#4104 - Curiositats, races i alimentació dels gats
Introducció de l’espai **"Un més a la família"** amb el veterinari **Jaume Ciré** i recordatori dels serveis del Centre Veterinari Jaume Ciré (consultes, cirurgia, diagnòstic per imatge, botiga, atenció 24 h). S’anuncia que l’episodi es dedicarà als *gats* i a les seves races i curiositats.
Es destaca que els gats són **molt autònoms**, ideals per a **cases petites** perquè no cal treure’ls a passejar. Són animals tranquils, que "van a la seva" però poden ser molt carinyosos. Les carícies al gat a la falda tenen un efecte **relaxant**, beneficiós per a persones **nervioses** o amb problemes emocionals, i ajuden a reduir l’**estrès familiar**. També s’esmenta el seu paper natural de **caçadors** de petits insectes o rosegadors.
S’explica que els gats són alhora **caçadors i potencials preses**; per això, per instint, **mengen a poc a poc i per tandes**, vigilant sempre l’entorn. A casa, amb seguretat i menjar disponible, tendeixen a anar **picotejant** sovint. L’**avorriment** i la falta d’exercici, sumats a la disponibilitat de menjar, poden conduir a l’**obesitat**, que és perillosa perquè afecta **ronyó, cor i articulacions**. Es remarca la importància de controlar la dieta i afavorir l’activitat del gat.
Es recomana com a base el **menjar sec (pinso)** de **bona qualitat** i donar **menjar humit (llaunes)** només 2–3 cops per setmana. Les llaunes són molt **apetents i oloroses**, fan que el gat mengi més del necessari, però són útils perquè són **humides** i aporten **aigua**, clau en gats que **beuen poc**. La manca d’hidratació és una de les principals causes de **problemes renals** en gats. Es comenten les **fonts d’aigua** amb circuit continu, que, per curiositat, fan que el gat begui una mica més.
Es comenta que la quantitat de menjar depèn sobretot de la **mida i pes** del gat, més que no pas de la raça. Hi ha gats de **2–2,5 kg** i altres de **10–11 kg**. Tot i això, el tipus de menjar (pinso i llaunes) i el fet que siguin **carnívors** és comú a totes les races. L’avorriment i la vida sedentària continuen sent factors clau perquè alguns gats mengin de més.
Es repassen les **races més habituals**: el **gat comú europeu** (atigrats vermells tipus Garfield, atigrats grisos, blancs i vermells) i s’explica que les **femelles tricolors** són gairebé sempre **gates**, per qüestió de **genètica**. Es descriuen gats de **pèl llarg** com **perses, angora** i **Bosques de Noruega**, gats grans que poden arribar als **7–8 kg**, amb pelatge llarg i colors molt intensos. També es presenta el **Maine Coon** com una de les races més grans, que pot superar els **10 kg** i arribar a gairebé **un metre d’alçada a la creu** quan s’estira.
S’aborden els **gats sense pèl**, sobretot els **Esfinks**, molt presents aquí. Es desmenteix el mite que siguin egipcis: l’**Esfinks modern** prové de **mutacions** al Canadà, mentre que el **gat egipci autèntic** és el *Mau*, que **sí té pèl**. També es menciona el **Don Esfinks**, d’origen rus. En no tenir pelatge, aquests gats tenen una **pell més greixosa** i necessiten en la dieta més **àcids grassos (Omega 2, Omega 6)** per cuidar la pell. Si no tenen molts plecs i no són obesos, normalment **no cal posar-los crema**, però cal vigilar que no es formin **eczèmes** als plecs. Són gats que **passen més fred** que altres races i requereixen **ambients més càlids**; en zones fredes pot ser necessari posar-los un **jersei**.
Es comenta que, tot i que cada vegada es veuen més gats amb **arnès** pel carrer, el gat **no necessita ser passejat** com un gos. És un animal que busca sobretot **tranquil·litat** i pot ser perfectament feliç amb el seu **baraner net**, **menjar**, **aigua** i un espai segur a casa. L’episodi tanca destacant que, coneixent les seves races, necessitats d’**alimentació** i *benestar*, el gat és una **mascota ideal** per a moltes llars.
Introducció
Espai "Un més a la família" amb el veterinari Jaume Ciré i Sílvia Roman, dedicat aquesta vegada als gats: característiques, comportament, races i alimentació.
El gat com a animal de companyia
- El gat és un animal molt autònom, ideal per a pisos i cases petites.
- No cal treure’l a passejar, ocupa poc espai i sol "anar a la seva".
- Pot ser molt afectuós: quan es posa a la falda i el caricies és relaxant i beneficiós per a persones nervioses o amb estrès.
"Per això s'aconsella molt els gats, primer per l'espai i després també per tranquil·litzar, per l'estrès familiar."
A més, manté el seu instint de caçador de ratolins, escarabats i altres petits animals.
Com mengen i per què s’engreixen
- Els gats, per instint, piquen sovint: mengen uns quants grans i marxen.
- Aquest comportament ve del fet que, a la natura, són caçadors però també poden ser caçats; per això controlen l’entorn mentre mengen.
- A casa, si estan avorrits i sense exercici, poden menjar de més i acabar amb obesitat.
- L’obesitat en gats és perillosa perquè pot afectar:
- el ronyó - el cor - les articulacions
Alimentació recomanada
- S’aconsella principalment menjar sec (pinso) de bona qualitat.
- Humit (llaunes): donar-ne 2-3 vegades per setmana com a màxim.
- La llauna és:
- més apetent i olorosa (mengen més del compte) - útil perquè és humida i ajuda a hidratar el gat.
Els gats no són grans bevedors d’aigua, i això provoca molts problemes de ronyó. Per millorar la hidratació:
- Es poden utilitzar fonts d’aigua amb circuit continu, que inciten el gat a beure una mica més per curiositat.
Pel que fa a la quantitat, totes les races mengen el mateix tipus de menjar, però en quantitats diferents segons el pes i mida.
Races de gats més habituals
Gats comuns
- A casa nostra, la raça més freqüent és el gat comú europeu:
- atigrats vermells (tipus Garfield) - atigrats grisos - blancs i vermells - femelles tricolors (tres colors)
"Quasi tots els que són tricolors... és femella. Genètica pura."
Un gat mascle tricolor és excepcional.
Races de pèl llarg i gats grans
- Perses i angores: gats de pèl llarg.
- Bosques de Noruega: gats molt grans (7–8 kg), amb pelatge molt dens i colors intensos (gris potent, negre molt negre).
- Maine Coon: considerada una de les races més grans:
- pot passar fàcilment dels 10 kg - d’alçada a la creu pot arribar gairebé al metre quan s’estira.
Races sense pèl i cures especials
Esfinks i altres gats nus
- Els Esfinks (els més comuns aquí) no són egipcis, sinó que s’originen al Canadà a partir de mutacions de gats nascuts sense pèl.
- El gat egipci autèntic és el Mau, que sí té pèl, és més aviat quadradet, pelut i amb ulls molt rodons.
- També existeix el Don Esfinks (d’origen rus), també sense pèl i considerat més "autèntic" com a gat nu.
Necessitats de pell i temperatura
- En no tenir pelatge, la seva pell és més greixosa i necessita:
- més àcids grassos (Omega 3, Omega 6) a la dieta - una bona cura per evitar eczèmes als plecs de pell, sobretot si hi ha obesitat.
- En general no cal posar-hi crema si no tenen molts plecs.
- Són gats que passen més fred que altres races i sovint necessiten ambients càlids o fins i tot un jersei a l’hivern.
En canvi, un Bosques de Noruega pot suportar climes molt freds gràcies al seu pelatge espectacular.
Passejar el gat i benestar
- El gat no necessita sortir a passejar com un gos.
- Algunes persones els passegen amb arnès, però el veterinari no ho recomana com a necessitat.
- El gat és feliç amb:
- el seu lloc tranquil - el baraner net - menjar i aigua disponibles
"El gat està tranquil. El que no vol són problemes."
Tancament
L’espai conclou destacant que el gat és un excel·lent animal de companyia, especialment per a entorns reduïts, amb una gran capacitat d’autonomia, múltiples races molt diferents entre elles i unes necessitats d’alimentació i hidratació que cal conèixer per preservar la seva salut a llarg termini.