#4222 - Marietta Blau: La pionera de la física silenciada
Homenatge a Marietta Blau: Ciència i Perseverança En aquesta edició del programa Entrevistes "El Quiosc" de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, el divulgador Javier Castelo ens descobreix la trajectòria vital i professional de Marietta Blau, una física austríaca d'origen jueu que va revolucionar la detecció de partícules malgrat les traves de gènere i la persecució política. Trajectòria Acadèmica i Descobriments • L'accés a la formació: Blau va ser una de les poques dones de la seva època que va aconseguir entrar a la universitat, seguint el camí obert per altres referents com Lise Meitner. Es va doctorar en física i matemàtiques, especialitzant-se en radioactivitat. • Innovació tecnològica: Va desenvolupar un mètode pioner amb emulsions fotogràfiques gruixudes per captar protons i radiació alfa, una contribució que li va valdre el prestigiós premi Lieben (considerat el Nobel austríac). • Recerca còsmica: Les seves plaques fotogràfiques van servir per demostrar l'existència de la radiació còsmica en l'atmosfera superior mitjançant vols amb globus. L'Exili i la Supervivència L'ascens d'Adolf Hitler el 1938 va obligar Blau a no tornar a Àustria. Gràcies a la intervenció d'Albert Einstein, va fugir a Mèxic, on va exercir de professora en un entorn majoritàriament masculí, i posteriorment als Estats Units, treballant en laboratoris de prestigi com Brookhaven. El Sostre de Vidre a la Tecnologia La conversa reflexiona sobre la mancança històrica de dones en les enginyeries: • El concepte de sostre de vidre encara és present en sectors com el naval, el petrolier o la mineria. • Es fa una crida a les joves generacions perquè s'inscriguin en carreres tecnològiques, on hi ha una alta demanda laboral i necessitat de talent femení. "L'important no és que la vida sigui fàcil, l'important és que no estigui buida." Llegat i Final de Trajectòria Blau va morir l'any 1970 a Viena, en una tornada marcada per la falta de reconeixement econòmic i problemes de salut derivats, possiblement, de la seva exposició prolongada a substàncies radioactives sense les mesures de protecció que avui dia trobaríem a instal·lacions com l'actual Vandellòs I.

