En aquesta entrevista radiofònica es presenta Molt lluny, la primera pel·lícula del director Gerard Oms, projectada dins del Cicle Gaudí al Teatre Auditori de l'Hospitalet de l'Infant. El film ha rebut premis i nominacions en diversos festivals (Màlaga, Guadalajara, Premis Forqué, Premis Feroz) i destaca especialment per la interpretació de Mario Casas, guardonada i molt ben valorada per la crítica.
Gerard Oms explica que Molt lluny neix d’un viatge personal el 2008 als Països Baixos, arran d’una crisi vital. La pel·lícula és molt autobiogràfica i parla de: - Reconciliació amb un mateix - Dolors íntims i dificultats per acceptar-se i estimar-se - Vivències i preocupacions pròpies i del seu entorn, de classe treballadora
El film està fet amb amics i família, en un ambient molt proper i còmplice, i amb un Mario Casas que Oms defineix com un dels seus millors amics i una peça clau en la seva trajectòria.
Oms relata com ell era preparador d’actors (acting coach) i no es plantejava ser director. Tot canvia quan, durant un rodatge, Mario Casas li diu que hi veu un cineasta al darrere de la seva manera de treballar:
"Pensava que hi havia un director de cinema amb mi, que hi havia una mirada."
Mario li promet que, si algun dia escriu una història on ell pugui encaixar, acceptarà protagonitzar-la. Aquesta confiança és l’espurna que porta Oms a escriure i dirigir Molt lluny.
El títol té una triple lectura: - Distància geogràfica del personatge, lluny de casa - Distància interior, perquè està molt lluny de si mateix - El camí que té per recórrer emocionalment per arribar "molt lluny" en la seva pròpia transformació
Molt lluny aborda temes socials i personals punyents: - Atacs de pànic - Sobreviure sense diners - Immigració i racisme - Sexualitat i identitat - Crisi personal i soledat lluny de la família
Oms afirma que fa cinema des de la consciència social i de classe, parlant des dels llocs d’on ve i explicant “els seus” al món. També reflexiona sobre: - El privilegi i les herències socials i culturals - Els models de masculinitat i feminitat únics que s’han imposat - La necessitat de deconstruir aquests prototips i acceptar la diversitat
La pel·lícula convida a mostrar-se al món sense por, trencant silencis i secrets personals acumulats durant anys.
La crítica ha destacat la sutilesa i l’honestedat de la narració. Oms explica que li interessa un cinema que: - Suggerix més que no pas explica - Deixa buits perquè l’espectador els ompli - Tracta el públic de manera intel·ligent, llançant preguntes més que respostes
Per això treballa amb "el pinzell petit", sobretot perquè el protagonista sosté un secret i un dolor durant molt temps. L’apropament a aquest personatge ha de ser delicat, vulnerable i cuidat, amb una càmera molt propera a la seva emoció.
Un dels productors és Sergi Adrià, de l’Hospitalet de l’Infant, a qui Oms agraeix profundament el suport des dels seus curtmetratges fins al llargmetratge. La pel·lícula està rodada íntegrament als Països Baixos, reforçant el context d’estrangeria i distància.
Oms destaca la importància del Cicle Gaudí per portar cinema independent i social a llocs on costa més que arribi. Subratlla que li agrada acompanyar la pel·lícula, conversar amb el públic i fer "militància" del cinema que fa, apropant-lo al seu destí final: l’espectador.
El director conclou enumerant motius per veure Molt lluny: - És la primera vegada que veiem Mario Casas actuant en català - Casas participa en un projecte de cinema independent i social, poc habitual en la seva filmografia - És una pel·lícula centrada en l’emoció, que busca tocar el cor de l’espectador, que és, segons Oms, la seva principal exigència al cinema.
S’introdueix la projecció de la pel·lícula *Molt lluny* dins del Cicle Gaudí al Teatre Auditori de l'Hospitalet de l'Infant. Es destaquen els **premis i nominacions** rebuts en festivals com Màlaga i Guadalajara i s’elogia especialment la **interpretació de Mario Casas**, guardonada amb el premi a millor actor.
Gerard Oms explica que *Molt lluny* és la seva **primera pel·lícula**, basada en un **viatge personal del 2008 als Països Baixos** arran d’una crisi vital. El film és **altament autobiogràfic**, parla de patiments i de la necessitat de reconciliar-se amb un mateix. Destaca que ha estat feta amb **amics i família** i que **Mario Casas**, amic íntim seu, és una persona clau tant a nivell personal com professional.
Oms relata que treballava com a **formador d’actors (acting coach)** i que no es veia com a cineasta, per origen humil i context social. Durant un rodatge, **Mario Casas** li diu que hi veu un director dins seu i li promet protagonitzar qualsevol història futura on hi pugui encaixar. Aquest gest de confiança és l’origen de la seva carrera com a director i del projecte de *Molt lluny*.
El director explica que el títol *Molt lluny* té una **triple lectura**: la distància **geogràfica** del protagonista lluny del seu país, la distància **emocional** respecte d’ell mateix, i el llarg **camí de creixement i aprenentatge** que té per endavant. El títol sintetitza el punt de partida i el recorregut vital del personatge.
Es repassen els **temes punyents** que aborda la pel·lícula: **atacs de pànic, pobresa, immigració, racisme, sexualitat i crisi personal**. Oms afirma que fa cinema des de la **consciència social i de classe**, orgullós dels orígens. La història, tot i néixer d’un dolor íntim, està travessada per qüestions com el **privilegi**, la **identitat**, la soledat a l’estranger i la pressió per encaixar en **prototips de masculinitat i feminitat** que avui es volen deconstruir. També reivindica combatre l’odi i la por des de l’**amor** i la **diversitat**.
Comentant la crítica que qualifica la seva narració de **sutil i honesta**, Oms explica que entén el cinema com un art del **misteri i el suggeriment**. Vol que l’espectador **ompli buits**, rebi **preguntes més que respostes** i se’l tracti de manera intel·ligent. Per això evita ser massa explícit o pedagògic. Com que el protagonista ha amagat un **secret i un silenci** tota la vida, el trencament d’aquest silenci havia de ser filmat amb **gran delicadesa, vulnerabilitat i cura**, amb la càmera molt propera a ell i a la seva emoció.
Es destaca la figura de **Sergi Adrià**, productor de la pel·lícula i veí de l’Hospitalet de l’Infant, a qui Oms agraeix el suport des dels seus curtmetratges fins a aquest llarg. S’aclareix que el film està **rodat íntegrament als Països Baixos**, desmentint la idea que hi hagués escenes rodades al municipi.
Oms subratlla que li agrada **acompanyar la pel·lícula** a projeccions locals, sobretot en llocs on el **cinema independent i social** arriba amb més dificultat. Valora molt el **Cicle Gaudí**, que fa possible aquesta difusió territorial, i destaca que el sentit últim del seu treball és arribar a **l’espectador** i compartir amb ell impressions i emocions.
En tancar l’entrevista, Oms exposa tres motius perquè el públic no es perdi la projecció: és la **primera vegada** que **Mario Casas actua en català**, el veiem en un registre de **cinema independent i social** poc habitual en la seva carrera, i es tracta d’una pel·lícula **centrada en l’emoció**, pensada per **tocar el cor** de l’espectador, que és allò que ell demana al cinema.