Tots els episodis · 2025

3232 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

169-192 de 3232
  • El Quiosc nit del 12/12/2025 - episode art
    El Quiosc nit

    El Quiosc nit del 12/12/2025

    Amb Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle. El resum de les entrevistes i els moments més destacats del magazín matinal “El Quiosc”

  • Al Segon Pal del 12/12/2025 - episode art
    Al Segon Pal

    Al Segon Pal del 12/12/2025

    Amb Sílvia Román i Joan Estrada. Programa d'actualitat esportiva local. Expliquen d’una manera amena i simpàtica tota la quantitat d’esdeveniments esportius que tenen lloc al municipi amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports Municipal.

  • #4140 - Portaveus PP- Silvia Pujol divendres 12 de desembre - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    18'

    #4140 - Portaveus PP- Silvia Pujol divendres 12 de desembre

    Context del programa Portaveus és un espai de la televisió de Vandellòs i de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant on es dona veu als diferents portaveus municipals. En aquesta primera intervenció hi participa Sílvia Pujol, portaveu del PPS i regidora de Comerç, Benestar Social i Salut. Pressupost municipal i Consell Comarcal Es comenta el darrer ple municipal, un dels més llargs (6 hores) i importants, amb l’aprovació d’un pressupost agregat de 27 milions d’euros. Sílvia Pujol valora el pressupost com a “bastant equitatiu” i pensat per les persones, i afirma que els seus departaments han quedat ben dotats. Càrrec al Consell Comarcal del Baix Camp Sílvia Pujol ha jurat novament el càrrec de consellera al Consell Comarcal del Baix Camp. Explica que ser consellera implica representar 28 municipis del Baix Camp i donar-los suport en: Peticions d’infraestructures (per exemple, depuradores a pobles petits). Tramitacions amb organismes com l’ACA. Participació en plens i suport a necessitats del territori. Detalla que el govern comarcal el formen Esquerra, Junts i PSC, mentre que el Partit Popular és a l’oposició. Remarca que la tasca principal és “estar per la gent”, encara que això suposi més feina, una feina que diu que li agrada. Campanya de Nadal: encesa de llums i Mercat de Nadal Organització de l’encesa de llums L’encesa de llums es comença a preparar entre setembre i octubre. Es busca crear caliu i il·lusió, sobretot per als infants, adaptant les activitats a l’espai reduït de la Plaça Catalunya. Participen entitats locals artístiques i amb ritme, com: L’escola de música Sempren Dança La gimnàstica rítmica Mercat de Nadal Aquest any hi ha hagut 21 parades i la plaça ha quedat plena. Ja s’han rebut moltes sol·licituds per a l’any vinent, inclosa gent de fora del municipi. Prioritat per a comerços locals; si sobra espai, s’obre a paradistes externs. Sílvia Pujol planteja que, davant el creixement, potser caldrà estendre el mercat a carrers adjacents i fins i tot donar-li un toc més “medieval”. Ambient, afluència i activitats Es destaca l’efecte de la neu artificial, especialment pensada per als infants, que jugaven i feien “angelets” a terra. Es van repartir més de 600 xocolates, fet que permet estimar més de 600 persones a la plaça. El temps va acompanyar: només va fer mal temps diumenge, tot i que els paradistes d’embotits i formatges van vendre molt. Resultats per als paradistes La majoria de paradistes manifesten estar molt contents: Nova parada del cabrit, amb moltes comandes per Nadal. Parada de torrons, amb molt bona venda. Parada de rosquilles i xocolata, que va recaptar diners per La Marató. Es remarca que el Mercat de Nadal és l’espai ideal per: Buscar detalls per als “amics invisibles”. Fer regals petits (10–20 euros) adaptats a cada butxaca. Pare Noel i protagonisme infantil Es destaca que és un acte clarament centrat en la canalla. La presència del Pare Noel ha estat un “èxit total”: Es van comprar molts quilos de caramels. Es van rebre moltes cartes dels infants. Es planteja posar la bústia uns dies abans l’any vinent per recollir-ne encara més. Es recorda que la mainada combina Pare Noel, Reis i Tió, i que aprofiten totes les vies per demanar regals. Importància del comerç local i dificultats Campanya del creuer amb l’associació de comerciants S’ha impulsat una campanya de comerç basada en el sorteig d’un creuer pel Mediterrani. Funcionament: Cal comprar a les botigues del municipi. A partir d’un tiquet de 15 o 20 euros (xifra per concretar), es rep una papeleta. Es farà un sorteig el dia de Reis (aprox.). La idea va sorgir en conversa amb el president de l’associació de comerciants: Inicialment es pensava en un viatge petit (3–5 dies, més barat). Finalment els comerciants van apostar ells mateixos per un creuer important, que Pujol qualifica de “bon premi” i poc habitual en altres comerços. Comerç com a vida i seguretat al municipi Pujol defensa que “el comerç és vida al municipi i és seguretat”: Sense botigues obertes, els carrers perden vida i també seguretat ciutadana. Cal mantenir els comerços existents i, si és possible, obrir-ne de nous. Es fa una crida a: Comprar al comerç local. Emprendre, especialment als joves emprenedors. També subratlla que la competència sana ajuda a millorar el comerç i oferir millors serveis i productes. Problema del preu dels locals Un dels grans obstacles per emprendre és el preu del lloguer dels locals comercials: Es parla de lloguers de 1.000 euros al mes, que considera elevats per un municipi que no és ni Reus ni Tarragona. Fins i tot remarca que, en carrers secundaris de Tarragona, els lloguers no arriben a aquests imports. Tot i respectar plenament la propietat privada, Pujol demana als propietaris que ajudin una mica els emprenedors: Per exemple, amb preus més baixos el primer any o condicions temporals més favorables. Considera que la qüestió del preu dels locals s’emmarca en un problema més ampli, relacionat també amb l’habitatge i altres factors econòmics. Bònus de comerç: nova eina de suport al sector De la targeta moneder als bònus En el marc dels pressupostos aprovats, s’ha donat llum verda a una nova campanya de suport al comerç basada en bònus, pensada per al 2026. Els comerciants no van acceptar una targeta de fidelització/moneder que s’havia plantejat anteriorment, perquè consideraven que no responia a les seves necessitats reals. Davant d’això, la regidoria de Comerç ha buscat altres models arreu del territori fins a trobar la fórmula dels bònus comerç, que ja funciona bé en llocs com Salou, Tarragona, Tortosa, Amposta o el Vendrell. Funcionament dels bònus de comerç Per a la prova pilot es destinen 22.500 €. El sistema combinarà: Gestió a través d’una APP per a la majoria d’usuaris. Bònus físics per a les persones grans o qui tingui dificultats digitals. Característiques previstes: Cada persona podrà rebre bònus de 5 €. Màxim 20 € per persona. Encara s’ha d’acabar de concretar si el bònus es podrà utilitzar amb una despesa mínima de 15 € o 20 €. El model més probable: comprar per 20 € i, amb un bònus de 5 €, pagar només 15 €. Calendari i objectiu de la campanya L’objectiu és reforçar el comerç en els mesos més fluixos de l’any: Febrer, març, octubre, etc., quan el consum baixa. Encara no hi ha nom definitiu per als bònus, però el concepte està tancat. Passos pendents: L’Ajuntament ja disposa de la partida pressupostària i de l’APP. Falta decidir amb l’associació de comerciants: El mes concret en què es farà la campanya. Els detalls finals de funcionament. Es farà primer una única campanya de prova: Si el resultat és positiu, la intenció és que l’any següent se’n facin dues. Comunicació i seguiment Quan s’acordi la data d’inici amb l’associació de comerciants, es farà la comunicació oficial. Els mitjans locals (televisió i ràdio) informaran de: Com obtenir els bònus. A quines botigues es poden gastar. Quin serà el període de validesa. Tancament L’entrevista acaba amb l’agraïment a Sílvia Pujol per la seva participació. Es remarca la voluntat de tornar a parlar de les campanyes de comerç quan: Es llanci oficialment el programa de bònus de comerç. Es tinguin primers resultats de la seva implementació. En conjunt, la intervenció gira al voltant de tres eixos principals: la participació de Pujol al Consell Comarcal del Baix Camp, el fort impuls a la campanya de Nadal i al Mercat de Nadal i la posada en marxa de noves eines de promoció del comerç local com el sorteig del creuer i els bònus de comerç, tot posant l’accent en la importància estratègica del comerç de proximitat per a la vida i la seguretat del municipi.

  • #4139 - Cinema d'estrena - divendres 12 de desembre - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    11'

    #4139 - Cinema d'estrena - divendres 12 de desembre

    Estrenes de cinema i sèries amb Cristina Gil Panorama general En aquest espai de Les estrenes, Cristina Gil repassa les novetats de cinema i sèries que arriben aquesta setmana, amb especial atenció a propostes de thriller, drama i cinema familiar de cara a les festes nadalenques. Cinema: estrenes destacades 1. Rothman, un ladrón en el tejado Origen: pel·lícula americana dirigida per Derek Cianfrance. Repartiment: Channing Tatum, Kristen Dunst i Peter Dinklage, entre d’altres. Gènere: drama thriller basat en fets reals. Argument: Inspirada en la vida real de Jeffrey Manchester, criminal que va assaltar més de 60 McDonald's, entrant per un forat al sostre de nit. Després de ser arrestat, s’escapa de la presó i viu amagat durant uns sis mesos en una tenda Toys "R" Us. Recepció: Es va preestrenar al Festival de Toronto amb molt bona acollida. Ja disponible a les sales de cinema. "A todos nos gusta echar la vista atrás e imaginar si hubiéramos actuado de otra forma." 2. El rey de reyes (cinema familiar i religiós) Tipus: proposta familiar, de caire bíblic i animada. Durada: 101 minuts. Procedència: Corea del Sud. Veus destacades (versió original): Kenneth Branagh, Uma Thurman, Matt Hamill, Pierce Brosnan, entre d’altres. Concepte clau: Adaptació de la història de Jesucrist explicada per Charles Dickens al seu fill imaginari Walter. Argument: Dickens, molt absorbit per la seva carrera, té dificultats per connectar amb el seu fill. Després que Walter irrompi en una lectura pública, Dickens decideix explicar-li la història de Jesucrist. A mesura que narra, el nen viu i experimenta els esdeveniments de la vida de Jesús a través de la seva mirada innocent. "La historia más grande jamás contada. Se dice que es la mejor historia jamás contada." Pel·lícula recomanada com a cinema familiar nadalenc, amb una visió emotiva i didàctica de la figura de Jesús. 3. Frontera (thriller històric espanyol) Països: coproducció entre Espanya i Bèlgica. Direcció: Judit Colell. Repartiment: Miki Esparbé i Bruna Cusí al capdavant. Gènere: drama thriller ambientat en la postguerra. Context històric: Any 1943, en plena Segona Guerra Mundial. El règim de Franco bloqueja el pas de jueus pels Pirineus mentre fugen de la repressió nazi. Argument: En un poble fronterer, Manel Grau, funcionari amb passat republicà, decideix desobeir les ordres oficials. Amb l’ajuda de Juliana, una veïna, i Jérôme, pastor francès, organitzen una xarxa per ajudar el màxim nombre possible de jueus a fugir. Manel es veu immers en una odissea perillosa que desperta els traumes recents de la Guerra Civil tant en ell com en la seva dona. Recepció: Arriba a les sales amb molt bona crítica i aporta una mirada intensa a un episodi concret de la postguerra. "Y os juro que me da igual que terminemos todos en una cuneta. Esto no lo puede saber nadie." 4. Fragmentos (drama relacional) Direcció: Horacio Alcalá. Gènere: drama intimista centrat en les relacions de parella. Punt de partida: Una parella arriba a un retir o espai on se’ls proposa "siete preguntas para salvar tu matrimonio". Situació de la parella: Estan pensant en divorciar-se. Arrosseguen una relació sense sexualitat, amb discussions constants, terceres persones pel mig i molt de mal emocional acumulat. Personatges clau: Alba, que es tanca en si mateixa i es crea una mena de "corassa" amb una actitud derrotista. Irene i Ben, amfitrions del lloc on s’allotgen. Una altra parella de promesos, que sembla irradiar felicitat. Eix dramàtic: La convivència d’aquestes persones, en principi sense res en comú, fa que es mirin al mirall de les històries dels altres. Tots plegats acaben prenent consciència de la pròpia realitat emocional i dels seus conflictes. Pel·lícula per a qui busqui un drama de personatges, introspectiu i centrat en la psicologia de la parella. Sèries i documentals: estrenes i recomanacions 1. Documental sobre Taylor Swift (Disney+) Plataforma: Disney+. Format: proposta documental (o de to molt proper al documental) sobre Taylor Swift. Disponibilitat: ja disponible a partir d’avui. Recomanada per a fans de la cantant i per a qui vulgui una mirada més directa al seu univers musical. 2. Navidad en Casa – Temporada 3 (Netflix) Plataforma: Netflix. Novetat: ja es pot veure la tercera temporada. To: sèrie de temàtica nadalenca, lleugera i ideal per qui vol contingut de temporada. 3. Ciudad de Sombras (Netflix) Tipus: miniserie espanyola de 6 episodis. Plataforma: Netflix. Direcció: Jorge Torregrossa. Repartiment: Isaac Ferriz. Verónica Echegui (esmentada com "la desapareguda Verónica Echegui"). Gènere: thriller policíac. Argument principal: Investigació d’un macabre crim: apareix un cos cremat a la façana de la Casa Milà (La Pedrera), edifici emblemàtic de Gaudí. Milo Malart, inspector dels Mossos d’Esquadra, torna al servei després d’una suspensió per indisciplina. Treballa juntament amb la subinspectora Rebeca Garrido per esclarir el cas i trobar l’autor del crim. Sèrie pensada per al públic que gaudeix de thrillers foscos i ambientats a Barcelona. 4. Emily in Paris – Temporada 5 (Netflix) Plataforma: Netflix. Novetat: la cinquena temporada arriba dijous vinent. Incògnita: s’insinua que podria ser l’última temporada, tot i que no està confirmat. Recomanada per als qui segueixen aquesta comèdia romàntica ambientada a París. 5. El dentista (Movistar Plus) País: Mèxic. Plataforma: Movistar Plus. Format: miniserie. Gènere: intriga amb component criminal. Repartiment: Demián Bichir i Alberto Ammann. Argument: Segueix les investigacions d’un dentista forense que col·labora amb les autoritats per resoldre crims a Puerto de Veracruz. Barreja de procedimental forense i thriller de personatge. Tancament Cristina Gil conclou recordant que: Aquesta setmana, tot i no ser la més carregada d’estrenes, hi ha opcions per a tots els gustos: des de thrillers intensos fins a drames íntims i animació familiar bíblica. A les plataformes, les minisèries de crim, els continguts nadalencs i els documentals musicals completen una oferta variada. Anuncia que la pròxima setmana arribarà encara més oferta de cinema per a les festes nadalenques. Conclusió: un repertori equilibrat de cinema i sèries que combina història, emoció, espiritualitat, intriga policial i contingut festiu, ideal per començar a entrar en l’ambient de Nadal amb propostes per a tota mena d’espectadors.

  • "El Quiosc" - Programa sencer del 12/12/2025 - episode art
    "El Quiosc" - Programa sencer

    "El Quiosc" - Programa sencer del 12/12/2025

    Estrella Botello amb una experiència de més de 30 anys amb la comunicació local, dirigeixen i presenten el magazine local "El Quiosc", on podrem trobar la primera edició de l’informatiu local, entrevistes, noticies i seccions d’actualitat d’àmbit local, juntament amb Silvia Román i Ariadna de la Calle

  • El Quiosc nit del 11/12/2025 - episode art
    El Quiosc nit

    El Quiosc nit del 11/12/2025

    Amb Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle. El resum de les entrevistes i els moments més destacats del magazín matinal “El Quiosc”

  • #4138 - Entrevista la dona del passat - Isabel Fernández Lillo - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    17'

    #4138 - Entrevista la dona del passat - Isabel Fernández Lillo

    Context i punt de partida Isabel Fernández parteix d’una notícia arqueològica sobre estudis d’ADN antic que mostren herències matrilineals en tombes prehistòriques. A partir d’aquí, aprofita per explicar el cas del poblat neolític de Çatalhöyük (Català Lluc) a Anatòlia, una de les primeres grans concentracions urbanes de la història. El Neolític al Creixent Fèrtil i Anatòlia El Neolític s’origina al Creixent Fèrtil (Pròxim Orient, costa oriental mediterrània i Mesopotàmia). Anatòlia (actual Turquia) forma part d’aquest focus inicial. Al sud d’Anatòlia hi trobem Çatalhöyük, poblat actiu aproximadament entre el 7.500 i el 6.000 aC. El poblat es va cremar, fet que, paradoxalment, va ajudar a conservar les estructures de tova (fang assecat al sol) en coure’s com si fossin un forn. "És un poblat que... en el moment d'esplendor eren uns 8.000 habitants." Cases, urbanisme i societat igualitària Un urbanisme sorprenent No hi havia carrers: les cases estaven totes adossades, formant un bloc compacte. Sense portes a nivell de terra: s’entrava a les cases pel sostre, des d’on es caminava i s’hi descendia per una escala de fusta. Les habitacions eren multifuncionals: espai per dormir petit magatzem lloc de foc situat just sota l’obertura del sostre, perquè el fum sortís. Igualtat aparent Les cases són molt similars en mida i estructura. No s’han detectat (a la zona excavada fins ara) edificis singulars com palaus o temples. Tot plegat apunta a una societat relativament igualitària, sense una jerarquia arquitectònicament visible. Decoració, símbols i figuretes femenines Pintures i relleus Moltes cases presenten decoracions murals: pintures d’animals i escenes de caça relleus amb astes de toro, que podrien tenir un valor ritual o simbòlic. Figuretes: deesses o avantpassades? S’han trobat petites escultures (uns 20 cm) d’animals, homes i sobretot dones. Les figuretes femenines recorden les Venus paleolítiques: pits abundants malucs grans nuesa marcada algunes es toquen el ventre, possiblement indicant embaràs. Una peça especialment destacada mostra una dona asseguda en un tron, nua, aparentment parint un infant. Interpretacions principals: Tradicionalment: Deessa mare o deessa de la fertilitat (tant humana com agrícola). Hipòtesi recent: representació d’una avantpassada d’alt estatus, amb figuretes que es conservarien dins de les cases. "S'havia pensat que podia ser la deessa mare... Però últimament... podien ser la representació d'una avantpassada d'alt estatus." Enterraments sota les cases i estudis d’ADN Fosses familiars domèstiques Sota les cases hi havia petites fosses amb enterraments. Es pressuposa que corresponien a membres de la família que hi vivia. ADN antic i relacions de parentesc S’han analitzat uns 130 esquelets. Resultats clau: No tots els individus enterrats junts són familiars. Quan hi ha relació de parentiu, aquesta és matrilineal: mares i filles comparteixen tomba. Això indica que la casa i els béns es transmeten per línia femenina. L’home seria qui va a viure a la casa de la dona. Alimentació i tombes infantils Els estudis antropològics dels ossos mostren que homes i dones tenien una dieta molt similar, sense grans diferències alimentàries. En nadons i infants, l’ADN és crucial per distingir nen i nena, ja que els ossos encara no són diferenciables sexualment. S’ha observat que les nenes reben aixovars més rics que els nens: aixovar funerari més abundant o de major qualitat. Això suggereix més importància social de les nenes. "Si fos el contrari, no tindríem cap dubte, és una societat patriarcal... però ningú no s'atreveix a dir que és matriarcal." Conclusió: no es pot afirmar una societat matriarcal, però sí una gran rellevància social de la dona en la transmissió de la casa i del llinatge. El valor dels ossos en arqueologia Isabel subratlla com els ossos proporcionen una informació clau a la prehistòria, on no hi ha documents escrits: Permeten saber si els individus eren homes o dones (en adults). Detecten traumatismes (de caça, guerres, accidents…). Revelen activitats habituals pel desgast ossi. Mitjançant ADN, carboni i nitrogen es pot conèixer: parentius i llinatges malalties moviments migratoris tipus de dieta Això converteix l’antropologia física i la genètica en eines essencials per reconstruir el passat. Digressió final: museus i exposicions immersives Al tram final, la conversa deriva cap a l’Egipte actual i la museografia: Isabel comenta la seva visita al Gran Museu Egipci abans de la inauguració oficial: Edifici ja obert però amb moltes peces encara a l’antic museu. Li va generar una certa desil·lusió, tot i valorar-ne l’espai, la didàctica i la grandiositat. Creu que la inauguració ha buscat un efecte molt sensacionalista (drons, gran posada en escena) per atraure públic. També parla d’una exposició immersiva sobre Cleopatra a Madrid: Contingut divulgatiu correcte i senzill, històricament acceptable. Crítica a la part immersiva amb ulleres de realitat virtual: A ella li resulta incòmoda i marejant. Explica l’efecte de caminar virtualment sobre abismes i la sensació de vertigen. Tot i això, reconeix que és un recurs per apropar el tema a més gent. La secció tanca amb agraïments i l’anunci que el mes següent faran el darrer programa de 2025 amb Isabel.