#4138 - Entrevista la dona del passat - Isabel Fernández Lillo
La presentadora introdueix la col·laboradora Isabel Fernández, destacant que sempre porta temes curiosos. Isabel explica que el punt de partida és una notícia estiuenca d’arqueologia sobre estudis d’ADN que revelen herències transmeses per la dona en tombes prehistòriques, fet que li ha inspirat el tema de la secció.
Isabel enllaça amb programes previs sobre el Paleolític i el Neolític al llevant peninsular i anuncia un salt geogràfic cap a Anatòlia. Situa el **Neolític** al *Creixent Fèrtil* (Pròxim Orient, costa oriental del Mediterrani, Mesopotàmia) i explica que Anatòlia (actual Turquia) forma part d’aquest àmbit d’origen de l’agricultura i la ramaderia.
Isabel destaca que, a la **prehistòria**, en absència de documents escrits, cal recórrer a altres ciències com l’**antropologia**. A partir dels ossos es pot saber el sexe, detectar traumatismes (per caça o conflictes), inferir activitats pel desgast ossi, establir dietes (mitjançant carboni i nitrogen) i, amb l’**ADN**, determinar parentescos, malalties, procedències i migracions. Posa exemples com els estudis que mostren encreuaments entre neandertals i Homo sapiens o la identificació de parentius en tombes egípcies plenes de mòmies sense sarcòfag.
La conversa se centra en **Çatalhöyük**, poblat neolític del sud d’Anatòlia. Va estar habitat aproximadament del 7.500 al 6.000 aC i arriba a uns **8.000 habitants**, convertint-se en una mena de petita ciutat. El poblat, fet de **tova** (fang assecat), es va cremar i això en va afavorir la conservació, ja que el foc va actuar com un forn que en va endurir les estructures.
Isabel descriu l’urbanisme singular de Çatalhöyük: a la zona excavada no s’han identificat **carrers**. Les cases estan totes adossades, formant una massa compacta, i **no tenen portes a nivell de terra**. S’hi accedeix **pel sostre**, caminant per damunt de les teulades i baixant per una escala de fusta a través d’un forat. A l’interior hi ha habitacions **multifuncionals**, amb el foc situat sota l’obertura del sostre per evacuar el fum, plataformes per dormir o treballar i petits espais de magatzem.
Les cases excavades són **similars en dimensions i estructura** i no s’hi han trobat, de moment, edificis clarament diferenciats com palaus o temples. Isabel recorda que la interpretació pot canviar amb noves excavacions, però que, per ara, aquesta homogeneïtat arquitectònica apunta a una **societat relativament igualitària**, sense una jerarquia de poder reflectida en l’espai construït.
Moltes cases presenten **decoracions murals** i relleus, entre els quals destaquen les **astes de toro**, possiblement amb valor ritual o religiós. S’han trobat també **figuretes de petit format** (uns 20 cm) d’animals, homes i sobretot dones. Les figures femenines recorden les *Venus paleolítiques*: dones nues, grosses, amb pits i malucs molt marcats; algunes es toquen el ventre, suggerint embaràs. Una figura especialment destacada mostra una dona nua asseguda en un tron mentre sembla parir un infant. Tradicionalment aquestes figures s’han interpretat com una **Deessa Mare** de la fertilitat (femenina i agrícola), però hipòtesis recents proposen que podrien representar **avantpassades d’alt estatus**, amb presència de figuretes dins les cases.
S’explica que sota les cases hi havia **fosses d’enterrament** amb cossos que es consideraven familiars. Els estudis d’**ADN antic** fets sobre uns 130 esquelets mostren que, quan hi ha parentesc, aquest és **matrilineal**: mares i filles comparteixen sepultura. Això indica que la **casa i els béns es transmetrien per línia femenina**, i que els homes anirien a viure a casa de la dona. Els estudis dels ossos mostren una **dieta similar per a homes i dones**, sense grans desigualtats alimentàries. A més, gràcies a l’ADN s’ha vist que les **nenes reben aixovars més rics** que els nens. Tot i que, si fos a la inversa, es parlaria sense dubte de patriarcat, els investigadors encara no s’atreveixen a qualificar aquesta societat de **matriarcal**; sí que és clar, però, el **pes social de la dona**. La presentadora ho celebra obertament.
Isabel comenta que les notícies que la van inspirar daten de juliol i que, preparant el programa, ha vist que al setembre ja s’han publicat nous estudis sobre Çatalhöyük, tot i que no directament relacionats amb els ossos. La presentadora agraeix la informació i qualifica la notícia de molt curiosa, obrint pas a una nova pregunta sobre un altre tema.
La presentadora pregunta a Isabel per la inauguració del **Gran Museu Egipci**. Isabel explica que hi havia anat al febrer, abans de la inauguració oficial: el museu ja era obert, però moltes de les millors peces encara estaven a l’antic museu del Caire, que ella havia visitat l’any anterior. Tot i que el nou espai és molt **gran, obert i didàctic**, confessa una certa **desil·lusió** per la manca de peces destacades en aquell moment. Considera que la inauguració ha tingut un to **molt sensacionalista**, amb gran posada en escena i drons, pensat per atreure visitants.
Isabel parla d’una **exposició immersiva sobre Cleopatra** a Madrid (probablement itinerant), que creu que també arribarà a Barcelona. Assegura que la informació històrica és **divulgativa però correcta**, encara que senzilla. En canvi, critica la part **immersiva amb ulleres de realitat virtual**, que li resulta marejant i incòmoda, fins al punt que li costa caminar quan el terra virtual simula abismes. Malgrat això, reconeix que aquests recursos busquen arribar a més públic. Finalment, la presentadora li agraeix la secció i avança que el mes següent faran el darrer programa del 2025 amb Isabel com a convidada.
Context i punt de partida
Isabel Fernández parteix d’una notícia arqueològica sobre estudis d’ADN antic que mostren herències matrilineals en tombes prehistòriques. A partir d’aquí, aprofita per explicar el cas del poblat neolític de Çatalhöyük (Català Lluc) a Anatòlia, una de les primeres grans concentracions urbanes de la història.
El Neolític al Creixent Fèrtil i Anatòlia
- El Neolític s’origina al Creixent Fèrtil (Pròxim Orient, costa oriental mediterrània i Mesopotàmia).
- Anatòlia (actual Turquia) forma part d’aquest focus inicial.
- Al sud d’Anatòlia hi trobem Çatalhöyük, poblat actiu aproximadament entre el 7.500 i el 6.000 aC.
- El poblat es va cremar, fet que, paradoxalment, va ajudar a conservar les estructures de tova (fang assecat al sol) en coure’s com si fossin un forn.
"És un poblat que... en el moment d'esplendor eren uns 8.000 habitants."
Cases, urbanisme i societat igualitària
Un urbanisme sorprenent
- No hi havia carrers: les cases estaven totes adossades, formant un bloc compacte.
- Sense portes a nivell de terra: s’entrava a les cases pel sostre, des d’on es caminava i s’hi descendia per una escala de fusta.
- Les habitacions eren multifuncionals:
- espai per dormir - petit magatzem - lloc de foc situat just sota l’obertura del sostre, perquè el fum sortís.
Igualtat aparent
- Les cases són molt similars en mida i estructura.
- No s’han detectat (a la zona excavada fins ara) edificis singulars com palaus o temples.
- Tot plegat apunta a una societat relativament igualitària, sense una jerarquia arquitectònicament visible.
Decoració, símbols i figuretes femenines
Pintures i relleus
- Moltes cases presenten decoracions murals:
- pintures d’animals i escenes de caça - relleus amb astes de toro, que podrien tenir un valor ritual o simbòlic.
Figuretes: deesses o avantpassades?
- S’han trobat petites escultures (uns 20 cm) d’animals, homes i sobretot dones.
- Les figuretes femenines recorden les Venus paleolítiques:
- pits abundants - malucs grans - nuesa marcada - algunes es toquen el ventre, possiblement indicant embaràs.
- Una peça especialment destacada mostra una dona asseguda en un tron, nua, aparentment parint un infant.
- Interpretacions principals:
- Tradicionalment: Deessa mare o deessa de la fertilitat (tant humana com agrícola). - Hipòtesi recent: representació d’una avantpassada d’alt estatus, amb figuretes que es conservarien dins de les cases.
"S'havia pensat que podia ser la deessa mare... Però últimament... podien ser la representació d'una avantpassada d'alt estatus."
Enterraments sota les cases i estudis d’ADN
Fosses familiars domèstiques
- Sota les cases hi havia petites fosses amb enterraments.
- Es pressuposa que corresponien a membres de la família que hi vivia.
ADN antic i relacions de parentesc
- S’han analitzat uns 130 esquelets.
- Resultats clau:
- No tots els individus enterrats junts són familiars. - Quan hi ha relació de parentiu, aquesta és matrilineal: mares i filles comparteixen tomba. - Això indica que la casa i els béns es transmeten per línia femenina. - L’home seria qui va a viure a la casa de la dona.
Alimentació i tombes infantils
- Els estudis antropològics dels ossos mostren que homes i dones tenien una dieta molt similar, sense grans diferències alimentàries.
- En nadons i infants, l’ADN és crucial per distingir nen i nena, ja que els ossos encara no són diferenciables sexualment.
- S’ha observat que les nenes reben aixovars més rics que els nens:
- aixovar funerari més abundant o de major qualitat. - Això suggereix més importància social de les nenes.
"Si fos el contrari, no tindríem cap dubte, és una societat patriarcal... però ningú no s'atreveix a dir que és matriarcal."
Conclusió: no es pot afirmar una societat matriarcal, però sí una gran rellevància social de la dona en la transmissió de la casa i del llinatge.
El valor dels ossos en arqueologia
Isabel subratlla com els ossos proporcionen una informació clau a la prehistòria, on no hi ha documents escrits:
- Permeten saber si els individus eren homes o dones (en adults).
- Detecten traumatismes (de caça, guerres, accidents…).
- Revelen activitats habituals pel desgast ossi.
- Mitjançant ADN, carboni i nitrogen es pot conèixer:
- parentius i llinatges - malalties - moviments migratoris - tipus de dieta
Això converteix l’antropologia física i la genètica en eines essencials per reconstruir el passat.
Digressió final: museus i exposicions immersives
Al tram final, la conversa deriva cap a l’Egipte actual i la museografia:
- Isabel comenta la seva visita al Gran Museu Egipci abans de la inauguració oficial:
- Edifici ja obert però amb moltes peces encara a l’antic museu. - Li va generar una certa desil·lusió, tot i valorar-ne l’espai, la didàctica i la grandiositat. - Creu que la inauguració ha buscat un efecte molt sensacionalista (drons, gran posada en escena) per atraure públic.
També parla d’una exposició immersiva sobre Cleopatra a Madrid:
- Contingut divulgatiu correcte i senzill, històricament acceptable.
- Crítica a la part immersiva amb ulleres de realitat virtual:
- A ella li resulta incòmoda i marejant. - Explica l’efecte de caminar virtualment sobre abismes i la sensació de vertigen.
- Tot i això, reconeix que és un recurs per apropar el tema a més gent.
La secció tanca amb agraïments i l’anunci que el mes següent faran el darrer programa de 2025 amb Isabel.