#3578 - Bandolers al Coll de Balaguer i memòria històrica
La conductora presenta Alfons Tejero com a excel·lent comunicador i investigador, valorant el seu darrer article al *Diari de Tarragona*. Es destaca que el seu treball està poc aprofitat i que el nou article té un gran potencial cinematogràfic.
Tejero explica que l’article tracta dels **bandolers** i, sobretot, del **Coll de Balaguer** com a espai històric rellevant. Esmenta que autors com **Lope de Vega**, **Benito Pérez Galdós**, **Lope de Rueda** i **Joan Roig** han escrit sobre aquest indret. Es reivindica que, malgrat aquesta riquesa, encara no s’hagi fet cap pel·lícula sobre el Coll de Balaguer.
Tejero qualifica la cultura i la política de **miopes**, perquè només veuen el que tenen a prop. Denuncia l’oblit històric del sud de Tarragona i la proximitat amb les Terres de l’Ebre, considerades zones residuals del Principat. La conductora confia que les xarxes ajudin a difondre aquesta reivindicació i a inspirar un projecte audiovisual sobre el Coll de Balaguer.
Tejero situa l’inici documentat del **bandolerisme** al Coll de Balaguer cap al **segle XV**. Explica que el seu article se centra només en bandolers, tot i que el Coll també té una rica història de **pirateria** i, més tard, de **contraban**. Cita **Joan Roig**, autor de *L'Espill*, com una de les primeres veus que descriuen la perillositat del Coll de Balaguer cap al 1460.
S’esmenta **Lope de Rueda** com a clàssic del Segle d’Or que també parla de les dificultats del Coll de Balaguer. El focus recau sobretot en **Lope de Vega**, que el 1610 escriu *La buena guarda* i uns versos famosos que descriuen el Coll com un lloc temible, ple de **pirates moros** i **bandolers**. Tejero remarca el valor extraordinari de tenir versos de Lope de Vega dedicats a un espai local.
Tejero insisteix que el **Coll de Balaguer** és un espai mític i extraordinari, citat per grans autors però encara poc valorat pels habitants de la zona. Es critica la manca de consciència patrimonial i es compara amb el reconeixement que tindria el lloc si fos més lluny del territori.
Es descriu el context de finals del segle XVI i XVII: Espanya viu l’entrada massiva d’or d’Amèrica però el poble passa gana. L’or serveix per finançar guerres als Països Baixos i Flandes, generant **contradiccions socials profundes**. A Catalunya, el **bandolerisme** apareix com una reacció a la misèria; la gent “se tira a la muntanya” per sobreviure. El Coll de Balaguer esdevé clau perquè per aquí passa la ruta de l’or i la plata americana.
A més del Coll de Balaguer, Tejero menciona altres punts bandolers com el **Coll de Fatxes**, **Gavadà**, l’entrada de **Miami** i l’**Estany Gelat**, tots vinculats al camí ral Barcelona–València. Presenta els **bandolers de la Manta**, una quadrilla local, principalment de **Marridoms**, i explica que el poble era considerat un nucli bandoler. Tot i conèixer l’origen familiar d’alguns d’ells, prefereix no publicar noms per prudència.
Tejero explica que els bandolers de la Manta sortien de Marridoms per un camí de muntanya fins al Coll de Balaguer. Eren famílies aparentment normals que, fa uns 200 anys (inici del segle XIX), durant les guerres carlines i un context complicat, combinaven feines quotidianes amb els **assalts a diligències**. Destaca que el bandolerisme s’ha d’entendre com una **estratègia de supervivència** dins un període històric concret, sovint vist avui amb certa mirada romàntica.
El 1818 s’estableix el primer **servei de correu-diligència regulat** entre Barcelona i València, amb una durada de tres dies i parada al Coll de Balaguer, on hi havia una **posta de correus i canvi de cavalls**. Aquest servei es converteix en una gran oportunitat per als bandolers, que coneixen els horaris i assalten les diligències de forma recurrent. Tejero remarca que allò va ser una autèntica “bicoca” per als bandolers.
Hi ha dues teories sobre el nom **“bandolers de la Manta”**: portaven una manta on dipositaven diners i joies, o bé col·locaven mantes sobre mates per simular més presència de bandolers. Eren considerats respectuosos amb les víctimes però **severs internament**: castigaven durament qui es quedava part del botí. Tejero apunta que el “postureig” i l’escenificació intimidatòria ja existien en aquella època.
Tejero presenta **el vell pistol**, bandoler famós originari de Mont-roig, de cognom Vila. Era **pescador a l’Ametlla de Mar** de dia i bandoler de nit. Se’l reconeixia per la seva **boina vermella**, resultat de la seva participació a les guerres carlines, peça que continuava portant quan assaltava diligències amb el trabuc. S’indica que, a la zona del Coll de Balaguer, els bandolers documentats són homes, tot i que esmenta la figura d’una bandolera, la **pastora**, en altres muntanyes del territori.
Tejero cita **la pastora**, bandolera que actuava a les muntanyes entre Tortosa i altres indrets, tot i que no estrictament al Coll de Balaguer. Aclareix el cas del **Carrasclet**, sovint etiquetat com a bandoler: segons ell, és un ús injust del terme, ja que el Carrasclet era en realitat un **guerriller i militar austriacista**, implicat en les guerres borbòniques. Distingeix clarament entre **bandoler** (pagesos o pescadors que feien assalts per sobreviure) i **guerriller** (militar amb objectius polítics i bèl·lics).
Tejero anuncia que el seu proper article tractarà del **contraban** a la zona de Miami, l’Hospitalet, Coll de Balaguer i fins al Delta de l’Ebre. Explica que, un cop desaparegudes les diligències, el territori es va convertir en una **gran zona de contraban**, i que es calcula que unes **20 famílies de l’Hospitalet** hi vivien directament. Considera que és un tema prou important per fer-ne una amplia difusió, ja que ajuda a entendre la vida dels avantpassats.
Abans de publicar l’article sobre contraban, Tejero vol tancar una investigació pendent sobre **Saint-Exupéry i El Petit Príncep**, en la qual encara té diversos cabos oberts. La conductora el convida a tornar a la ràdio quan tingui nous resultats. L’entrevista finalitza amb agraïments i amb un to de clara **reivindicació del patrimoni històric local** i de la necessitat de valorar el Coll de Balaguer i la seva memòria.
Context i protagonistes
Entrevista amb l’historiador Alfons Tejero a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, arran d’un article al Diari de Tarragona sobre el bandolerisme al Coll de Balaguer i la seva projecció literària i històrica.
El Coll de Balaguer: un escenari excepcional
- El Coll de Balaguer és present a obres de Lope de Vega, Benito Pérez Galdós, Lope de Rueda i Joan Roig.
- Es destaca que és un espai mític i extraordinari, sovint infravalorat per la gent del territori.
- Tejero lamenta que encara no s’hagi fet cap pel·lícula sobre aquest escenari malgrat el seu potencial narratiu i històric.
"La cultura és miop... només veus bé el que tens a prop."
A més, es denuncia el centralisme i l’oblit històric del sud de Tarragona i l’entorn de les Terres de l’Ebre.
Orígens i evolució del bandolerisme
Primeres referències (segle XV)
- Ja al 1460, Joan Roig parla al seu llibre L'Espill de:
- la dificultat del pas pel Coll de Balaguer - els problemes de bandolerisme.
- S’emmarca el territori com a pas estratègic i conflictiu des d’època molt antiga.
Segles XVI–XVII: fam, guerres i violència
- A finals del segle XVI i durant el XVII, hi ha gran misèria tot i l’entrada d’or d’Amèrica.
- Contradicció històrica: Espanya viu d’aparença opulenta mentre el poble passa gana.
- L’or que arribava d’Amèrica es destinava a finançar guerres europees (Flandes, Països Baixos), alimentant la pobresa interna.
- El bandolerisme és presentat com una reacció social a la misèria, sobretot a Catalunya, on “la gent se tira a la muntanya”.
Ruta de l’or i pas estratègic
- Les rutes de l’or i la plata d’Amèrica travessaven el Coll de Balaguer.
- Això converteix la zona en lloc ideal per assaltaments:
- pas del camí ral Barcelona–València - concentració de mercaderies, diners i correus.
Focus territorial del bandolerisme
- A més del Coll de Balaguer, hi havia altres punts bandolers destacats:
- Coll de Fatxes - Gavadà - l’entrada de Miami - l’Estany Gelat
- Qualsevol espai aïllat proper al camí ral podia ser escenari d’assalts.
Els bandolers de la Manta
Origen i funcionament
- Quadrilla local de bandolers, coneguts com els bandolers de la Manta.
- Es considera que eren de Marridoms, “poble bandoler”.
- Vida doble:
- durant el dia feien vida normal (anar al tros, pescar), - de nit practicaven assalts a diligències.
- L’entrevistat evita donar noms de famílies per respecte i prudència històrica.
L’origen del nom “de la Manta”
Dues interpretacions principals:
- Portaven sempre una manta i, en assaltar, la tiraven a terra per dipositar-hi diners i joies.
- Quan els faltaven efectius, col·locaven mantes sobre mates i roques per simular la presència de més bandolers, creant una mena de performance intimidatòria.
Els bandolers actuaven amb organització i astúcia, i eren cruels entre ells si algú es quedava part del botí que no li corresponia.
El servei de diligències de 1818
- El 1818 s’estableix el primer servei de correu-diligència regulat entre Barcelona i València.
- El viatge durava tres dies i:
- passava pel Coll de Balaguer, - feia parada i canvi de cavalls a una posta de correus a la zona.
- Aquest servei esdevé una “bicoca” per als bandolers, que n’aprofiten els horaris regulars per assaltar les diligències.
Figures destacades del bandolerisme
El Vell Pistol
- Bandoler molt famós, conegut com el vell pistol.
- Procedent de Mont-roig, amb cognom Vila.
- Pescador a l’Ametlla de Mar durant el dia; bandoler de nit.
- Element distintiu: una boina vermella heretada de la seva participació a les Guerres Carlines.
- Assaltava diligències armat amb trabuc i amb aquesta imatge icònica, gairebé “de pel·lícula”.
La Pastora
- Esment a una bandolera coneguda com la pastora, que actuava a la zona de Tortosa – Vesseït.
- No és pròpiament del Coll de Balaguer, sinó d’un àmbit pirinenc-muntanyós proper.
- Serveix per destacar que també hi ha hagut bandoleres dones, tot i que a la zona estudiada per Tejero no se n’han documentat.
El Carrasclet: bandoler o guerriller?
- El Carrasclet sovint és anomenat erròniament bandoler.
- Tejero defensa que era guerriller i militar austriacista, protagonista de les guerres borbòniques.
- Havia actuat per la zona del Coll de Balaguer, però:
- no vivia del bandolerisme, - la seva activitat era político-militar, no de robatori.
Es reivindica la diferència entre bandoler i guerriller, i la necessitat de ser rigorós amb les etiquetes històriques.
Mirada històrica i cultural
- El bandolerisme es planteja com a fenomen complex:
- resposta a la misèria i l’exclusió, - part d’un imaginari romàntic que avui inspira festes com la festa del bandoler al Covell.
- Es defensa una lectura matisada: ni glorificar ni demonitzar, sinó entendre el context social i econòmic.
Del bandolerisme al contraban
- Després de la retirada de les diligències, la zona de Miami, l’Hospitalet, Coll de Balaguer i fins al Delta de l’Ebre esdevé una gran àrea de contraban.
- El proper article de Tejero se centrarà en aquest tema:
- es parla que unes 20 famílies de l’Hospitalet vivien del contraban, - tot plegat s’inscriu en una economia de subsistència i oportunitats il·legals.
Investigacions futures
- Abans de publicar l’article sobre el contraban, Alfons Tejero vol *tancar la seva recerca sobre Saint-Exupéry i El Petit Príncep*** vinculada al municipi.
- Té “diversos fronts oberts” de documentació que vol completar.
Tancament de l’entrevista
- L’entrevista acaba amb agraïments mutus i el compromís de tornar-lo a convidar quan publiqui les noves investigacions.
- El to general és de reivindicació del patrimoni històric local i de la necessitat de donar valor al Coll de Balaguer i les seves històries com a part essencial de la memòria del territori.