3232 episodis disponibles
Amb Ariadna de la Calle. Recull de les notícies locals més destacades, notícies comarcals i un resum de diferents portades dels rotatius. Les notícies locals, tenen com a protagonista els esdeveniments municipals i als veïns dels pobles.
Visió general La secció "Les estrenes", amb la Cristina Gil, repassa propostes de cinema i sèries abans de l’aturada per les festes nadalenques, amb recomanacions pensades tant per a qui busca espectacle com per a qui prefereix terror, animació familiar o minisèries. Cinema destacat Blockbuster de ciència-ficció i aventura S’anuncia com l’estrena més esperada del període: la tercera entrega d’una saga dirigida per James Cameron, amb una durada de 195 minuts. Torna el repartiment principal (Sam Worthington, Zoe Saldanya i Stephen Lang) S’incorpora un nou personatge antagonista (Mona Chaplin) La trama explora un nou clan Navi, conegut com el poble de les cendres, més violent i menys pacífic que els anteriors Es remarca l’experiència de visionat en 3D "Si quieres propagar tu fuego por el mundo me necesitas." Terror amb tocs de thriller sobrenatural: Keeper Per a qui està cansat de l’ambient nadalenc, es recomana una proposta de terror procedent dels Estats Units. 99 minuts de durada Direcció: Osgo Perkins Premissa: una parella fa una escapada romàntica a una cabana aïllada Gir clau: ell marxa sobtadament i ella es queda sola, desencadenant-se una presència maligna que revela secrets horripilants Animació familiar nadalenca: Missió Santa S’afegeix a la cartellera una opció infantil i per a tots els públics, coproduïda entre Estats Units, Alemanya i l’Índia. El taller de Santa s’ha modernitzat amb nova tecnologia Els errors tecnològics obliguen els petits elfs a actuar per salvar el Nadal Sèries: agenda de plataformes 12 cites antes de Navidad (Movistar Plus) Minisèrie de comèdia romàntica (coproducció Irlanda-Estats Units). Protagonista: Kate, dissenyadora de patrons tèxtils S’implica en un programa per trobar parella en 12 dies Recomanada per ser lleugera, dinàmica i divertida Atasco 3 (Amazon Prime Video, 22 de desembre) Tercera temporada d’una minisèrie de comèdia (amb punt de comèdia negra) basada en situacions extremes en embussos. Temporades amb repartiments canviants Actors destacats d’aquesta temporada: Lolita, Leo Harlem, Clara Lago, Daphne Fernández, entre d’altres Innato (Netflix, 23 de desembre) Thriller d’intriga (8 episodis) dirigit per Fran Carvajal. Repartiment: Helena Anaya, Immanuel Arias, Emma Suárez, Roberto Alamó, Laura Garrido… Trama: una psicòloga intenta mantenir una vida estable, però el seu passat torna quan el seu pare, un assassí múltiple conegut com l’assassino del gasoil, surt de presó i coincideix amb una nova onada de crims Recordatori: Stranger Things Es recorda l’estrena de nous capítols el 26 de desembre i l’episodi final amb estrena mundial simultània l’1 de gener. Tancament La secció acaba amb un missatge de bones festes i l’anunci que es reprendran les recomanacions després de Nadal. "Gaudiu-ne aquests dies. Una abraçada a tots."
Idea central La conversa amb Isabel Fernández analitza la situació jurídica i social de la dona a la Mesopotàmia del quart mil·lenni aC en endavant, a partir sobretot de fonts escrites (tauletes i textos legals). Context històric: de la prehistòria a la història Revolució urbana i jerarquització Amb l’evolució cap a ciutats-estat (Sumer i etapes posteriors), apareixen: diferències de classe i jerarquització (temples, palaus, autoritat del rei-sacerdot) una societat més complexa que requereix administració i control La importància de l’escriptura La invenció de l’escriptura cuniforme (en tauletes d’argila) permet: registrar activitats administratives i econòmiques conservar textos jurídics i contractes Punt clau: amb documents escrits, es passa de prehistòria a història. "Quan tenim documents escrits, parlem d'història." Fonts i metodologia: llei vs realitat Es distingeix entre: codis legals (norma general; poden ser ideals) documents jurídics reals (contractes matrimonials, testaments, compra-venda), que mostren què passava de veritat S’assenyala que una llei pot existir sense complir-se sempre, però un contracte evidencia un cas concret. Matrimonis: estructura, economia i control social Una institució clau El matrimoni és central perquè regula: la transmissió de béns la legitimitat de l’hereu En una societat patriarcal, el contracte sol negociar-se entre: pare de la nòvia i pare del nuvi (o el nuvi) la dona hi participa poques vegades, excepte casos com viudetat o absència del pare. Transaccions econòmiques Dot: aportació de la família de la nòvia a la nòvia (gestionada pel marit), però: és un segur econòmic es pot recuperar en cas de divorci o mort del marit Compensació a la família de la núvia (a vegades mal entesa com a “preu”): no és una compra, sinó una compensació per la pèrdua d’un membre productiu del grup familiar. Divorci i conflictes: causes i conseqüències Possibilitat de divorci Hi ha divorci, sobretot impulsat pels homes, però també hi ha casos on la dona el pot demanar. Adulteri Fortament penalitzat i regulat. "Si l'esposa d'un home és sorprendida acostada con otro varón, que los aten i los tiren a l'agua." També es destaca: la necessitat de proves (i jurament públic si no n’hi ha) la possibilitat que l’acusador sigui castigat si menteix. Cost del divorci Si no hi ha adulteri, el divorci pot implicar: retorn de la dot indemnitzacions addicionals Això feia que molts trencaments no fossin automàtics per l’impacte econòmic. Esterilitat Es presenta com una altra causa de ruptura o reconfiguració familiar. Possible solució: tenir fills amb una esclava perquè siguin reconeguts dins la línia familiar. Es remarca una asimetria: no queda contemplada de forma clara l’esterilitat masculina. Herència i estatus jurídic Regla general L’herència recau sobretot en fills varons, especialment el primogènit, que també assumeix el culte als ancestres. Les filles, habitualment, no hereten: reben el dot. Excepcions i mecanismes Si només hi ha filles: es pot adoptar un noi que es casa amb una filla i hereta Casos singulars: es pot conferir a una dona un estatut jurídic masculí perquè pugui heretar i administrar béns. apareix la fórmula de ser “mare i pare” al testament. Capacitat d’acció de la dona Tot i ser un marc patriarcal, s’observa que la dona pot: - intervenir en assumptes legals - comprar, vendre i gestionar béns - exercir diversos oficis S’apunta també que el nivell econòmic condiciona la llibertat real: amb més béns, hi ha més capacitat de gestió. Tancament i avanç del pròxim programa Es planteja el debat històric sobre si amb el temps es van perdre drets o si falta documentació per entendre tota l’evolució. S’anuncia el pròxim tema: una figura destacada, la primera escriptora coneguda de la història, vinculada al paper de les sacerdotesses. Cita final significativa "Moltes coses segueixen igual, moltes altres han canviat."
Dirigit i Presentat per Ricard del Amo Les imprescindibles. Una selecció dels millors temes musicals dels anys 60, 70, 80 i 90, que ens faran viatjar pels nostres records.
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
Visió general El programa Sardana Viva tanca la temporada 2025 amb l’Elisabet Segura, que repassa novetats del món sardanista, agenda nadalenca i fa balanç de l’any, reivindicant la sardana com a tradició viva i actual. Temes principals Plega internacional 2026 a Estocolm La plega internacional del 2026 se celebrarà a Estocolm (Suècia) els dies 14, 15 i 16 d’agost de 2026. L’esdeveniment (38a edició) està organitzat per Adifolc i s’emmarca dins el Kulturfestivalen. Inscripcions obertes fins al 6 de gener de 2026. Objectiu: projectar la cultura popular catalana arreu d’Europa i sumar-hi entitats, grups i espectacles amb una mirada de modernitat i evolució constant. Premis Preludi: nou format i conductor Es presenta Arnau Tordera com a conductor dels Premis Preludi (les millors sardanes del 2025). S’impulsa un producte audiovisual transmedia per: dignificar la composició de sardanes acostar el gènere al públic general Peça clau: el podcast El tamborí, amb enfocament pedagògic i professional, anàlisi de peces i transparència del procés. Estructura: 9 capítols (3 per categoria) Selecció de finalistes per jurat i categoria d’audiència amb votació en gales. Dates destacades: Gales de la categoria audiència: 18, 20 i 25 de maig de 2026 (Casino de l’Aliança del Poblenou). Publicació del podcast: a partir del febrer (Spotify, YouTube i web oficial). Agenda sardanista de Nadal Es destaquen activitats, tot i ser dates amb menys ballades: - 28è aplec nadalenc a Ciutat Vella (Barcelona) — diumenge 21. - Propostes com Sardà Nadal (les Borges Blanques), i ballades a Badalona, les Franqueses del Vallès, Igualada (per la Marató) i Premià de Mar. - Recomanació de consulta d’agenda a SomSardana.cat. Acte local: “Per Nadal, Foment Cultural” Convocatòria per al 29 a les 19 h al Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant. Contingut: mostra d’activitats de les entitats sardana nadalenca i participació musical (incloent el grup Xirois) component solidari amb la Marató de TV3 Peça musical escollida Sardana de comiat: “La nit de Nadal” (Josep Gribé). Es remarca el seu caràcter tranquil i la qualitat musical, amb context sobre l’autor i l’estrena (1964). Balanç i desig per al 2026 L’Elisabet Segura celebra: molta afluència a les ballades el creixement dels participants del curset (ja com a “família sardanista”) la sensació de relleu i autonomia dels balladors Missatge final: prioritat a salut i feina, i sobretot que la sardana continuï “activa, viva i amb moltes ganes de ballar”. "Si no tenim salut no podem ballar sardanes."
Context de l’entrevista En aquesta intervenció del programa Portaveus, Yolanda Marquès (portaveu de Més Municipi i regidora) repassa el tancament d’any i els principals reptes municipals, amb especial focus en pressupostos, inversions i projectes estratègics. Pressupost 2026: xifres i criteri de planificació Magnitud del pressupost 27 M€ de pressupost agregat (consolidat) 21,3 M€ corresponents estrictament a l’Ajuntament Enfocament i prudència La portaveu defensa que el pressupost s’ha elaborat amb responsabilitat i rigor, tenint en compte: - Subvencions i ingressos previstos (i el risc que no arribin) - L’equilibri entre despesa i ingressos per mantenir l’estabilitat pressupostària "les coses de Palacio van despacio" Inversions previstes: què es farà i en quin estat està Paquet d’inversions S’anuncien 3,1 M€ en inversions, amb projectes que venen de feina prèvia (projectes executius, tràmits i licitacions). Destaquen: - Pista Nova Llum - Canvi de paviment a la pista de Vandellòs (Pavelló) - Millores de sostenibilitat en edificis municipals (finestres i tancaments de l’Ajuntament i Casa de la Vila) - Reordenació del camp de futbol (inici d’obres al gener) - Altres actuacions: camp de futbol de la Porrassa, pati de l’Escola Mestral, etc. Projectes “macro” i calendari realista Es remarca que alguns projectes són de gran escala i no es completaran en un any: - El camp de futbol s’estima en 7 M€ i s’executarà per fases Relació amb l’oposició i diagnosi del municipi Tot i la presentació “ferma” del govern, l’oposició vota en contra. Marquès argumenta que: - El govern s’ha trobat un municipi amb mancances de manteniment i instal·lacions - Han hagut de “endreçar” abans d’impulsar plenament el seu programa Grau d’execució del programa Afirma que ja tenen més del 60% del programa executat Volen arribar a 80–90% al final del mandat Demandes ciutadanes: rapidesa, accessibilitat i seguretat Expectatives i ritmes El feedback ciutadà és descrit com a positiu, però amb una demanda constant: - Més rapidesa i immediatesa, limitada per la burocràcia Actuacions destacades del 2025 Es presenta el 2025 com un any socialment “fructífer”, amb accions com: - Millores a carrers (Jaume II, Acàcies i de Mar) per reduir barreres arquitectòniques - Elaboració del pla d’envelliment actiu - Finalització de la residència - Instal·lació de càmeres de vigilància a Vanessa Park i a l’eix comercial - Digitalització d’àrees d’emergència vinculades a medi ambient Residència: tancament d’obra i nou model de gestió La residència es dona per finalitzada i es destaca el pas següent: - Encàrrec de la gestió a l’empresa Sumar (centres de dia i residències) - Obertura prevista de cara al gener S’argumenta que, tot i no ser un projecte propi, s’ha tirat endavant per responsabilitat política. Comissaria: projecte incorporat al pressupost Es confirma que la comissaria: - Té partida pressupostària - Començarà amb l’encàrrec del projecte bàsic Via Verda i dependència d’actors externs S’explica que el desenvolupament del projecte depèn en gran part de DIF i del ritme de: - Fons europeus - Estabilitat de pressupostos autonòmics i estatals Mentrestant, el fet que s’hagin tret les vies permet usar l’espai com a sender, amb la mirada posada en convertir la Via Verda en: - Eix vertebrador - Atracció turística i element de posicionament del municipi Fons de Transició Nuclear: impacte al teixit empresarial Es valora molt positivament la resolució que destina 4,4 M€ a l’empresariat local: - Impacte en 15 projectes de 10–11 empreses locals - Objectius: sostenibilitat, creació d’ocupació i suport davant el futur tancament nuclear Marquès destaca la importància que aquests recursos es quedin al territori i no marxin a projectes de fora. Tancament La portaveu finalitza amb un missatge de bones festes, demanant: - Paciència pels terminis - Participació ciutadana a través de suggeriments - Voluntat de continuar transformant propostes en realitats Idees clau Pressupost 2026 planificat amb prudència: 27 M€ consolidat, 21,3 M€ Ajuntament. 3,1 M€ en inversions amb tramitació avançada; alguns projectes són plurianuals. Residència finalitzada i a punt d’entrar en funcionament amb gestió de Sumar. Via Verda condicionada per DIF i finançament superior. Fons de Transició Nuclear: 4,4 M€ per enfortir el teixit empresarial local.
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
Estrella Botello amb una experiència de més de 30 anys amb la comunicació local, dirigeixen i presenten el magazine local "El Quiosc", on podrem trobar la primera edició de l’informatiu local, entrevistes, noticies i seccions d’actualitat d’àmbit local, juntament amb Silvia Román i Ariadna de la Calle
'Notícies en xarxa' desplega una mirada àmplia sobre el territori, incorporant la informació de proximitat al relat de la jornada.
Amb Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle. El resum de les entrevistes i els moments més destacats del magazín matinal “El Quiosc”
Amb Albert Malla. Les cançons que s'han convertit a hores d'ara quasi bé podríem dir en un himne...
Amb Ariadna de la Calle. Recull de les notícies locals més destacades, notícies comarcals i un resum de diferents portades dels rotatius. Les notícies locals, tenen com a protagonista els esdeveniments municipals i als veïns dels pobles.
Dirigit i Presentat per Ricard del Amo Les imprescindibles. Una selecció dels millors temes musicals dels anys 60, 70, 80 i 90, que ens faran viatjar pels nostres records.
Context i participants Marc de l’entrevista Conversa dins del programa Portaveus amb Maria José Gómez, portaveu del PSC, per valorar decisions del darrer ple municipal. "Aquest és el primer any que l'equip de govern es visibilitza allò que pot oferir per si mateix." Pressupost municipal 2026: motius del vot en contra Diagnosi general El PSC conclou que hi ha manca d’iniciativa política i buït de propostes, especialment en l’àmbit d’inversions. Denuncia una davallada d’inversions (aprox. 1,5 M€ menys) i que es prioritzin actuacions que qualifica de pedaços. Projectes anunciats però no pressupostats Es posa en dubte l’execució el 2026 de: camp de futbol de l’Hospitalet de l’Infant Pati de l'Escola Mestral Argumenta que el 2027 és any electoral i això dificulta acabar grans obres dins del mandat. Àrees on veu absència d’actuació Via pública i accessibilitat: manca d’actuacions estructurals (voreres, accessibilitat). Equipaments educatius: assegura que no hi ha inversions i que s’han retallat serveis (menciona pèrdua d’unitats i recursos vinculats a formació/adults). Patrimoni històric: considera que no s’hi han fet actuacions rellevants. Energies renovables: critica que el centre de recerca anunciat al Polígon Les Tàpies no té cap partida ni estudi previst. Comerç: afirma que la targeta moneda ha quedat inoperativa i mostra escepticisme amb la continuïtat dels bònus per manca d’execució prèvia. Habitatge: no veu una política efectiva per augmentar el parc de compra/lloguer; qualifica de fracàs la venda de parcel·les municipals (1 de 10 venudes) i acusa l’equip de govern de descapitalitzar l’Ajuntament. Crítica de gestió econòmica Rebutja un préstec de 150.000 € per enllumenat (tot i interès 0) per l’impacte a 10 anys. Adverteix que els estalvis municipals han anat baixant (citant 10 M€ previs) sense projectes transformadors. Denuncia una pressió sobre la ciutadania via taxes i preus públics. Assenyala despeses corrents desbocades: increment d’uns 2 M€ (de 5 M€ a 7 M€), i posa com a exemple la recollida i tractament de residus amb desviacions elevades. Punt positiu destacat: pista Nova Llum Reconeixement d’una millora necessària El PSC valora positivament la intervenció prevista a la pista Nova Llum per corregir problemes de mides i inclinació que afectaven activitats. Remarca que es tracta d’esmenar un error anterior i celebra que es faci ara. Cost municipal estimat: 39.000 € (pressupost 150.000 € amb previsió de subvenció de 111.000 €). Debat sobre la gestió de residències i centres de dia Model anterior i proposta de canvi Es reivindica el projecte de xarxa de benestar impulsat pel govern socialista (centres de dia i residències al municipi) i es descriu com un “luxe” en comparació amb municipis similars. El punt de conflicte: el govern municipal proposa passar de la gestió via fundació sense ànim de lucre del territori a una empresa pública (amb seu a Girona). Principals preocupacions del PSC Pèrdua de proximitat i de sinergies territorials (compartir professionals), en un sector amb manca de personal. Risc d’increment de costos: es menciona una comissió del 9% dels ingressos i la repercussió del 100% dels costos a l’Ajuntament. Baixa capacitat d’influència en els òrgans de govern (poca representativitat real al consell d’administració). Posada en valor de la gestió anterior Defensa la professionalitat de la fundació, destacant la seva actuació durant la pandèmia. Taxa de recollida de deixalles: “taxa justa” i rectificació Què s’havia plantejat Implementar una taxa justa amb: part variable segons reciclatge (premiar/penalitzar) increment lineal del 20% per a tothom Què critica el PSC Considera que el municipi no estava preparat tecnològicament (identificació en contenidors/porta a porta) per aplicar la part variable. Denuncia que l’equip de govern deroga la part variable però manté l’increment del 20%. Ho qualifica de fracàs en la política de residus i apunta a un augment de costos del servei respecte etapes anteriors. Tancament Missatge final Felicitació de Nadal i crida a fer balanç i millora amb crítica constructiva de cara a l’any vinent.
Eco del temps dijous 18 de desembre
Context i motiu de la conversa El text aborda la controversia al voltant de les balises V16 (també anomenades B-16 en la conversa) que, a partir de l’1 de gener de 2026, seran obligatòries en cas d’avaria o incident a la via. S’hi destaca que moltes persones les van comprar abans d’hora i ara tenen dubtes sobre: Si estan homologades Si les que ja tenen serviran Si caldrà portar també triangles Si realment són més efectives "Hi ha una mica de controvèrsia" Què és una balisa V16 i per a què serveix L’entrevistat (Jordi Castellarro) explica que la funció principal és avisar la resta de conductors que hi ha una incidència en un punt concret. Elements clau del funcionament: Senyal lluminós visible (sense necessitat de baixar del vehicle per col·locar triangles) Geolocalització mitjançant mòdul GPS Enviament de dades via connectivitat mòbil (targeta SIM) Comunicació de la posició a la plataforma de la DGT i integració amb serveis de navegació tipus Waze i amb vehicles connectats Què NO fa la balisa S’aclareix un punt important: la balisa no activa serveis d’emergència ni truca a la grua. No substitueix una trucada al 112 ni la gestió directa amb asseguradores Serveix sobretot per a informació viària i prevenció d’accidents Homologació i com comprovar si la teva balisa és vàlida Una de les preocupacions principals és que hi ha balises comprades fa temps que no consten com a homologades. Cada balisa té un codi/model del fabricant Es pot verificar a la web de la DGT, introduint el codi per confirmar si està homologada i, per tant, si serà utilitzable quan sigui obligatori Privacitat i rastreig Es respon al dubte de si el sistema permet “rastrejar” persones. La balisa envia un identificador del dispositiu i la posició No queda vinculat directament a una persona (no s’hi associa el nom) S’indica que el mòbil pot ser més sensible en termes de privacitat que la balisa Bateria i autonomia: el gran dubte pràctic S’explica que: La balisa incorpora una bateria (en alguns models, possiblement recarregable) La previsió general és d’uns 12 anys de vida útil Les dades mòbils també es consideren prepagades per aquest període Quan s’activa, envia la posició cada 100 segons amb un protocol pensat per consumir poca energia Tot i això, queda un punt sense resposta concreta: Quantes hores pot estar encesa de manera contínua en una emergència real L’entrevistat admet que depèn del model i que no pot quantificar exactament si aguanta “X hores” en funcionament constant. Relació amb l’e-call i tipus d’emergències Es diferencia el paper de la balisa del sistema e-call: En accidents greus (p. ex. airbags activats), el sistema e-call del vehicle és el que hauria d’alertar emergències La balisa és sobretot una eina de senyalització i avís viari (manual, activada per l’usuari) Debat: balisa vs triangles i context europeu S’hi plantegen arguments a favor i en contra: A favor de la balisa: evita sortir del vehicle i afegeix informació digital als sistemes de trànsit Possible avantatge dels triangles en certes condicions (visibilitat, circumstàncies diverses) Polèmica sobre si és una mesura singular d’Espanya i la convivència amb conductors estrangers Obligació i possibles sancions Es remarca la idea que, per prudència, caldrà tenir la balisa per evitar sancions quan arribi l’obligatorietat. Es comenta que podria haver-hi un període inicial més “laxe”, però el missatge final és preparar-se abans Tancament L’entrevista conclou amb agraïment a l’expert i amb un desig compartit: Complir la normativa, però no haver d’utilitzar mai el dispositiu per un accident real
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
Dirigit i Presentat per Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle
