Tots els episodis · 2025

3232 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

241-264 de 3232
  • El Quiosc nit del 5/12/2025 - episode art
    El Quiosc nit

    El Quiosc nit del 5/12/2025

    Amb Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle. El resum de les entrevistes i els moments més destacats del magazín matinal “El Quiosc”

  • Al Segon Pal del 5/12/2025 - episode art
    Al Segon Pal

    Al Segon Pal del 5/12/2025

    Amb Sílvia Román i Joan Estrada. Programa d'actualitat esportiva local. Expliquen d’una manera amena i simpàtica tota la quantitat d’esdeveniments esportius que tenen lloc al municipi amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports Municipal.

  • #4134 - Estrenes de cinema i noves sèries per al pont de desembre - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    13'

    #4134 - Estrenes de cinema i noves sèries per al pont de desembre

    Context general Secció “Les estrenes” del programa, on Cristina Gil repassa les novetats de cinema i sèries que arriben coincidint amb un cap de setmana llarg i festiu de desembre. L’objectiu és oferir propostes variades perquè l’audiència tingui opcions d’oci a la gran i petita pantalla. Estrenes de cinema 1. Golpes. Llevan tres atracos en 10 días Gènere: Thriller criminal ambientat a l’Espanya dels anys 80. Equip creatiu: Escrita i dirigida per Rafael Cobos; amb Luis Tosar, Jesús Carroza, Teresa Garzón, Cristina Alcázar i Carlos Bernardino. Trama: Miguel, un delinqüent que surt de la presó, torna a una Espanya en transformació. Necessita diners ràpidament, torna a reunir la seva antiga banda i planegen atracar bancs i joieries. El cas recau en el seu germà policia, Sabino, que el coneix millor que ningú. Tò: Proposta trepidant i intensa, amb conflicte familiar i tensió policial. 2. Me ha robado el corazón Gènere: Comèdia romàntica i road movie. Protagonistes: Òscar Casas, Anna Jara, Luis Zahera, Antonio Pagudo i Miguel de Lira. Direcció: Xus Gutiérrez. Punt de partida: Eric, jove enginyer, coneix Vera a través d’una app de cites. L’enganya perquè sigui la seva conductora en una fugida cap a Galícia després de robar un banc a Madrid. La policia els persegueix mentre la relació entre ells es transforma. Tò: Comèdia moderna sobre apps, enamorament i fugida, divertida i fresca. 3. Playa de Lobos Gènere: Comèdia d’intriga. Direcció i guió: Javier Veiga. Repartiment: Dani Rovira, Guillermo Francella, Antonia Sanjuan, Marta Hazas i el mateix Javier Veiga. Escenari: Una illa anomenada Lobos, on abans hi havia llops marins. Argument: Manu treballa en un xiringuito de platja. Claus és un turista mandrós que no vol aixecar-se de la gandula. El seu encontre sembla casual, però a poc a poc es revela una història oculta que els uneix. Claus fa a Manu una proposta inquietant i desconcertant, que incrementa la intriga. Recepció: Preestrenada al Festival de Màlaga 2025, amb molt bona crítica. Missatge jocós: "Nunca te fies de un desconocido en una playa, porque puede ser el lobo que se come a tu perusita." 4. Eternity Gènere: Cinema fantàstic, drama romàntic amb to de comèdia romàntica. Direcció: David Freyne. Protagonistes: Elizabeth Olsen, Miles Teller i Callum Turner. Premissa fantàstica: Els protagonistes moren i arriben a un espai d’ànimes on tenen una setmana per decidir on passaran l’eternitat. Ana (CMA) guia Larry en aquest procés, explicant-li la seva mort i el funcionament d’aquest “món”. Conflicte central: Joan ha de triar entre la seva parella de vida i el seu primer amor, mort fa dècades i que l’ha estat esperant en aquest lloc. Tò: Reflexió sobre amor, eleccions vitals i eternitat, amb humor i sensibilitat. 5. Sentimental (títol internacional no especificat, film noruec) Origen: Noruega. Gènere: Drama-comèdia familiar, “cinema dins del cinema”. Personatges principals: Germanes Nora i Agnes, i el pare Gustav, un antic director de cinema de renom. Trama: Nora i Agnes es retroben amb el seu pare distant, Gustav. Gustav ofereix a Nora un paper a la seva nova pel·lícula, però ella el rebutja. El paper acaba en mans d’una jove estrella de Hollywood, cosa que complica encara més les relacions familiars. Les germanes han de gestionar la relació trencada amb el pare i la presència de l’actriu americana enmig del conflicte. Repartiment: Renate Reinsve, Ellie Harboe i Stellan Skarsgård. Recepció: Arriba amb molt bona crítica, destacada per la seva mirada íntima a la família i al món del cinema. Novetats a plataformes (petita pantalla) Estrenes immediates Netflix – divendres (avui): El precio de una confesión Producció coreana, catalogada com una d’aquestes sèries “rares” i singulars. Thriller dramàtic amb to intens i estil propi de la ficció coreana. Sicilia Express Comèdia fantàstica nadalenca, miniserie. Protagonistes: Salvo i Valentino, infermers sicilians que viuen entre Milà i la seva terra. Abans de Nadal descobreixen un portal màgic que els permet viatjar fins a les seves famílies, amb la possibilitat de canviar les seves vides per sempre. Estrenes pròximes (agenda de sèries) Sky Showtime – dissabte 6 El Aferr Iris (proposta britànica, thriller): Protagonista: Jenny Iris Nixon, una nena prodigi que resol trencaclosques en línia molt complexos. Rep una misteriosa invitació a la plaça de Florència. Coneix el carismàtic empresari Cameron Beck, que li proposa treballar per ell. Ha d’ajudar a desentranyar una poderosa tecnologia secreta, amb una trama plena de misteri i perill. Disney+ – dimecres 10 de desembre Percy Jackson y los dioses del Olimpo – Temporada 2 Continuació de la adaptació televisiva de la famosa saga juvenil. Es manté el to d’aventura fantàstica amb déus grecs, mitologia i protagonistes adolescents. Netflix – dimecres 10 de desembre Accidente – Temporada 2 Seguiment d’una sèrie que va tenir bona acollida en la seva primera temporada. Es manté la intriga al voltant d’un accident central i les seves conseqüències. S’espera veure què aporta de nou aquesta segona entrega a la trama. Netflix – dimecres 11 de desembre El hombre contra el bebé (Hombre vs Bebé) Comèdia britànica protagonitzada per Rowan Atkinson. Personatge principal: Trevor Bicklen. Després d’una experiència desastrosa cuidant una mansió d’alta tecnologia, Trevor es veu encarregat de custodiar un nadó en un àtic de luxe a Londres. La convivència amb el nadó desencadena situacions caòtiques i molt còmiques. Es presenta com una sèrie molt divertida, amb alt potencial d’èxit. Tancament de la secció Cristina Gil recalca que hi ha opcions per a tots els gustos: des de thrillers i comèdies romàntiques fins a drames familiars i sèries fantàstiques. Anima l’audiència a aprofitar el pont llarg de desembre per gaudir del cinema i les sèries. Anuncia que tornaran la setmana vinent amb noves recomanacions i estrenes. "Nosaltres ens retrobarem d'aquí una setmana. Més propostes, més cinema, més sèries..."

  • #4133 - Fira de Nadal de Tivissa: creixement i activitats - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    6'

    #4133 - Fira de Nadal de Tivissa: creixement i activitats

    Context i protagonistes Entrevista a David Pérez Vallsebre, regidor de Serveis Econòmics i de Fires de Tivissa, al programa Entrevistes "El Quiosc" de Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, per parlar de la Fira de Nadal de Tivissa. Creixement i dimensions de la Fira Dates: cap de setmana de pont, 6 i 7 de desembre. 120 estands/expositors, un increment respecte a anys anteriors (85, 105...). Implica tot el nucli antic de Tivissa, amb ampliació de carrers i espais: Obertura de nous carrers, com el carrer Caragol i la plaça del Caragol. La fira es considera ja “de categoria i magnitud gegant” per la seva dimensió i participació. Oferta de productes i protagonisme local Gran varietat de productes, difícil d’enumerar tots, però amb eixos clars: Artesania i productes handmade adaptats al Nadal. Producte agroalimentari i producte del territori. Més de 40 parades locals de Tivissa, i unes 80 parades d’arreu del país. Objectiu clar: que la gent pugui fer les primeres compres de Nadal a la fira i omplir la taula amb productes de proximitat. Horaris i funcionament Dissabte i diumenge: Obertura de la fira a les 10 h del matí. Tancament comercial cap a les 21.30 h, però l’activitat continua. A la nit: Tast de vins i producte local al carrer Hospital. Maridatge gastronomia i vi amb espectacle musical les dues nits. Activitats per a tots els públics Programa amb activitats cada hora, pensat per a tota la família: Personatges com els de Toy Story perquè els infants puguin fer-se fotos. Activitats infantils al casal. Espai del “Google Home” per fer fotografies. Espectacle musical “Nadal al món” a la plaça del Mercat. Xarangues els dos dies. Exhibicions de ball amb professionals i amb les nenes del poble fent ball modern. La fira és totalment gratuïta, sense entrada ni sortida delimitades, oberta a tothom. Impacte al territori i turisme La fira coincideix amb altres activitats nadalenques de la zona, com el Pessebre dels Estels a Vandellòs, fet que afavoreix “fer territori” i complementar visites. Malgrat ser pont llarg, la gent tria quedar-se a Tivissa: El poble viu la fira com una festa major, gairebé com Sant Jaume. Allotjaments turístics plens (a Tivissa i Darmós) d’un any per l’altre. Es remarca que la fira és un motor per al sector turístic i comercial local. Missatge final i invitació David Pérez anima a tothom qui no la conegui a visitar la Fira de Nadal de Tivissa. Destaca que: Cada any hi ha novetats i la fira es renova constantment. Es prioritza el producte de casa nostra i del territori. És el lloc ideal per fer les primeres compres de Nadal. “Si no has visitat la fira de Tivissa mai, vine a visitar-la… Cada any hi ha alguna novetat, i sobretot és una fira que aposta pel producte de casa nostra, del territori.” Per a més informació i consultar horaris i activitats es pot visitar tivissa.cat (Turisme Tivissa) i l’Instagram Fira Nadal Tivissa.

  • "El Quiosc" - Programa sencer del 5/12/2025 - episode art
    "El Quiosc" - Programa sencer

    "El Quiosc" - Programa sencer del 5/12/2025

    Estrella Botello amb una experiència de més de 30 anys amb la comunicació local, dirigeixen i presenten el magazine local "El Quiosc", on podrem trobar la primera edició de l’informatiu local, entrevistes, noticies i seccions d’actualitat d’àmbit local, juntament amb Silvia Román i Ariadna de la Calle

  • El Quiosc nit del 4/12/2025 - episode art
    El Quiosc nit

    El Quiosc nit del 4/12/2025

    Amb Estrella Botello, Silvia Román i Ariadna de la Calle. El resum de les entrevistes i els moments més destacats del magazín matinal “El Quiosc”

  • #4132 - Torró Dreams: solidaritat dolça per Nadal - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    9'

    #4132 - Torró Dreams: solidaritat dolça per Nadal

    Context: Nadal i solidaritat dolça Entrant a l’època de Nadal, es presenta el torró solidari Dreams, resultat de la col·laboració entre la Fundació PortAventura Dreams i Torrons Vicenç. L’objectiu és recaudar fons per al projecte Dream Village i donar visibilitat a la tasca social de la Fundació. Origen de la idea Josep Andreu, president de la Fundació PortAventura, explica que: Sempre busquen projectes que sumin al Dream Village. Coneixent la sensibilitat social de Torrons Vicenç, es van posar en contacte amb l’empresa. Després de visitar el projecte i veure’l de primera mà, es va obrir la porta a la col·laboració. El resultat és el torró solidari Torró Dreams, del qual una part del preu de venda es destina directament al projecte Dreams. "Tenim un torró que es diu Torró Dreams, que és el protagonista que avui presentem." Característiques del Torró Dreams El producte s’ha dissenyat per ser atractiu tant per la canalla com pels adults: Ingredients principals: Xocolata Plàtan Avellanes del Camp de Tarragona (posant en valor el producte de proximitat) Es destaca el contrast de sabors com a element clau. "És un contrast de sabors a la boca brutal." Segons expliquen, es van seleccionar quatre receptes finalistes i va guanyar la que més agradava internament: la combinació de xocolata, plàtan i avellanes. Comercialització i punts de venda El Torró Dreams es podrà trobar a: Les botigues pròpies de Torrons Vicenç (65 botigues repartides per tot el territori nacional). La botiga online de Torrons Vicenç. La botiga online de la Fundació PortAventura. El parc PortAventura. Possibles altres establiments col·laboradors que s’hi sumin per donar encara més visibilitat al projecte. La consigna per al públic és clara: demanar específicament el “Torró Dreams”. Visió de Torrons Vicenç sobre la col·laboració Ángel Velasco, propietari de Torrons Vicenç, destaca: La col·laboració va néixer arran d’una visita del seu equip a la Fundació PortAventura, d’on van sortir entusiasmats per la tasca que s’hi fa amb infants i famílies vulnerables. Ja tenen una llarga experiència en projectes solidaris, com el torró solidari amb l’Hospital Sant Joan de Déu i RAC1, amb més de 2,5 milions d’euros recaptats per malalties minoritàries. En aquesta nova col·laboració, ofereixen dues grans aportacions: Visibilitat a les seves botigues i prescripció activa per part del personal. Creació i venda d’un torró solidari per recaptar fons. "Tenim dues coses que podem fer per ajudar: donar visibilitat i fer un torró on puguin recaptar diners pels infants que ho necessiten." Velasco remarca que per a Torrons Vicenç és un plaer sumar-se a una acció com aquesta i agraeix que PortAventura hagi pensat en ells. Qualitat, tradició i innovació de Torrons Vicenç Ángel Velasco explica el factor diferencial de la marca: Tradició: arrelament torronaire i llarga trajectòria. Qualitat: selecció de bons ingredients, com les avellanes del Camp de Tarragona. Innovació: aposta per receptes noves i combinacions creatives. Aquests tres pilars —tradició, qualitat i innovació— són la base de l’expansió de l’empresa i de productes singulars com el Torró Dreams. També destaca que el torró: Es vol desestacionalitzar, perquè es pugui consumir tot l’any, no només per Nadal. Pot ser un regal solidari quan es va a casa d’uns amics, una alternativa a altres dolços tradicionals. "Tu pots portar un braç de gitano o portar un regal solidari com és el torró de la Fundació de PortAventura." Torrons d’autor i creativitat gastronòmica Torrons Vicenç també treballa amb torrons d’autor, fet que reforça el seu perfil innovador: Van començar fa anys amb Albert Adrià. S’hi han anat sumant grans xefs com Jordi Roca, Àngel León o José Andrés (per al mercat dels Estats Units). Aquests cuiners aporten els seus equips creatius, ampliant la capacitat d’innovació de l’empresa. Per a molts xefs, crear torrons és especial perquè: Els permet portar el seu segell gastronòmic al Nadal de moltes llars. És una col·laboració que genera il·lusió mútua. Missatge final L’entrevista es tanca amb un to festiu i agraït, celebrant la sinergia entre PortAventura Dreams i Torrons Vicenç i desitjant bones festes a l’audiència. El Torró Dreams es presenta, així, com una proposta que combina: Gust i qualitat gastronòmica. Compromís social amb infants i famílies vulnerables. Innovació i solidaritat en ple esperit nadalenc.

  • #4131 - Presentació del llibre 'Misterios en el cole' - Esmeralda Oliver - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    7'

    #4131 - Presentació del llibre 'Misterios en el cole' - Esmeralda Oliver

    Presentació del llibre “Misterios en el cole, una aventura en equipo” és el primer conte infantil d’Esmeralda Oliver, mestra de primària. L’obra explica les aventures d’un grup de nens de primària que resol misteris a l’escola amb l’ajuda de tocs màgics i molt treball en equip. Contingut i edat recomanada Conte adreçat principalment a nens de 6 a 8 anys (de 1r a 3r de primària). Està pensat també per llegir en família, fomentant moments de qualitat compartits i l’hàbit lector des de ben petits. El llibre té unes 57-60 pàgines, amb moltes il·lustracions representatives que acompanyen el text. Personatges principals El grup protagonista està format per Andy, Max, Àlex, Patricia i Martín, cadascun inspirat en persones reals de l’entorn de l’autora: Andy: barreja del pare d’Esmeralda i del seu fill; a la portada porta gorra i ulleres, té un aire atrevit i una personalitat molt semblant a la del seu fill. Max: inspirat en un antic alumne apassionat per l’arqueologia i els misteris; a la portada porta samarreta groga i està damunt d’Andy. Àlex: amb samarreta lila, li encanten les mates i els reptes; aporta serietat i direcció al grup. Patricia: barreja d’Esmeralda de petita i de diverses nenes que ha tingut a l’aula; és valenta, creativa, li agrada pujar als arbres, llegir, fer manualitats, cantar i ballar. Martín: és el germà bessó de la Patricia a la història; inspirat en un nen de l’escola, divertit i xerraire, el típic alumne que sap tot el que passa al centre. Motivació de l’autora Esmeralda explica que: És mestra de primària i considera fonamental inculcar la lectura des de ben petits. Des de petita ha tingut molta imaginació i li agradava inventar històries, però amb el temps i les responsabilitats va deixar el seu hobby aparcat. L’estiu passat, parlant amb el seu pare, va recuperar la idea d’escriure i, animada per ell, es va “llençar a la piscina” i va decidir publicar el conte. Il·lustracions Les il·lustracions són obra d’Isabel España. El estil destaca per ulls grans, rodons i cares de sorpresa, molt coherents amb el to misteriós i aventurer del conte. Com aconseguir el llibre El llibre es pot adquirir directament a través de l’autora. Es pot contactar amb ella via Instagram al perfil “eolipsat” i, mitjançant un missatge directe, acordar l’enviament de l’exemplar. "Penso que és superimportant també compartir aquests moments de lectura en família." L’entrevista es tanca desitjant molta sort a Esmeralda Oliver i a “Misterios en el cole, una aventura en equipo”, amb l’esperança que sigui tot un èxit entre els lectors més petits i les seves famílies.

  • #4130 - De l’origen còsmic de l’urani al seu ús nuclear - episode art
    Entrevistes "El Quiosc"
    26'

    #4130 - De l’origen còsmic de l’urani al seu ús nuclear

    Context i fil conductor de l’episodi En aquesta entrega d’El Quiosc a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, el divulgador científic Javier Castelló explica, de manera amena i molt pedagògica, d’on surt l’urani, com es distribueix a la Terra, com es transforma en combustible nuclear i què passa amb aquest combustible un cop “gastat”. Pel camí, apareixen temes relacionats com el gas radó, el càncer de pulmó i el tabac. 1. Origen còsmic de l’urani i presència a la Terra • L’urani es forma en explosions de supernoves i queda incorporat a la nebulosa que dona lloc al Sol i als planetes. • Una part d’aquest urani acaba als planetes rocosos, entre ells la Terra, on queda escampat per tota l’escorça, amb concentracions variables. Distribució geològica • On hi ha granit, normalment hi ha més concentració d’urani. • En desintegrar-se, l’urani genera una cadena de productes radioactius, entre ells el radó, un gas radioactiu. • Hi ha zones d’Espanya amb alta presència de radó (Galícia, serralada de Gredos, zona de Madrid, parts del Maresme), on la normativa d’edificació obliga a protegir les cases contra el radó. “Tu no pots fer una casa de qualsevol manera avui en dia. S’ha de protegir de disseny en front d’aquest gas radioactiu natural.” Radioactivitat natural i vida • L’urani és radioactiu d’entrada (sobretot l’isòtop U-238). Té un temps de semidesintegració de milers de milions d’anys, per tant sempre hi ha hagut urani radioactiu a la Terra. • La vida s’ha desenvolupat sempre envoltada de radioactivitat natural: - urani i radó - potassi-40 - carboni-14, etc. • L’emissió de l’urani natural és baixa, i hem conviscut amb aquesta radioactivitat des de l’origen de la vida. 2. El gas radó i el càncer de pulmó Què és i d’on surt el radó? • El radó és un gas noble radioactiu que es genera com a part de la sèrie de desintegració de l’urani i del tori. • No “apareix” perquè una habitació estigui mal ventilada; ja surt del terreny, i si l’espai està poc ventilat, el gas s’acumula a l’interior. • Com que l’urani està “a tot arreu” (roques, sòl, fins i tot en traça als nostres ossos), sempre es genera una certa quantitat de radó. Efectes sobre la salut • El radó és emissor alfa. Les partícules alfa no travessen la pell, però quan inhalem el gas: - El radó passa als pulmons. - Allà la radiació alfa pot danyar les cèl·lules pulmonars. • A altes concentracions i exposició crònica, el radó pot contribuir al càncer de pulmó. • Tot i així, aprox. el 90% dels càncers de pulmó són causats pel tabac. La resta es reparteix entre: - contaminants atmosfèrics - exposició a radó • Castelló recorda que venim d’una època en què es fumava massivament en espais tancats, incloses universitats, fet que dificulta molt separar estadísticament l’efecte del radó i el del tabac. 3. Tabac, radioactivitat i tòxics Tot i que el tema principal és l’urani, la conversa deriva cap al tabac. Poloni-210 en el fum del tabac • El tabac conté poloni-210 (P-210), un element radioactiu descobert per Marie Curie. • Té una densitat similar al plom i és emissor de partícules alfa. • Quan el cigarret crema, la temperatura el fa volàtil i passa al fum, que inhalen: - fumadors actius - fumadors passius (criatures, gent gran, persones amb asma, etc.) • Aquest poloni s’acumula als pulmons i, junt amb la resta de tòxics del tabac, augmenta el risc de càncer. Als CAP hi ha pòsters amb la llista de substàncies tòxiques del tabac, i una d’elles és “P-210”, el poloni-210. Promesa d’un programa futur • La conductora proposa dedicar una futura entrevista a tots els components tòxics del tabac. • Castelló suggereix portar-hi també un expert en tòxics, el Dr. Durán, per parlar de les malalties associades. 4. Mines d’urani i comerç internacional Mines d’urani a Espanya • Històricament, a Espanya hi ha hagut mines d’urani a: - província de Còrdova - zona sud de Salamanca (pròxim a Càceres) • Aquestes mines es van tancar per falta de rendibilitat: la concentració i la geologia no feien viable seguir extraient-hi urani. • Una empresa minera australiana va mostrar interès a reobrir mines després de la pandèmia o poc abans, però finalment no es va reactivar l’extracció. D’on s’importa l’urani? • Actualment, Espanya compra l’urani a l’exterior. Els grans productors són: - Kazakhstan - Rússia - Congo - Austràlia - Estats Units, entre altres. • El que es compra és mineral d’urani, que després cal enriquir abans d’usar-lo en reactors nuclears. 5. Urani-235, fissió i enriquiment Diferència entre U-238 i U-235 • L’urani natural és, bàsicament: - ~99,3% U-238, que no fissiona fàcilment amb neutrons tèrmics. - ~0,7% U-235, que sí fissiona i allibera molta energia. • Trencar un sol àtom d’U-235 allibera aproximadament 200 milions d’unitats d’energia. • En comparació, cremar un àtom de carbó en una combustió convencional només genera unes 4 unitats d’energia. La densitat energètica de l’urani-235 és, doncs, incomparablement més alta que la dels combustibles fòssils. Reactors d’urani natural vs urani enriquit • Amb només un 0,7% d’U-235, els reactors d’urani natural han de ser molt grans per funcionar (com passava a Vandellós I). • Per això, la tecnologia moderna utilitza urani enriquit, on la proporció d’U-235 s’eleva a entre el 3% i el 7% (per a reactors comercials). • És tècnicament possible arribar a enriquiments del 90% o més, però això requereix un cost energètic i tecnològic molt elevat. Aquests nivells alts interessen sobretot per a usos militars (bombes atòmiques). Enriquiment i risc de proliferació • L’enriquiment es fa amb centrífugues que separen els isòtops per diferència de massa (238 vs 235). • Com més etapes de centrifugat hi ha, més alt és l’enriquiment; per això la comunitat internacional es preocupa pel nombre de centrifugadores d’alguns països (indicador d’aspiracions militars). 6. El cicle del combustible nuclear: de França a Salamanca Planta d’enriquiment a França • Espanya no disposa de plantes d’enriquiment. L’urani es enriqueix a l’estranger, principalment a França. • L’empresa Eurodif és un consorci europeu en què participen diversos països (Holanda, França, Anglaterra, Suïssa, Espanya...). • A la zona entre Valence i Lió, a França, hi ha grans instal·lacions nuclears: - Un dels reactors d’uns 1.000 MW està dedicat gairebé exclusivament a subministrar energia a la planta d’enriquiment (les centrífugues consumeixen moltíssima electricitat). Fase química: de sòlid a gas i de gas a ceràmic • Per poder centrifugar l’urani, primer es transforma en hexafluorur d’urani (UF₆), que és gas a temperatures adequades. • Després de l’enriquiment, s’inverteix el procés i el material torna a formes sòlides, fins arribar a òxid d’urani, que és ceràmic i adequat per a l’ús en reactors. Fàbrica de combustible a Salamanca • A prop de Salamanca hi ha l’empresa ENUSA, que es dedica a fabricar el combustible nuclear per a les centrals espanyoles. • L’urani enriquit arriba a ENUSA en forma de pols d’òxid d’urani, en bidons, no en sacs. • A la fàbrica: - Es premsa la pols per formar petites pastilles ceràmiques (semblants a didals). - Aquestes pastilles s’introdueixen, una sobre l’altra, dins d’un tub metàl·lic allargat (veina), d’uns 4 metres de longitud. - Diverses veines s’agrupen per formar un element combustible nuclear. • A l’interior de cada veina hi ha un gas que manté un espai controlat entre la pastilla i la paret, per copsar l’expansió per temperatura i garantir una bona transmissió de calor. 7. Transport del combustible: seguretat física i radiològica Regulació internacional del transport • El transport de matèries perilloses (explosius, tòxics, radioactius...) està regulat per reglaments internacionals diferents segons el mitjà: - transport per carretera - transport marítim - transport per ferrocarril • Dins aquests reglaments, un capítol específic (el setè, en el cas esmentat) tracta el transport de materials radioactius i nuclears. Acompanyament policial i vigilància • Quan es fa una recàrrega de combustible a una central nuclear, l’element combustible nou surt en tràilers des de Salamanca. • Aquests combois són transport de material fissionable, sensible des del punt de vista de seguretat (perquè es podria voler robar per fer-ne un mal ús). • Per això: - El transport va acompanyat per la força pública. - En territori sense policia autonòmica pròpia, l’escorta és de la Guardia Civil. - En entrar a Catalunya, l’acompanyament passa a ser dels Mossos d’Esquadra. - El control radiològic addicional és responsabilitat de la Generalitat, a través del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR). • Aquest seguiment es manté fins a la porta de la central nuclear, on la instal·lació assumeix el control. Protecció del combustible nou • Quan s’inspeccionen i es manipulen els elements combustibles nous dins la central, el personal no porta vestimenta d’“astronauta”. • La protecció que es fa servir és bàsicament per no contaminar el combustible: - bata de treball - guants de cotó (“de primera comunió”), per evitar deixar greix o brutícia sobre les vaines. • Qualsevol impuresa sobre la superfície podria dificultar la transmissió de calor de la pastilla a la veina i, a llarg termini, provocar fissures i fuites de gasos radioactius. La prioritat en aquesta fase no és protegir l’operari del combustible, sinó protegir el combustible de l’operari. 8. El combustible “gastat” i el reprocessament Què passa dins del reactor • Quan el reactor funciona: - Els àtoms d’U-235 es trenquen (fissionen), produint fragments altament radioactius i neutrons. - Els neutrons alliberats poden ser absorbits per àtoms d’U-238, transformant-los en plutoni-239 (Pu-239). • El Pu-239 també és un material fissible, capaç de produir energia en reactors i susceptible d’ús militar. • A la natura no hi ha mines de plutoni-239, ja que el seu temps de semidesintegració és de desenes de milers d’anys, i el que es va formar en l’origen del sistema solar ja ha desaparegut. Per tant, el plutoni actual es fabrica als reactors. Combustible irradiat vs “gastat” • El combustible que ha estat al reactor s’anomena habitualment “combustible gastat”, tot i que encara conté urani i plutoni reutilitzables. • Castelló prefereix dir-ne “combustible irradiat” (exposat a neutrons), perquè el terme “gastat” és enganyós: hi queda energia aprofitable. Emmagatzematge en piscines • El combustible irradiat és altament radioactiu i genera molt de calor. • Per gestionar-lo, les centrals disposen de piscines de combustible gastat, que: - proporcionen refrigeració (l’aigua absorbeix el calor). - serveixen de blindatge radiològic (l’aigua atenua molt la radiació). - faciliten la manipulació remota (amb pont-grua), sense necessitat d’equips exagerats. • A més, l’aigua de la piscina i altres sistemes actuen com a control de la reactivitat, evitant que el material pugui tornar a entrar en situació de criticitat. El projecte de reprocessament • Les piscines es van dissenyar, en origen, amb la idea que el combustible irradiat s’hi quedaria un temps limitat, fins que es pogués enviar a plantes de reprocessament. • En el cas de Vandellós I, el combustible irradiat s’enviava a una planta francesa, a La Hague (Normandia), fruit d’un acord hispano-francès. • Allà es feia el reprocessament: - Es recuperava l’urani (235 i 238) no consumit. - S’extreia el plutoni-239 format. - Es separaven altres elements d’interès. - La fracció restant, altament radioactiva, es vitrificava (barrejada amb vidre fos) per immobilitzar-la i fer-ne més segur l’emmagatzematge a llarg termini. • Tot aquest procés té un cost econòmic molt elevat: - França cobra per custodiar, processar i emmagatzemar temporalment els residus. - Quan el reprocessament ha acabat, el país d’origen rep de tornada els residus vitrificats, que continuen essent seva responsabilitat. 9. Tancament i línies futures • L’entrevista es queda curta i molts aspectes del cicle complet del combustible nuclear queden per aprofundir en futurs programes. • S’acorda reprendre el tema l’any vinent i també dedicar una sessió específica a: - els components tòxics del tabac - la conscienciació de la població fumadora perquè entengui que “no s’està fent cap favor”. • El programa acaba amb felicitacions de Bones Festes i amb el compromís de tornar a parlar tant d’energia nuclear com de salut pública.