El text gira al voltant del concepte de "la cançó de la teva vida", presentada com molt més que simple música:
"la teva vida és la millor cançó que ha composat mai ningú"
S’hi destaca que no importa el gènere ni l’estil musical; el que compta és que cada persona descobreixi quina melodia li dona força, esperança i sentit. Es convida l’audiència a compartir quina és la cançó de la seva vida i per què.
Es posa l’exemple de la Tere, que comenta que li agraden totes les cançons d’El Arrebato, sense triar-ne una de concreta. Això reforça la idea que, per algunes persones, un artista sencer pot ser la banda sonora de la seva vida.
La resta del text recull la lletra d’una cançó d’amor apassionat i inevitable, on la veu protagonista expressa:
L’amor s’hi descriu com un "destí inevitable", encara que comporti dolor ("aunque me duelan tus cristales"). La cançó encaixa plenament amb el concepte de cançó de la teva vida, ja que condensa emocions extremes, decisions irracionals per amor i una forta càrrega de records.
Introducció poètica que enllaça la frase "Desde que llegaste ya no vivo llorando" amb el concepte de **la cançó de la teva vida**. Es planteja que aquesta cançó és molt més que música: és un viatge, un reflex del que portes al cor i una manera d’explicar la teva història a través de lletres i notes.
S’explica que **no importa el gènere ni l’estil**, sinó el fet que cada persona trobi la melodia que li dona **força, esperança i sentit**. Es reforça la idea que **la teva vida és la millor cançó mai composta**, i es convida els oients a compartir quina és la cançó de la seva vida i el motiu.
Comença la interpretació/lectura de la lletra d’una cançó d’*El Arrebato*, centrada en un **amor intens i inevitable**. El jo poètic defensa el seu sentiment, admetent que només veure l’altra persona somriure ja li fa acceptar l’inacceptable. Afirma que prefereix **perdre mil vegades abans que renunciar** a aquest amor, tot i el conflicte amb l’orgull.
La lletra insisteix que **no es tractava només de tornar a veure l’altra persona, sinó de veure-la tornar**, matisant el significat del retrobament. Es declara disposat a "apagar el sol" per una nit amb l’estimada i es remarca que **al cor no li importa la raó**. Malgrat el dolor ("aunque me duelan tus cristales"), considera que estimar-la és un **destí inevitable**, i reafirma el desig constant: "porque se trata de que te quiero y cuando quieras quiero".