03/12/2025

Voluntariat contra la solitud de la gent gran

Entrevistes "El Quiosc"

Context i motiu de la conversa

L’entrevista s’emmarca en el Dia Internacional del Voluntariat i en la 1a jornada de voluntariat organitzada per la Regidoria de Proximitat a l’Hospitalet de l’Infant. L’acte tindrà lloc a la sala Ferré Malet de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou i vol ser un espai de trobada i reflexió sobre el paper clau del voluntariat en la cohesió social del municipi.

Qui és la convidada i què és la Fundació

La convidada és Magda Civit, tècnica social de la província de Tarragona de la Fundació Amics de la Gent Gran.

La Fundació:

• Vetlla per la solitud no volguda de les persones grans.
• Ofereix acompanyament emocional a persones que estan soles o se senten soles.
• Basa tota la seva acció en el voluntariat, que és la seva base social.
• El servei és gratuït per a les persones grans.

Com funciona el servei d’acompanyament

Derivació de persones grans

Hi ha dues vies principals per accedir al servei:

• Derivació professional: a través de serveis socials, CAPs, ambulatoris o hospitals, que detecten situacions de solitud.
• Entrada directa: algun veí o conegut comunica a la Fundació que hi ha una persona gran que passa moltes hores sola.

En tots els casos:

• La Fundació fa una visita a la persona gran, li explica el servei i li pregunta si té contacte amb serveis socials.
• Si no n’hi té, la deriven a serveis socials perquè es puguin detectar altres necessitats més enllà de l’acompanyament.

Procés d’encaix voluntari–persona gran

1. Entrevista a la persona gran per conèixer situació, interessos i necessitats emocionals.
2. Entrevista a la persona voluntària per detectar perfil, motivacions i afinitats.
3. Cerca d’un encaix personalitzat (per exemple, “la Maria amb la Roser”).
4. Presentació mútua i inici de l’acompanyament.

El compromís del voluntari és:

• Acompanyar 1 dia a la setmana, aproximadament 2 hores.
• Fer activitats com parlar, sortir a passejar, prendre un cafè, etc.
• No realitzar tasques assistencials o professionals.

Què fan i què NO fan els voluntaris

Allò que sí que fan

• Acompanyament emocional: conversa, escolta, presència i suport afectiu.
• Sortir a caminar, anar a prendre alguna cosa, compartir estones de lleure.
• De manera puntual, acompanyar al metge o fer petites compres quan la situació ho requereix i no hi ha altra alternativa.

"No hem deixat mai ningú sense anar al metge".

També es poden donar altres formes de voluntariat:

• Persones amb habilitats específiques (infermeres, treballadors socials, metges jubilats, etc.) poden col·laborar en entrevistes, seguiment o formacions.
• Altres voluntaris poden oferir-se per fer tallers o manualitats un cop al mes amb gent gran.

Allò que NO és funció del voluntariat

La Fundació és molt clara per evitar confusions i explotació del voluntariat:

• Els voluntaris no fan cures ni tasques d’atenció personal (dutxar, donar menjar, etc.).
• No administren medicació, perquè no són professionals sanitaris.
• No estan per fer feines domèstiques ni per assumir funcions pròpies de serveis assistencials.

Magda explica amb exemples que, si no es marca aquest límit, poden derivar-se abusos de confiança (peticions recurrents de compra de menjar, encàrrecs reiterats, etc.). Per això:

• Les normes queden per escrit i se signa un document.
• Es recomana als voluntaris que, davant de dubtes, consultin sempre la tècnica abans d’acceptar peticions no habituals.

Perfil dels voluntaris i organització interna

Edat i característiques

• El perfil més habitual són dones d’entre 45 i 70 anys.
• La participació com a voluntari és possible a partir dels 18 anys.
• Els menors de 18 anys poden col·laborar només amb autorització paterna i sempre acompanyats d’un voluntari adult.

Quant a l’origen geogràfic:

• La majoria són del mateix municipi, però també hi ha voluntaris de pobles propers que es desplacen per fer l’acompanyament.
• Exemples: voluntaris de Torredembarra, Altafulla, Riudoms, Vinyols, Montbrió, Miami, etc. que col·laboren a Tarragona, Reus o Cambrils.

Seguiment i suport al voluntariat

• Es fan reunions mensuals amb els voluntaris.
• Espai per compartir dubtes, experiències i situacions difícils.
• S’ofereix formació gratuïta continuada.
• S’organitzen grups d’acció segons habilitats (entrevistes, activitats grupals, etc.).

La Fundació fa seguiment tant de la persona gran com del voluntari:

• Trucades periòdiques per saber si l’acompanyament funciona.
• Detecció de possibles desajustos d’encaix o malentesos.

"No heu d’anar a disgust. És una cosa que feu voluntàriament. Heu d’anar a gust a fer aquest voluntariat".

Si no hi ha feeling entre voluntari i persona gran:

• Es considera normal i acceptable.
• Es pot canviar la parella (per exemple, de la Maria a la Rosa) sense que això impliqui que ningú ho estigui fent malament.

Finançament de la Fundació i paper de socis i donants

La Fundació és sense ànim de lucre, però necessita recursos econòmics per funcionar:

• Una part del finançament prové de l’administració pública (sobretot ajuntaments, a través de convenis de col·laboració com el que es signarà amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de l’Infant).
• Una altra part ve d’entitats privades i particulars.
• A l’època de Nadal fan una campanya específica de donacions d’un mes de durada.

Magda remarca un punt important:

• Ser voluntari NO obliga a ser soci ni donant.
• Hi ha voluntaris que, a més d’oferir el seu temps, fan aportacions econòmiques, puntuals o mensuals, però és del tot voluntari.

Donar temps ja és, per si mateix, una aportació de molt valor.

Història i expansió territorial de la Fundació

• La Fundació Amics de la Gent Gran fa més de 37 anys que actua a Catalunya.
• Va començar a Barcelona.
• A finals dels anys 90 (any 1999), una tècnica de l’Ajuntament de Cambrils va conèixer el projecte en unes jornades a Barcelona i va proposar implantar-lo al municipi.
• Es va començar a Cambrils i Vilanova, a més de Barcelona.
• Després d’uns anys, la Fundació va fer un pla estratègic amb l’objectiu d’estar presencialment a les quatre capitals catalanes.
• Abans de Tarragona, però, van iniciar el projecte a Reus, perquè un estudi va detectar que hi havia més gent gran allà que a Tarragona.
• Actualment la Fundació és present a:
• Cambrils
• Reus
• Tarragona
• I pròximament a l’Hospitalet de l’Infant
• Durant uns 4 anys també va ser activa a Móra la Nova, a través d’una col·laboració impulsada des de l’Ajuntament.

Límits i situacions delicades en l’acompanyament

Magda descriu situacions que es repeteixen sovint i que cal gestionar bé:

• Peticions recurrents d’anar a comprar o de portar menjar (també per a mascotes), que poden passar de ser una ajuda puntual a convertir-se en una càrrega constant.
• Situacions en què el voluntari es va sentint sobrepassat i deixa de visitar la persona sense avisar.

Per evitar-ho:

• Es parla clarament des del primer dia de què forma part del voluntariat i què no.
• S’anima els voluntaris a avisar abans d’esgotar-se: si no hi ha encaix, es reorganitza l’acompanyament.
• Es fa seguiment activament per detectar desaparicions sobtades o situacions incòmodes.

Tancament i invitació a la jornada

L’entrevista tanca recordant que el 5 de desembre Magda serà present a la jornada de voluntariat a l’Hospitalet de l’Infant, on podrà:

• Explicar amb més detall el funcionament de la Fundació.
• Respondre dubtes del públic.
• Donar informació pràctica per a qui vulgui implicar-se com a voluntari o derivar-hi persones grans.

Magda acaba amb una crida a la participació:

Anima tothom a venir, com a mínim, per conèixer la Fundació i el projecte; després cadascú decidirà quin rol vol tenir.

Marcadors

Darrers podcast