espai públic. • Any 1936 = “any de la infàmia”: violència política, incapacitat de la República per garantir la seguretat, context d’odi i polarització extrema. • Història i memòria: recordar no només “per no repetir”, sinó sobretot per entendre; importància del rigor en les fonts i de la capacitat crítica. • Projectes futurs: cicle sobre el Renaixement a la UNED Senior; conferències sobre la Guerra Civil als 90 anys del seu inici; monogràfic sobre el Marquès de Marianao; possibles peces sobre Constantinoble i Califòrnia. • Ràdio local: eina fonamental de proximitat, verificació i divulgació, amb un paper creixent davant la saturació d’informació i la IA.
