#4078 - Poesia obrera i anarquista al segle XIX català
Introducció a la presentació del llibre **“Abacuc, abacuc. Poesia anarquista del segle XIX”** de Josep Llunes, a càrrec de Jordi Martí Font, en el marc de les jornades **tardor, temps de lectura** organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant a la Casa de Cultura Blanca d’Anjou.
Jordi Martí Font explica que el llibre recull una àmplia selecció de poemes de **Josep Llunes**, publicats sobretot a la revista *La Tramuntana*. Es tracta de poesia obrera i anarquista, poc coneguda avui, però que al segle XIX era molt popular i omplia la premsa, tot i que mai no s’havia recopilat en volum. A diferència de la poesia de la Renaixença, centrada en **Déu, Pàtria i Amor**, aquests poemes tracten el treball, les lluites socials i una forta crítica anticlerical.
Es descriuen poemes que parlen de **sortides festives d’obrers pels bars de Barcelona**, però també textos molt durs sobre les **terribles condicions de treball** de la classe obrera. Martí Font subratlla l’existència de poemes de contrast que oposen, en dues parts, la vida dels rics i la dels obrers, evidenciant la desigualtat social de l’època.
Es comenten dos poemes dedicats a **policies secrets infiltrats** en el moviment obrer, una realitat ja present al segle XIX. Martí Font llegeix un fragment del poema *Un tipus*, on es descriu un personatge que es disfressa, espia i després delata, servint-se d’una imatge molt plàstica i crítica d’aquestes figures repressives.
S’expliquen poemes que critiquen durament la **loteria i les rifes organitzades a les esglésies**, considerades un engany que alimenta falses esperances als obrers. També es comenta un poema sobre **Jesucrist**, on, des d’una òptica anarquista i anticlerical, es reivindica la figura de Jesús fora de l’Església, tot comparant-lo amb un altre Jesús borratxo i gandul en un to humorístic i irònic.
Martí Font destaca un poema composat a partir de **frases agafades al vol** en un cafè d’una societat obrera. Llunes revela al final que no n’ha escrit ni una paraula, sinó que ha muntat el text a partir de converses escoltades. Aquesta tècnica recorda procediments literaris del segle XX, fet que converteix el poema en una curiositat formal molt moderna per a l’època.
Es presenten fragments de poemes **polítics**, com *L’Espanya monàrquica*, que denuncia la monarquia espanyola i conclou que mentre hi hagi reis el poble serà esclau, i *Los Corps*, on uns corbs lamenten el final de les guerres carlines perquè s’acaben els cadàvers de què s’alimenten. Aquest darrer poema acaba amb una reflexió molt actual sobre la submissió dels pobles als governants.
Martí Font remarca que aquest volum és el **recull més ampli de poesia anarquista del segle XIX** i que fins ara aquesta producció havia quedat dispersa en revistes i gairebé ignorada per la historiografia literària. La majoria d’autors obrers escrivien en castellà, però Llunes ho fa en **català**, tot parlant de fàbriques, explotació, pàtria obrera i condicions de vida. Això obliga a **revisar la imatge** d’un segle XIX on, més enllà de la poesia patriòtica i religiosa, també hi havia una forta veu obrera i contestatària en català.
Es destaca que Llunes, malgrat ser un **poeta anarquista**, era **radicalment contrari a l’ús de la violència i de les bombes**, a diferència d’una minoria d’anarquistes més propaganditzats. El poema *Pro Petardos* és un text molt dur contra qui utilitza la violència. Martí Font recorda que la majoria del moviment anarquista català es dedicava a **llegir, escriure i formar-se**, en un context sense escola pública.
S’explica l’origen del títol **“Abacuc, Abacuc”**. Tot i l’anticlericalisme, Llunes i els seus contemporanis tenien una gran cultura religiosa, i en un poema ell es defineix dient que no serà un Jeremies ploraner, sinó un **Abacuc**, profeta que, en veure com de malament va el món, decideix cremar-ho tot. Llunes adopta Abacuc com a **metàfora del seu estil poètic combatiu**: la seva llengua serà foc contra les injustícies socials.
En el tram final, Jordi Martí Font valora molt positivament les jornades organitzades pel **CELHI**, destacant-ne la **diversitat de llibres i autors** més enllà dels noms mediàtics. Ho presenta com un model de **jornades culturals obertes i ambicioses** que qualsevol municipi pot replicar. L’entrevista es tanca convidant el públic a assistir a la presentació del llibre *Abacuc, abacuc* a la **Sala Ferrer Manent de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou**, per conèixer de prop aquesta poesia anarquista i obrera del segle XIX català.
Context de la presentació
Abacuc, abacuc. Poesia anarquista del segle XIX de Josep Llunes es presenta dins les jornades "tardor, temps de lectura" organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant a la Casa de Cultura Blanca d’Anjou.
L’acte compta amb la participació de Jordi Martí Font, editor i presentador del llibre, que posa en valor una poesia obrera i anarquista gairebé desconeguda però molt popular al segle XIX.
Contingut i importància del llibre
- El llibre recull una àmplia selecció de poemes de Josep Llunes, publicats sobretot a la revista La Tramuntana i altres capçaleres com L’Opontón.
- Es tracta de poesia obrera i anarquista, molt llegida en el seu moment, que omplia la premsa popular però que no havia estat recopilada en llibres.
- És, segons Martí Font, el recull més ampli de poesia anarquista catalana del segle XIX i ajuda a revisar la imatge que es té de la literatura d’aquell temps.
"La gràcia és ara publicar tota aquesta poesia de Josep Llunes [...] que canvia una mica la visió sobre aquest XIX, que semblava que només parlava de Mare de Déu, fe i pàtria."
Temàtiques i tipologies de poemes
Contrapunt a la poesia de la Renaixença
- La poesia dominant del XIX girava entorn de Déu, Pàtria i Amor (lemes dels Jocs Florals) i imitava un ideal medieval.
- Els poemes de Llunes trenquen amb aquest esquema i aborden:
- La feina i les condicions laborals dels obrers. - Les lluites socials per millorar aquestes condicions. - Crítica anticlerical i als privilegis del clero. - Escenes de vida quotidiana, com sortides de colles d’obrers pels bars de Barcelona.
Poesia de contrast social
- Apareixen poemes d’“oposició” o de contrast:
- Primera part: com viu un ric o el fill d’un ric. - Segona part: com viu un obrer.
- Aquesta estructura evidencia de manera molt directa la desigualtat de classes.
Poemes polítics i antimònarquics
- Molts textos són obertament polítics, com L’Espanya monàrquica (1870):
"Així, poble espanyol, veuràs, si et plau, / que mentre tinguis reis seràs esclau."
- També Los Corps, on uns corbs lamenten la fi de les guerres carlines perquè ja no tenen cadàvers, i que acaba amb una reflexió sobre la dominació política i la passivitat popular.
Poemes singulars i curiositats
Policies secretes infiltrades
- Hi ha poemes contra els policies secrets infiltrats en el moviment obrer, com Un tipus (1891), que descriu aquests personatges que es disfressen, espien i delaten.
"Servint de gos, se guanya la pitança [...] i a son amo, després, tot ho explica."
Crítica a la loteria i les rifes
- Altres poemes ataquen la loteria i les rifes religioses (paneres, crucifixos, etc.), vistes com un sistema per alimentar falses il·lusions en els obrers.
Jesucrist i l’anarquisme
- Llunes, tot i ser anticlerical, reivindica la figura de Jesucrist fora de l’Església.
- Escriu un poema que fa un paral·lel entre Jesús (Crist) i un altre Jesús, un home borratxo i gandul, amb un to humorístic i crític.
Tècniques formals avançades
- Un poema està compost només amb frases agafades al vol en un cafè d’una societat obrera.
- L’autor explica al final que no n’ha escrit ni un mot, només ha recollit fragments de conversa. Martí Font destaca que:
- Aquesta tècnica recorda procediments del segle XX (collage textual, muntatge), però ja es practicava al XIX.
Anarquisme, violència i llengua
Contra les bombes i la violència
- Llunes era un anarquista contrari a la violència i especialment contrari a les bombes.
- El poema Pro Petardos és duríssim contra els qui utilitzen la violència contra altres persones.
- Això mostra la complexitat interna de l’anarquisme, on la majoria, segons Martí Font, es dedicava a llegir, escriure i alfabetitzar-se, no a fer atemptats.
Català i consciència obrera
- Un element clau: tots aquests poemes són en català.
- Això és significatiu perquè:
- La major part del moviment obrer del moment escrivia en castellà, per ser la llengua de l’escola. - Aquesta poesia demostra una cultura obrera catalana que parla de feina, fàbriques, explotació i pàtria, però d’una “pàtria obrera”, no idealitzada ni medieval.
El títol: “Abacuc, Abacuc”
- El títol prové d’un poema on Llunes es defineix com a poeta.
- Diu que no serà un Jeremies (profeta ploraner), sinó un Abacuc:
- Abacuc és un profeta de l’Antic Testament que, després de veure com de malament va el món, decideix cremar-ho tot. - Llunes adopta “Abacuc” com a crit de guerra poètic: la seva llengua serà foc contra les injustícies.
- Malgrat l’anticlericalisme, Llunes i els seus contemporanis tenien una cultura religiosa molt àmplia, perquè la Bíblia era omnipresent.
Valoració de les jornades i invitació
- Martí Font destaca que les jornades organitzades pel CELHI a l’Hospitalet de l’Infant són un exemple de diversitat:
- No es limiten a autors mediàtics. - Obren espai a veus i temàtiques molt variades.
- Defensa que qualsevol municipi, encara que no sigui una gran ciutat, pot organitzar jornades literàries ambicioses, que tractin qualsevol tema i ampliïn l’horitzó lector.
L’entrevista conclou amb la convidada al públic a assistir a la presentació del llibre Abacuc, abacuc a la Sala Ferrer Manent de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou, on Jordi Martí Font aprofundirà en aquesta poesia anarquista i obrera del segle XIX que, fins ara, havia quedat pràcticament invisibilitzada.