#4085 - “L’home del segle”: novel·la històrica del XIX
S’introdueixen les jornades *“Tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben”* organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant i s’anuncia la presentació del llibre **“L’home del segle”** de Josep Gironès a la Sala Ferrer Manent de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou.
Josep Gironès explica que **“L’home del segle”** és una **novel·la històrica** que actua com a **crònica novel·lada del segle XIX**, centrada en els aspectes polítics i socials. El fil conductor és un **terratinent i ramader de poble**, una persona de base que permet explicar la història de manera **molt entenedora**.
L’autor destaca que, com en altres novel·les històriques seves, utilitza una **persona de poble** com a narrador per fer comprensibles fets sovint **mal explicats o falsejats**. Reconeix la dificultat de condensar el segle XIX en poques pàgines, però considera que n’ha sortit amb èxit.
Gironès comenta que el que més l’ha sorprès és veure com al segle XIX es consoliden els **estaments de l’Estat** (reialesa, noblesa, oligarquia, exèrcit, judicatura, funcionariat, clerèsia), que **viuen de l’Estat i dels contribuents**. Defensa que encara **som súbdits més que no pas ciutadans**, herència d’aquella època.
Explica que, tot i l’existència de telègraf i cartes, la informació arribava als pobles sobretot **a través dels pastors**, que compartien notícies mentre pasturaven. Aquest sistema permetia transmetre els fets **amb fidelitat**, sense els filtres de la premsa, en un veritable **boca a boca** informatiu.
L’autor revisa el relat de la **Guerra del Francès**, afirmant que qui va fer fora els francesos va ser **el poble** i no tant l’exèrcit. Afegeix que els francesos venien a ocupar un regne que havien **comprat a Carles IV i Ferran VII**, i que portaven la **Il·lustració**, cosa que incomodava els estaments de poder interessats a mantenir el poble poc culte. Recorda també les històries d’un pastor de la Fatarella que li explicava aquests fets.
Gironès relata com les històries de l’**oncle Joan de Carrobelló**, un pastor de la Fatarella, li van sembrar el dubte sobre la veracitat del relat oficial. Durant la pandèmia va tenir temps d’**investigar i remenar papers**, descobrint que el pastor tenia molta raó. Això el porta a fer d’un pastor el **protagonista i conductor** de la novel·la.
L’autor explica que el títol prové d’un record d’infantesa: les dones del seu carrer parlaven d’un veí conegut com **“l’home del segle”** perquè havia viscut **cent anys** en una època en què l’esperança de vida no superava els 40 anys. Aquesta figura d’home que veu tot un segle inspira el títol i l’esperit del llibre.
El llibre combina **història general** amb **particularitats, tradicions i costums locals**: com es vivia als pobles, com es divertien fins i tot només amb un flabiol, i com es gestionaven temes delicats com els **fills no desitjats**. Gironès subratlla que abans les relacions entre rics i pobres es fonamentaven més en la **confiança, lleialtat i honradesa**, valors que avui sovint enyorem.
Gironès critica que avui moltes persones visquin centrades en **consum i possessions** (casa, cotxe, viatges, compres) i rebutgin la **cultura**. Això fa que la gent perdi **capacitat de reacció** davant les estructures de poder hereves del segle XIX. Per això valora molt que hi hagi entitats com el Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant que organitzin jornades culturals i de memòria històrica.
La locutora agraeix la participació de Josep Gironès i destaca l’alegria de tornar-lo a tenir al municipi. Es recorda la presentació de **“L’home del segle”** aquella mateixa tarda a la Sala Ferrer Manent, dins el cicle *“Tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben”*, convidant l’audiència a assistir-hi.
Context de l’entrevista
Espai: Jornades “Tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben” organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant (CELHI).
Acte principal comentat:
- Presentació del llibre “L’home del segle” de Josep Gironès.
- Lloc: Sala Ferrer Manent, Casa de Cultura Blanca d'Anjou, a l’Hospitalet de l’Infant.
- Hora: 19.00 h de la tarda.
Contingut del llibre “L’home del segle”
Tipus d’obra i enfocament
- És una novel·la històrica que funciona com a crònica novel·lada del segle XIX.
- Objectiu: explicar de forma entenedora com va anar el segle XIX a nivell polític i social.
- El relat se centra en una persona de base, de poble, que fa de fil conductor per apropar la història al lector.
“L’home del segle és una novel·la histònica que ve a ser una crònica novel·lada del segle XIX.”
El protagonista i la transmissió de la informació
- Protagonista: terratinent i ramader de poble, però molt ben informat.
- El llibre destaca com circulava la informació al segle XIX:
- Pastors i gent que es movia pel territori transmetien notícies “de boca a boca”. - Aquest sistema permetia que el que passava a Madrid o Barcelona arribés als pobles sense passar pels filtres de la premsa.
Temes històrics principals
Configuració dels estaments de poder
- El llibre mostra com el segle XIX consolida els estaments de l’Estat:
- Reialesa - Noblesa - Oligarquia - Exèrcit - Judicatura - Funcionariat - Clerèsia
- Segons l’autor, tots aquests estaments viuen de l’Estat i a costa del contribuent.
- Idea clau: encara som súbdits, no ciutadans, herència d’aquest model nascut al XIX.
Guerra del Francès i Il·lustració
- L’autor qüestiona la versió oficial de la Guerra del Francès com a “guerra de la independència” clàssica:
- Defensa que van ser els pobles, més que no pas l’exèrcit, qui va fer fora els francesos. - Explica que els francesos venien a prendre possessió d’un regne comprat a Carles IV i Ferran VII.
- Destaca que els francesos portaven la Il·lustració i que:
- Les classes dirigents recelen de la cultura i del pensament crític. - Prefereixen un poble poc culte per poder-lo dominar amb més facilitat.
Origen personal del llibre
Les històries de l’“oncle Joan de Carrobelló”
- Inspiració principal: les contalles d’un pastor de la Fatarella, l’oncle Joan de Carrobelló, que explicava:
- Fets sobre reis, política i esdeveniments de Madrid. - Comentaris sobre el final de la monarquia amb Franco (que, segons l’autor, el pastor va predir erròniament).
- Durant la pandèmia, Gironès va aprofitar per:
- Investigar i contrastar aquestes històries. - Descobrir que el pastor “era un home carregat de raó”.
- D’aquí neix la decisió de fer d’un pastor el protagonista i narrador del llibre.
El sentit del títol “L’home del segle”
- El títol prové d’un record d’infantesa:
- Les dones del carrer, després de dinar, cosien i parlaven d’un home conegut com “l’home del segle”. - Aquest home havia viscut 100 anys exactes, fet extraordinari quan l’esperança de vida no passava dels 40 anys (fins a 1930 aproximadament).
- L’autor veu en aquesta figura una metàfora d’un testimoni privilegiat de tot un segle, idea que inspira el llibre.
Vida quotidiana, costums i valors al segle XIX
Descripció de la vida als pobles
L’obra no només retrata la gran història, sinó també:
- Vida quotidiana als pobles: com es vivia amb pocs recursos.
- Oci i diversió:
- Diversions senzilles, fins i tot només amb la musiqueta d’un flabiol.
- Sexualitat i moral de l’època:
- Referències als “pecats de llit”. - Situacions com fills no desitjats i com la comunitat buscava solucions.
Valors socials d’ahir i d’avui
- Segons l’autor, al segle XIX hi havia uns valors de confiança, lleialtat i honradesa més estesos entre:
- Persones riques, pobres i de classe mitjana.
- Contrast amb l’actualitat:
- Avui dominaria la cultura del consum: cases més grans, cotxes més grans, viatges llunyans, compres constants. - Moltes persones rebutgen la cultura, no la volen “tocar de cap manera”. - Això fa que es perdi capacitat de reacció davant de: - Les estructures de poder creades al segle XIX. - La manera com encara avui ens condueixen “per allà on volen”.
Defensa de la cultura i valor de les jornades
Crítica a la pèrdua d’interès per la cultura
- L’autor lamenta que:
- S’hagi deixat de banda la cultura i el coneixement. - Es prioritzi el consum immediat i efímer.
- Assenyala que els hàbits culturals són imprescindibles per:
- Entendre el passat. - Tenir capacitat crítica davant del present.
Importància d’iniciatives com les jornades de lectura
- Gironès valora molt positivament que hi hagi entitats com el Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant que:
- Organitzen jornades com “Tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben”. - Apropen la història, la literatura i la reflexió a la població.
- Expressa que li agrada molt participar-hi i que no és la primera vegada que ve al municipi.
“Quan veus que hi ha entitats com el Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant que organitzen aquestes jornades, és un goig.”
Dades clau de l’acte
- Llibre: L’home del segle.
- Autor: Josep Gironès.
- Acte: Presentació dins les jornades “Tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben”.
- Organitza: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.
- Lloc: Sala Ferrer Manent, Casa de Cultura Blanca d'Anjou, Hospitalet de l’Infant.
- Hora: 19.00 h de la tarda.
L’entrevista tanca recordant la invitació a assistir a la presentació i posant en valor aquestes iniciatives com una manera pràctica i propera de recuperar la memòria històrica i el gust per la lectura.