#4121 - Joseph Pulitzer: sensacionalisme i origen de les fake news
S’introdueix el joc de veritat o mentida i es presenta Pulitzer com a figura clau del periodisme, però també com a pioner de pràctiques properes a les notícies falses i a la premsa sensacionalista.
Es detalla la seva arribada com a immigrant hongarès, els primers treballs, la descoberta del seu talent d’escriptura i l’estratègia d’adquirir i fusionar diaris fins a consolidar-se amb The New York World.
Pulitzer adapta el periodisme al públic treballador: instruccions per escriure amb estil narratiu (referència a Dickens), més dramatisme amb base real, i ús de publicitat i informació útil per al lector.
La competència amb Hearst deriva en robatori de periodistes i notícies. Es narra l’anècdota del “coronel” i l’anagrama “We Pilfer the News” com a símbol del saqueig informatiu.
S’assenyala l’ús de notícies inventades per pressionar l’entrada a la guerra hispano-estadounidenca. Després, Pulitzer intenta posar ordre i el seu llegat es concreta en la creació dels Premis Pulitzer, especialment valuosos en fotografia, tot remarcant la ironia del seu paper en l’origen del sensacionalisme.
Tema central
La conversa repassa la figura de Joseph Pulitzer i la paradoxa que representa: tot i ser un referent del periodisme i donar nom als Premis Pulitzer, també va ser un dels primers a impulsar pràctiques pròximes a les notícies falses i al sensacionalisme per augmentar vendes.
Qui era Pulitzer i com es va fer un nom
Pulitzer és presentat com un immigrant hongarès que arriba als Estats Units i, després de feines diverses, destaca per la seva capacitat d’escriptura en una publicació alemanya.
A partir d’aquí:
- Compra dos diaris en declivi, els fusiona i n’augmenta la tirada.
- Acaba adquirint The New York World, convertint-lo en un diari de gran impacte i circulació.
La fórmula: notícies convertides en “històries”
Pulitzer detecta que els treballadors (especialment immigrants) necessiten entreteniment durant els trajectes i que la premsa del moment era percebuda com a avorrida.
Per això impulsa un estil que:
- Manté una base real dels fets, però
- “Vesteix” la notícia amb elements dramàtics i narratius, inspirant els reporters a escriure “com si fos una novel·la” (s’esmenta Charles Dickens com a referent).
Publicitat i utilitat pràctica
També s’explica la importància d’afegir publicitat i informació útil per a la vida quotidiana (ex.: preus de productes), com a part del model de negoci i servei al lector.
La guerra mediàtica amb Hearst
Apareix el gran rival: William Randolph Hearst i el seu New York Journal, en competència directa amb el New York World.
La rivalitat deriva en pràctiques agressives:
- Robatori de periodistes (fitxatges creuats).
- Robatori de notícies i publicacions sense verificar.
L’anècdota del “coronel” inventat
S’explica una notícia falsa sobre un suposat coronel (amb un nom estrany), que en realitat era una burla construïda com a anagrama:
"We Pilfer the News" ("Nosaltres robem les notícies")
Això simbolitza fins a quin punt la competència havia esdevingut infantil i barroera.
Fake news i guerra: Cuba com a punt crític
El relat assenyala que el moment més greu arriba durant la guerra hispano-estadounidenca (Cuba), quan els diaris haurien alimentat narratives i informacions manipulades per pressionar Washington perquè entrés en el conflicte.
Rectificació i llegat: els Premis Pulitzer
Tot i el passat controvertit, s’explica que Pulitzer:
- Passa una etapa personal difícil (depressió per la mort de la filla) i queda menys a sobre del que publiquen els seus reporters.
- Posteriorment intenta posar ordre i rectificar.
- En morir, la seva fortuna acaba finançant els Premis Pulitzer, especialment reconeguts (es destaca fotografia per les imatges colpidores premiades).
Idea final
La peça tanca amb la ironia que un dels grans símbols de l’excel·lència periodística fos també un pioner del sensacionalisme i de pràctiques assimilables a les fake news.