#4093 - Jornades d’història i llibre «65 anys de progrés» al Camp de Tarragona
Introducció a les sisenes jornades d'història, celebrades a la sala Ferrer Maret de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou, organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant, el Campus Extens de la URV, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet. Es presenten les tres conferències centrades en lluites de fàbrica, compromís polític i dignificació del món rural a la Catalunya del segle XX, a càrrec de Guillem Puig Vallverdú, Neus Anglès i Borràs, i Júlia Quadrat.
El programa contacta amb Neus Baena per parlar de la presentació del llibre «65 anys de progrés», inclòs dins la programació d'octubre del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant. S’explica que la presentació, que havia de ser la segona, passa a ser la primera perquè l’acte anterior es va suspendre per la meteorologia. Es destaca que el llibre és coral, amb 24 autors i autores.
Neus Baena descriu el perfil dels autors: persones amb formació acadèmica però també amb molta experiència laboral i associativa. Subratlla el rigor científic de l’obra. El llibre analitza el desenvolupisme de la dictadura franquista, orientat al creixement econòmic sense considerar altres dimensions, i com aquest model ha transformat profundament el Camp de Tarragona. Es critica que durant 65 anys s’ha legitimat aquest model com l’únic possible des de l’ensenyament, la comunicació i la política.
Responent a la pregunta de si cada capítol aborda un àmbit diferent, Neus explica que els continguts s’adapten a la formació i experiència de cada autor. Es parla d’economia, de l’economia extractiva per terra, mar i aire, de la implantació del complex petroquímic, del sector primari i de l’agricultura, de la transformació industrial i dels mecanismes de legitimació del model (universitat, mitjans, política). També s’analitzen els canvis en el moviment obrer, els sindicats, els serveis públics i els espais naturals, així com la diversitat entre municipis del Camp. Neus esmenta el seu capítol sobre el paper de l’Església i la reflexió final sobre la vigència o caducitat del model i les possibles alternatives.
Neus incideix en la reflexió sobre si el model de desenvolupament ha beneficiat tota la població o només alguns sectors. Es remarca que el llibre vol generar debat entre lectors i assistents a les presentacions, que ja s’han fet en diversos municipis. Cada poble aporta problemàtiques pròpies i sovint sorgeixen debats intensos, tot i que també hi ha silencis pels interessos econòmics implicats. Es convida la gent a assistir no només per escoltar sinó per opinar amb llibertat.
Es detalla la diversitat generacional dels autors (nascuts entre 1955 i 1998) i la seva vinculació amb entitats que han protagonitzat lluites en defensa del territori, l’ecologia, el camp i els moviments antinuclears. Neus assenyala que al poble sovint s’ha romantitzat el passat nuclear i que hi ha una altra cara, la de la mobilització social en pobles propers. També es critica la transformació del turisme i la concentració dels beneficis econòmics. Es destaca l’ús de fonts diverses i el rigor crític com a base del llibre.
Neus Baena insisteix que l’objectiu és fer pensar i qüestionar el model de progrés: tot i haver-hi hagut anys de benestar, també hi ha involucions. Es proposa revisar les condicions laborals actuals, l’evolució dels salaris en comparació amb fa 20 anys, l’accés a l’habitatge, la qualitat dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, pensions) i la qualitat de vida en general. Es vol demostrar amb rigor acadèmic i experiència que es poden plantejar alternatives de progrés, especialment tenint en compte el canvi climàtic i la necessitat de redefinir la relació entre economia i natura.
Neus exposa el paper de Xavier Milian, coordinador del llibre, historiador, periodista i doctor en dret. Milian va concebre el projecte, va definir els temes i va buscar els autors a partir dels seus coneixements o de la seva experiència en lluites i entitats. Així es va configurar un equip de 24 autors i autores que signen l’obra com un manifest generacional de crítica al desenvolupisme inaugurat el 1959 amb els plans d’estabilització franquistes i a les seves conseqüències al territori, reflexionant sobre el present i el futur del Camp de Tarragona.
Es tanca l’entrevista agraint la participació de Neus Baena i recordant que tothom està convidat a la presentació del llibre i a les sisenes jornades d’història. Es torna a citar el títol de les jornades, «Lluites de fàbrica, compromís polític i dignificació del món rural a la Catalunya del segle XX», i l’horari i lloc: a les set de la tarda, a la Sala Ferrer Maret de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou.
Context de les jornades
Les sisenes jornades d'història se celebren a la Sala Ferrer Maret de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou, organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant amb el Campus Extens de la URV, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La coordinació va a càrrec de Neus Baena Gallart.
Eix temàtic de les jornades
Les jornades porten per títol: «Lluites de fàbrica, compromís polític i dignificació del món rural a la Catalunya del segle XX» i inclouen tres conferències:
- «Recuperar la dignitat, construir un país», sobre la formació i accions de la Unió de Pagesos durant el canvi polític (Guillem Puig Vallverdú).
- «Més enllà del conflicte laboral: les dones i la vaga tèxtil de Reus de 1915», des del prisma de gènere (Neus Anglès i Borràs).
- «Catalanes compromeses», sobre la cruïlla entre feminisme, pacifisme i antifeixisme a principis del segle XX (Júlia Quadrat).
Aquestes conferències se situen dins un mateix fil conductor: les lluites obreres i de fàbrica, el compromís polític i la dignificació del món rural al llarg del segle XX a Catalunya.
El llibre «65 anys de progrés»
La Neus Baena presenta el llibre «65 anys de progrés», inclòs en la programació d’octubre del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant. La presentació, prevista inicialment com la segona del cicle, passa a ser la primera per motius meteorològics.
Característiques de l’obra
- Llibre col·lectiu amb 24 autors i autores.
- Perfils amb formació acadèmica destacable i molta experiència laboral i associativa.
- Tractament de les temàtiques amb rigor científic i aparell crític: ús de diverses fonts i contrast d’informació.
"S'ha construït un discurs sobre aquest model de progrés [...] i no s'ha qüestionat gairebé massa."
Tema central: el desenvolupisme al Camp de Tarragona
L’obra analitza el desenvolupisme (Desarrollisme) iniciat durant la dictadura franquista, un model orientat al creixement econòmic sense considerar:
- impacte social,
- efectes culturals,
- conseqüències sobre la natura i el territori.
A partir del cas del Camp de Tarragona, el llibre revisa 65 anys de discurs hegemònic sobre el «progrés» i n’analitza:
- efectes demogràfics,
- transformacions econòmiques i industrials (incloent-hi el complex petroquímic),
- impactes sobre el sector primari i l’agricultura,
- canvis en la cultura i els espais naturals.
Estructura temàtica del llibre
1. Economia i model de creixement
- Economia extractiva «per terra, mar i aire».
- Transformació de la indústria i reconfiguració del teixit productiu.
- Anàlisi de qui es beneficia realment dels «beneficis econòmics estratosfèrics».
2. Agricultura, món rural i territori
- Situació de l’agricultura i si es troba en perill d’extinció.
- Diferències entre municipis de costa i d’interior dins el Camp de Tarragona (perifèria de la perifèria).
- Moviments de defensa del territori: ecologia, sector agrari, lluites antinuclears.
3. Legitimització del model
Anàlisi de com diversos àmbits han contribuït a legitimar el desenvolupisme com a model únic possible:
- Universitat i món acadèmic.
- Mitjans de comunicació.
- Política institucional.
- Església (en el capítol redactat per Neus Baena).
4. Societat, moviments i serveis públics
- Evolució del moviment obrer i dels sindicats.
- Transformacions dels serveis públics:
- sanitat, - educació, - serveis socials, - pensions.
- Impacte sobre la qualitat de vida: salaris, condicions laborals, accés a l’habitatge.
5. Reflexió final i alternatives
L’obra es planteja si aquest model de creixement:
- ha caducat en el context actual,
- és viable a llarg termini,
- ha beneficiat la població en general o només determinats sectors.
Es proposa obrir el debat sobre:
- possibles alternatives econòmiques, més justes i sostenibles,
- la relació entre economia i natura, especialment en un context de canvi climàtic evident,
- la necessitat de replantejar el concepte de progrés.
"No tot són evolucions a la història, sinó que també hi ha involucions."
Dimensió generacional i memòria crítica
- Els autors i autores abasten diverses generacions (de 1955 a 1998).
- Molts estan vinculats a entitats amb lluites històriques: ecologisme, defensa del camp, moviments antinuclears, etc.
- El llibre es presenta com un «manifest generacional» que revisa críticament:
- l’herència del Desarrollisme iniciat el 1959 amb els plans d’estabilització, - les seves conseqüències territorials, socials i econòmiques, - el tipus de futur que es vol per al Camp de Tarragona.
Debat públic i silencis
La presentació del llibre s’ha fet ja a diversos municipis del Camp de Tarragona (Reus, Tarragona, la Selva del Camp, Vandellòs, entre altres) i ara arriba a l'Hospitalet de l'Infant.
Neus Baena subratlla que:
- En alguns llocs s’originen debat i participació del públic.
- En d’altres, persisteixen silencis per la delicadesa dels temes i la presència de grans interessos econòmics.
L’objectiu principal és:
- trencar el silenci,
- fer pensar i qüestionar el relat dominant del progrés,
- fomentar que la gent opini amb llibertat i sense prejudicis.
Coordinació del projecte editorial
El llibre està coordinat per Xavier Milian, de Reus, historiador, periodista i doctor en dret. Va ser qui:
- va concebre la idea del projecte,
- va dissenyar els grans blocs temàtics,
- va seleccionar i convidar les persones que podien aportar coneixement acadèmic o experiència militant i associativa.
Mitjançant aquesta xarxa de contactes, s’ha configurat un equip de 24 autors i autores que signen conjuntament:
un manifest generacional de crítica al model de desenvolupament iniciat durant el franquisme i encara vigent.
Invitació a la ciutadania
L’entrevista conclou amb una crida oberta a la participació:
- Assistir a la presentació del llibre «65 anys de progrés».
- Participar en el debat obert sobre el model de desenvolupament i el futur del territori.
- Prendre part de les sisenes jornades d'història, centrades en:
- les lluites de fàbrica, - el compromís polític, - la dignificació del món rural a la Catalunya del segle XX.
L’objectiu final és repensar col·lectivament el progrés, revisant tant els avanços com les involucions socials, laborals i ambientals que s’han produït en les darreres dècades.