Entrevistes "El Quiosc"
Entrevistes "El Quiosc"
Programa

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

·4467 episodis
RSS

episodis

877-888 de 4449
  • 18'

    #3578 - Bandolers al Coll de Balaguer i memòria històrica

    Context i protagonistes Entrevista amb l’historiador Alfons Tejero a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, arran d’un article al Diari de Tarragona sobre el bandolerisme al Coll de Balaguer i la seva projecció literària i històrica. El Coll de Balaguer: un escenari excepcional El Coll de Balaguer és present a obres de Lope de Vega, Benito Pérez Galdós, Lope de Rueda i Joan Roig. Es destaca que és un espai mític i extraordinari, sovint infravalorat per la gent del territori. Tejero lamenta que encara no s’hagi fet cap pel·lícula sobre aquest escenari malgrat el seu potencial narratiu i històric. "La cultura és miop... només veus bé el que tens a prop." A més, es denuncia el centralisme i l’oblit històric del sud de Tarragona i l’entorn de les Terres de l’Ebre. Orígens i evolució del bandolerisme Primeres referències (segle XV) Ja al 1460, Joan Roig parla al seu llibre L'Espill de: la dificultat del pas pel Coll de Balaguer els problemes de bandolerisme. S’emmarca el territori com a pas estratègic i conflictiu des d’època molt antiga. Segles XVI–XVII: fam, guerres i violència A finals del segle XVI i durant el XVII, hi ha gran misèria tot i l’entrada d’or d’Amèrica. Contradicció històrica: Espanya viu d’aparença opulenta mentre el poble passa gana. L’or que arribava d’Amèrica es destinava a finançar guerres europees (Flandes, Països Baixos), alimentant la pobresa interna. El bandolerisme és presentat com una reacció social a la misèria, sobretot a Catalunya, on “la gent se tira a la muntanya”. Ruta de l’or i pas estratègic Les rutes de l’or i la plata d’Amèrica travessaven el Coll de Balaguer. Això converteix la zona en lloc ideal per assaltaments: pas del camí ral Barcelona–València concentració de mercaderies, diners i correus. Focus territorial del bandolerisme A més del Coll de Balaguer, hi havia altres punts bandolers destacats: Coll de Fatxes Gavadà l’entrada de Miami l’Estany Gelat Qualsevol espai aïllat proper al camí ral podia ser escenari d’assalts. Els bandolers de la Manta Origen i funcionament Quadrilla local de bandolers, coneguts com els bandolers de la Manta. Es considera que eren de Marridoms, “poble bandoler”. Vida doble: durant el dia feien vida normal (anar al tros, pescar), de nit practicaven assalts a diligències. L’entrevistat evita donar noms de famílies per respecte i prudència històrica. L’origen del nom “de la Manta” Dues interpretacions principals: Portaven sempre una manta i, en assaltar, la tiraven a terra per dipositar-hi diners i joies. Quan els faltaven efectius, col·locaven mantes sobre mates i roques per simular la presència de més bandolers, creant una mena de performance intimidatòria. Els bandolers actuaven amb organització i astúcia, i eren cruels entre ells si algú es quedava part del botí que no li corresponia. El servei de diligències de 1818 El 1818 s’estableix el primer servei de correu-diligència regulat entre Barcelona i València. El viatge durava tres dies i: passava pel Coll de Balaguer, feia parada i canvi de cavalls a una posta de correus a la zona. Aquest servei esdevé una “bicoca” per als bandolers, que n’aprofiten els horaris regulars per assaltar les diligències. Figures destacades del bandolerisme El Vell Pistol Bandoler molt famós, conegut com el vell pistol. Procedent de Mont-roig, amb cognom Vila. Pescador a l’Ametlla de Mar durant el dia; bandoler de nit. Element distintiu: una boina vermella heretada de la seva participació a les Guerres Carlines. Assaltava diligències armat amb trabuc i amb aquesta imatge icònica, gairebé “de pel·lícula”. La Pastora Esment a una bandolera coneguda com la pastora, que actuava a la zona de Tortosa – Vesseït. No és pròpiament del Coll de Balaguer, sinó d’un àmbit pirinenc-muntanyós proper. Serveix per destacar que també hi ha hagut bandoleres dones, tot i que a la zona estudiada per Tejero no se n’han documentat. El Carrasclet: bandoler o guerriller? El Carrasclet sovint és anomenat erròniament bandoler. Tejero defensa que era guerriller i militar austriacista, protagonista de les guerres borbòniques. Havia actuat per la zona del Coll de Balaguer, però: no vivia del bandolerisme, la seva activitat era político-militar, no de robatori. Es reivindica la diferència entre bandoler i guerriller, i la necessitat de ser rigorós amb les etiquetes històriques. Mirada històrica i cultural El bandolerisme es planteja com a fenomen complex: resposta a la misèria i l’exclusió, part d’un imaginari romàntic que avui inspira festes com la festa del bandoler al Covell. Es defensa una lectura matisada: ni glorificar ni demonitzar, sinó entendre el context social i econòmic. Del bandolerisme al contraban Després de la retirada de les diligències, la zona de Miami, l’Hospitalet, Coll de Balaguer i fins al Delta de l’Ebre esdevé una gran àrea de contraban. El proper article de Tejero se centrarà en aquest tema: es parla que unes 20 famílies de l’Hospitalet vivien del contraban, tot plegat s’inscriu en una economia de subsistència i oportunitats il·legals. Investigacions futures Abans de publicar l’article sobre el contraban, Alfons Tejero vol tancar la seva recerca sobre Saint-Exupéry i El Petit Príncep vinculada al municipi. Té “diversos fronts oberts” de documentació que vol completar. Tancament de l’entrevista L’entrevista acaba amb agraïments mutus i el compromís de tornar-lo a convidar quan publiqui les noves investigacions. El to general és de reivindicació del patrimoni històric local i de la necessitat de donar valor al Coll de Balaguer i les seves històries com a part essencial de la memòria del territori.