#4135 - Marta Quer - Llibre 'Els cent contes'
La presentadora introdueix Marta Kerr, habitualment vinculada al CELHI, però que avui ve com a escriptora i narradora de contes. Es mostra la portada del seu llibre "100 contes", il·lustrat per Jana C. Ferrando, que representa la casa on viu Marta, amb una finestra il·luminada de nit, símbol del seu procés creatiu nocturn.
Marta explica que sempre li ha agradat jugar, tant de petita com amb els infants a l’escola i amb la família. D’aquesta afició neix també el seu gust per jugar amb les paraules a partir de jocs en línia com paraulògic, Old Molly, Old Gordel i Harakat. Detalla el funcionament del paraulògic (set lletres amb una de central obligatòria i la noció de "tuti") i d’altres jocs tipus Mastermind amb paraules de cinc lletres, on cal deduir la paraula correcta a partir de lletres marcades en verd o groc.
A partir d’una combinació curiosa de paraules com "munió", "penic" i "cotilles", Marta improvisa una frase absurda que diverteix la família i es converteix en l’espurna per començar a escriure contes diaris basats en les solucions dels jocs. Relata també el seu horari d’escriptura: escriu sempre de matinada, entre les quatre i les cinc, quan es desvetlla i, en lloc de donar voltes al llit, juga als jocs i redacta un conte en aproximadament una hora. Això explica la finestra il·luminada a la portada del llibre.
Marta comenta que, des d’aquell primer experiment, escriu cada dia un conte amb les paraules dels jocs. Ja en té entre 300 i 400, tot i que al llibre només n’ha inclòs 100. Inicialment ho feia només per entretenir-se, però la seva filla la convenç per penjar els contes a Instagram. L’acollida és molt positiva; alguns lectors li suggereixen que els publiqui i una neboda es proposa coordinar-ne l’edició en forma de llibre.
Marta explica com el llibre s’ha convertit en un projecte familiar: ella escriu els contes, la Jana (neta de la seva germana i estudiant de l’Escola Massana) fa la portada i les il·lustracions, i la neboda Núria s’encarrega de l’edició i la maquetació. És una autoedició sense ISBN ni registre legal, amb una tirada molt reduïda: 40 exemplars destinats a família i amics propers. Els locutors expressen la seva alegria per tenir-ne un exemplar i valoren la bellesa del llibre i dels contes.
Marta aclareix que totes les històries són inventades, encara que a vegades parteixen de contextos reals o històrics (per exemple, la guerra de Waterloo, on hi fa aparèixer personatges com el "perico de les pelotes"). Explica que ha creat una parella recurrent molt entranyable, en Paret i la Mandinga, que viuen al Raval de Barcelona i s’estimen molt. Els contes poden acabar bé o malament; Marta escriu de manera espontània i decideix al final si els personatges sobreviuen o no, tot reconeixent que els lectors solen preferir finals feliços, encara que de tant en tant introdueix finals més foscos per no fer-ho tot massa edulcorat.
Es comenta que al llibre les paraules clau apareixen separades del conte, de manera que el lector pot identificar-les i deduir-ne el significat pel context. La presentadora destaca el valor d’aquest exercici de vocabulari, lamentant que els joves ja no consulten diccionaris com abans. Marta reconeix que ara molts recorren a Google i que ella mateixa utilitza diccionaris i IA per aclarir significats; el diccionari li dona definicions i la IA li aporta exemples en context que li suggereixen possibles direccions per al conte. Deixa clar, però, que la IA no escriu les històries, només l’orienta sobre el sentit de les paraules.
A petició de la presentadora, Marta llegeix un conte breu relacionat amb un gat, on les paraules obligades són "ninou", "grapa" i "lliçons". El relat explica com, un dia de Reis, un gat juganer esgarrapa la protagonista i aquesta ha d’anar al CAP per posar-se la vacuna del tètanus i punts de sutura. Després de la lectura, Marta comenta els diferents significats de "grapa" (eina per grapats, licor, esgarrapada) i com ella tria el que millor li encaixa. Explica també que, quan una paraula no li encaixa en el sentit habitual, la pot convertir en nom propi posant-la en majúscula.
Marta exposa algunes estratègies per resoldre paraules difícils: si una paraula com "Pujol" no li encaixa com a nom comú, converteix el personatge en "Antoni Pujol". Altres vegades, quan dues paraules com "cocodril" i "gaita" són molt difícils d’unir, crea un somni on el protagonista veu una desfilada d’animals tocant instruments, amb el cocodril tocant la gaita. D’aquesta manera, manté el repte de fer sortir totes les paraules dins d’un relat coherent o imaginatiu.
Marta llegeix un segon conte, escollit a l’atzar mentre esperava. Les paraules obligades són "llosa", "trama" i "aiguat". En el relat, uns amics es pregunten què està tramant en Paret quan el veuen, sota un fort aiguat, carregant un envalum misteriós a la baca del cotxe i dirigint-se cap a la seva finca, la Llosa. Els amics el segueixen intrigats, sospitant, mig en broma, mig seriosament, que porta un cadàver. En arribar-hi, només troben en Paret preparant un esmorzar a la caseta, sense rastre del paquet. Participen de l’àpat, però mai no arriben a saber què cremava exactament al foc. El conte acaba mantenint el misteri, amb la narradora afirmant que sap la veritat però que no la revelarà perquè és un secret entre germans.
Es comenta que el llibre actual, amb 100 contes, no està a la venda ni es podrà regalar per Nadal, ja que és una edició molt limitada per a l’entorn proper. Marta confirma que té entre 300 i 400 contes escrits i expressa la intenció de publicar un segon llibre en la mateixa línia, si el pressupost ho permet. La presentadora suggereix la idea de fer un micromecenatge (per exemple, un Verkami) perquè la gent hi pugui contribuir.
La presentadora assenyala que aquesta és la darrera intervenció de Marta Kerr del 2025 a Ràdio l'Hospitalet de l'Infant i li diu que l’esperen el 2026 per parlar de nous llibres, contes o temes relacionats amb el CELHI. En el comiat, Marta adreça als oients una felicitació de Nadal i d’any nou, desitjant que tothom tingui unes bones festes i que es puguin retrobar l’any 2026. L’entrevista es tanca amb un to proper i cordial.
Presentació de la convidada i del llibre
Marta Kerr, coneguda per la seva vinculació al CELHI, visita el programa com a escriptora i narradora de contes per explicar l’origen del seu llibre “100 contes”, il·lustrat per Jana C. Ferrando. La portada mostra casa seva de nit, amb una finestra il·luminada, símbol de les hores en què escriu.
Origen dels contes: jocs de paraules i insomni
Marta explica que sempre li ha agradat jugar:
- De petita, jugant a casa.
- Professionalment, jugant amb els infants a l’escola.
- Ara, jugant amb les paraules a través de jocs en línia.
Utilitza diversos jocs de lletres (paraulògic, Old Molly, Old Gordel, Harakat), on:
- Al paraulògic es formen paraules amb 7 lletres i sempre ha d’aparèixer la lletra central.
- Quan una paraula fa servir totes les lletres, surt el tuti.
- Altres jocs funcionen com un Mastermind de paraules de cinc lletres, amb lletres verdes (correctes i ben col·locades) i grogues (correctes però desplaçades).
A partir de les paraules solució de cada dia, Marta s’imposa el repte d’escriure un conte breu. L’origen va ser una combinació curiosa de munió, penic i cotilles, d’on en va sortir una frase absurda que va fer riure la família.
Ritual d’escriptura: contes de matinada
Marta no és escriptora professional i escriu de matinada, aprofitant els seus desvetllaments entre les 4 i les 6. En lloc de donar voltes al llit:
- Obre el mòbil.
- Juga als jocs de paraules.
- Amb les paraules obtingudes, escriu un conte.
La finestra il·luminada de la portada representa la seva tauleta de nit encesa a aquestes hores.
Cada sessió d’escriptura li ocupa aproximadament una hora.
Del joc íntim a un llibre familiar autoeditat
Inicialment, Marta escrivia només per a ella, però:
- La seva filla Mireia la va animar a penjar les històries a Instagram.
- Allà, diverses persones li van suggerir que les publiqués en un llibre.
- Una neboda li va proposar recollir-les i editar-les.
El resultat és un projecte 100% familiar:
- Marta aporta els contes.
- La Jana (neta de la seva germana), estudiant de l’Escola Massana, crea les il·lustracions i la portada.
- La neboda Núria s’encarrega de l’edició, el disseny i la distribució.
És una autoedició molt limitada:
- Sense ISBN ni dipòsit legal.
- Només 40 exemplars, destinats a família i amistats properes.
Els presentadors comenten que el llibre és molt bonic, que els fa il·lusió tenir-ne un exemplar i que els contes són ideals per ser llegits en veu alta.
Estil dels contes i recursos narratius
Tipus d’històries
- Les històries són totes inventades, tot i que sovint parteixen de:
- Situacions reals. - Contextos històrics (com la guerra de Waterloo), barrejats amb elements absurds o humorístics.
- El to pot ser:
- Quotidià i familiar. - Fantàstic o surrealista. - Amb finals feliços o tràgics, segons li surti en escriure.
Marta explica que escriu “tal com raja” i que sovint decideix al final si:
“El mato o no el mato? Ho acabo bé o no ho acabo bé?”
La majoria de contes acaben bé, perquè sap que això agrada als lectors, però de tant en tant introdueix finals més foscos “perquè no sigui tot tan rosa”.
Personatges recurrents
Ha creat una parella fictícia molt estimada pels lectors:
- En Paret i la Mandinga, una parella jove que viu al Raval de Barcelona.
- Són “bellíssimes persones que s’estimen en bogeria”.
- Apareixen en diversos contes, cosa que dona continuïtat i tendresa a l’univers narratiu.
Jocs amb el llenguatge i significats
Els contes són també un exercici de vocabulari:
- A l’inici, Marta triava tres paraules corresponents als jocs Gordel, Harakat i Old Molly.
- Més endavant va afegir també el tuti del paraulògic, arribant a quatre paraules forçades per conte.
Els presentadors destaquen que:
- Encara que el lector no sàpiga el significat d’alguna paraula, el context del conte l’ajuda a entendre-la.
- És una manera de recuperar l’hàbit de buscar paraules, molt present abans amb diccionaris, i avui substituït sovint per Google.
Marta comenta que:
- A vegades consulta diccionaris.
- I també recorre a la IA per aclarir matisos de significat o obtenir exemples d’ús en context, que li suggereixen cap a on pot anar el conte.
- Deixa clar que la IA no li escriu els contes, només li dona pistes sobre el sentit de les paraules.
Estratègies creatives per encabir les paraules
Quan alguna paraula és molt difícil d’encaixar, Marta fa servir diversos trucs:
- Convertir-la en nom propi: per exemple, si surt Pujol i no li encaixa com a muntanya, decideix que el protagonista es digui Antoni Pujol.
- Fer-ne un somni: si dues paraules són impossibles de lligar (com cocodril i gaita), crea una escena on el personatge somia una desfilada d’animals tocant instruments i el cocodril toca la gaita.
Aquestes estratègies mostren la seva capacitat d’imaginació i la voluntat que totes les paraules surtin de manera coherent o divertida.
Lectura de contes en directe
Marta llegeix dos contes a l’antena, explicant també les paraules obligades.
1. Conte del gat i el ninou
Paraules obligades: Ninou, Grapa, Lliçons.
El conte recorda un dia de Reis en què a la protagonista li van portar un gat molt juganer que la va esgarrapar amb la grapa, obligant-la a anar al CAP a vacunar-se del tètanus i posar-se punts de sutura. A partir d’aquí, Marta juga amb els diversos significats de grapa (esgarrapada, eina, licor) i amb ninou (associat a l’any nou) i lliçons.
Explica com:
- Dona a cada paraula el significat que més li convé.
- I, si cal, canvia el registre (nom propi, sentit figurat, etc.).
2. Conte d’en Paret i l’envalum misteriós
Paraules obligades: Llosa, Trama, Aiguat.
En aquest conte, els amics d’en Paret es pregunten:
“Quina una en trama?”
L’han vist, sota un aiguat intens, carregant un envalum a la baca del cotxe i marxant en direcció a la Llosa, la seva finca.
Els amics el segueixen, imaginant mig en broma que podria portar un cadàver. En arribar, troben:
- El cotxe.
- En Paret preparant un esmorzar suculent a la caseta.
- Cap rastre de l’envalum.
S’afegeixen a l’esmorzar, però mai no arriben a saber què hi havia realment al paquet. El relat acaba deixant el misteri obert, amb la insinuació que potser el foc on es cuina la cansalada crema alguna cosa més que llenya. La narradora conclou que no revelarà el secret, perquè és un tema “d’entre germans”.
Aquest conte mostra:
- L’ús de Llosa com a topònim de la finca.
- Trama com a acció de “tramar alguna cosa”.
- Aiguat com a context climàtic del relat.
Funció lectora i valor educatiu
Els conductors subratllen que el llibre és un bon exercici de lectura i vocabulari:
- El lector veu les paraules destacades a banda del conte.
- Encara que no les conegui, el relat n’ajuda la comprensió.
Marta lamenta que:
- La gent jove ja no consulta diccionaris com abans.
- Ara tot es busca a Google o amb IA, i no sempre amb resultats precisos.
Malgrat això, ella ho aprofita de manera constructiva per enriquir els contes.
Possibilitat de nous llibres
El llibre actual recull 100 contes, però Marta calcula que ja n’ha escrit entre 300 i 400. Per això:
- Es planteja la publicació d’un segon volum, mantenint la mateixa dinàmica.
- El principal obstacle és el cost econòmic de fer un llibre tan cuidat.
- Bromeja amb la possibilitat de fer un verkami perquè la gent hi participi.
Com que l’edició actual és molt restringida, els oients no poden comprar-lo aquestes festes, però l’entrevista serveix per compartir-ne l’esperit i alguns relats.
Cloenda i felicitació de Nadal
Cap al final de la conversa, els locutors recorden que aquesta és l’última intervenció de Marta Kerr a la ràdio el 2025, i que l’esperen de nou el 2026 per:
- Presentar nous llibres.
- Explicar contes.
- O parlar d’història local i del CELHI.
Marta s’acomiada adreçant-se als oients amb un desig senzill i afectuós:
Que tinguin bon Nadal, bon any nou i que es puguin retrobar el 2026.
L’entrevista tanca amb un to proper, familiar i festiu, posant en valor la creativitat nocturna de Marta, el suport de la família i el plaer de jugar amb les paraules i amb els contes.