#4138 - Entrevista la dona del passat - Isabel Fernández Lillo
Context i punt de partida Isabel Fernández parteix d’una notícia arqueològica sobre estudis d’ADN antic que mostren herències matrilineals en tombes prehistòriques. A partir d’aquí, aprofita per explicar el cas del poblat neolític de Çatalhöyük (Català Lluc) a Anatòlia, una de les primeres grans concentracions urbanes de la història. El Neolític al Creixent Fèrtil i Anatòlia El Neolític s’origina al Creixent Fèrtil (Pròxim Orient, costa oriental mediterrània i Mesopotàmia). Anatòlia (actual Turquia) forma part d’aquest focus inicial. Al sud d’Anatòlia hi trobem Çatalhöyük, poblat actiu aproximadament entre el 7.500 i el 6.000 aC. El poblat es va cremar, fet que, paradoxalment, va ajudar a conservar les estructures de tova (fang assecat al sol) en coure’s com si fossin un forn. "És un poblat que... en el moment d'esplendor eren uns 8.000 habitants." Cases, urbanisme i societat igualitària Un urbanisme sorprenent No hi havia carrers: les cases estaven totes adossades, formant un bloc compacte. Sense portes a nivell de terra: s’entrava a les cases pel sostre, des d’on es caminava i s’hi descendia per una escala de fusta. Les habitacions eren multifuncionals: espai per dormir petit magatzem lloc de foc situat just sota l’obertura del sostre, perquè el fum sortís. Igualtat aparent Les cases són molt similars en mida i estructura. No s’han detectat (a la zona excavada fins ara) edificis singulars com palaus o temples. Tot plegat apunta a una societat relativament igualitària, sense una jerarquia arquitectònicament visible. Decoració, símbols i figuretes femenines Pintures i relleus Moltes cases presenten decoracions murals: pintures d’animals i escenes de caça relleus amb astes de toro, que podrien tenir un valor ritual o simbòlic. Figuretes: deesses o avantpassades? S’han trobat petites escultures (uns 20 cm) d’animals, homes i sobretot dones. Les figuretes femenines recorden les Venus paleolítiques: pits abundants malucs grans nuesa marcada algunes es toquen el ventre, possiblement indicant embaràs. Una peça especialment destacada mostra una dona asseguda en un tron, nua, aparentment parint un infant. Interpretacions principals: Tradicionalment: Deessa mare o deessa de la fertilitat (tant humana com agrícola). Hipòtesi recent: representació d’una avantpassada d’alt estatus, amb figuretes que es conservarien dins de les cases. "S'havia pensat que podia ser la deessa mare... Però últimament... podien ser la representació d'una avantpassada d'alt estatus." Enterraments sota les cases i estudis d’ADN Fosses familiars domèstiques Sota les cases hi havia petites fosses amb enterraments. Es pressuposa que corresponien a membres de la família que hi vivia. ADN antic i relacions de parentesc S’han analitzat uns 130 esquelets. Resultats clau: No tots els individus enterrats junts són familiars. Quan hi ha relació de parentiu, aquesta és matrilineal: mares i filles comparteixen tomba. Això indica que la casa i els béns es transmeten per línia femenina. L’home seria qui va a viure a la casa de la dona. Alimentació i tombes infantils Els estudis antropològics dels ossos mostren que homes i dones tenien una dieta molt similar, sense grans diferències alimentàries. En nadons i infants, l’ADN és crucial per distingir nen i nena, ja que els ossos encara no són diferenciables sexualment. S’ha observat que les nenes reben aixovars més rics que els nens: aixovar funerari més abundant o de major qualitat. Això suggereix més importància social de les nenes. "Si fos el contrari, no tindríem cap dubte, és una societat patriarcal... però ningú no s'atreveix a dir que és matriarcal." Conclusió: no es pot afirmar una societat matriarcal, però sí una gran rellevància social de la dona en la transmissió de la casa i del llinatge. El valor dels ossos en arqueologia Isabel subratlla com els ossos proporcionen una informació clau a la prehistòria, on no hi ha documents escrits: Permeten saber si els individus eren homes o dones (en adults). Detecten traumatismes (de caça, guerres, accidents…). Revelen activitats habituals pel desgast ossi. Mitjançant ADN, carboni i nitrogen es pot conèixer: parentius i llinatges malalties moviments migratoris tipus de dieta Això converteix l’antropologia física i la genètica en eines essencials per reconstruir el passat. Digressió final: museus i exposicions immersives Al tram final, la conversa deriva cap a l’Egipte actual i la museografia: Isabel comenta la seva visita al Gran Museu Egipci abans de la inauguració oficial: Edifici ja obert però amb moltes peces encara a l’antic museu. Li va generar una certa desil·lusió, tot i valorar-ne l’espai, la didàctica i la grandiositat. Creu que la inauguració ha buscat un efecte molt sensacionalista (drons, gran posada en escena) per atraure públic. També parla d’una exposició immersiva sobre Cleopatra a Madrid: Contingut divulgatiu correcte i senzill, històricament acceptable. Crítica a la part immersiva amb ulleres de realitat virtual: A ella li resulta incòmoda i marejant. Explica l’efecte de caminar virtualment sobre abismes i la sensació de vertigen. Tot i això, reconeix que és un recurs per apropar el tema a més gent. La secció tanca amb agraïments i l’anunci que el mes següent faran el darrer programa de 2025 amb Isabel.
