Entrevista a Òscar Pinto, historiador i divulgador habitual, que comenta els cicles de conferències que imparteix a la UNED Senior i altres projectes de divulgació històrica local i general.
• Cicle de 14 conferències de la UNED Senior a l’Hospitalet, coordinat per Òscar Cava.
• Temàtica central: Segona República i Guerra Civil Espanyola.
• Òscar Pinto hi participa com a ponent de tres conferències.
"Yo como historiador no analizo, no soy un analista político, soy un historiador y por lo tanto busco la información y la expongo."
• Una de les conferències d’Òscar Pinto està dedicada a la figura de Marcelino Domingo, ministre de la República, nascut a Tarragona i molt vinculat a Tortosa i Vandellòs.
• Òscar ha escrit un article per a la revista municipal (edició de desembre) sobre «Marcelino Domingo y Bandellos», basat en documentació de l’arxiu municipal de Vandellòs.
• Marcelino Domingo tenia una relació molt estreta amb l’alcalde republicà de Vandellòs, Jean Bellardy, el Pacara.
• Aquesta relació política i personal (ambdós del Partido Republicano Radical) va permetre impulsar: - Construcció d’escoles a Vandellòs. - Diverses gestions davant el ministeri d’Instrucció Pública i d’Agricultura.
• L’arxiu municipal conserva abundants cartes de Marcelino Domingo i altres ministres, fet excepcional en un poble petit com Vandellòs.
"Un pueblo pequeñito como Bandelló tenía una relación extraordinaria" amb ministres de la República.
• El 28 d’agost de 1932, Marcelino Domingo fou convidat a inaugurar la plaça central de Vandellòs i donar-li el seu nom.
• L’actual Plaça Drs. Gil Vernet abans es deia Plaça de Marcelino Domingo.
• Durant el franquisme es van retirar els noms republicans dels espais públics, com el de Marcelino Domingo, que es va perdre del nomenclàtor local.
• Òscar Pinto fa un alegat perquè l’Ajuntament recuperi el nom de Marcelino Domingo en algun espai públic de Vandellòs: - Per la seva importància com a republicà. - Per la seva clara vinculació històrica amb el poble.
• Destaca que altres ciutats (Cambrils, Tarragona, Tortosa, etc.) ja han recuperat el seu nom, mentre que a Vandellòs ha quedat oblidat.
• El descobriment d’aquesta relació el fa per serendipitat, gràcies a l’ajuda del bibliotecari Jordi Guirro i al fet que l’arxiu de Vandellòs no es va cremar durant la Guerra Civil.
• L’última conferència d’Òscar Pinto per al cicle de la UNED Senior tractava inicialment dels “Prolegóminos de la Guerra Civil”, centrats en la primavera de 1936.
• Finalment, decideix abastir tot l’any 1936, al qual anomena “l’any de la infàmia” per la gravetat dels fets que s’hi produeixen.
• Sessió llarga (més de dues hores) amb molta assistència (prop de 30 persones) i gran debat final.
• Febrer de 1936: eleccions guanyades pel Front Popular, amb sospites i denúncies de possible frau.
• S’esperava un retorn a l’esperit inicial de la Segona República, però: - Creix un ambient d’odi generalitzat. - Es constata una gran crispació política i social, visible a la premsa i als testimonis de l’època.
• Òscar subratlla: - La incapacitat del Govern de la República per garantir la seguretat de la població. - Un balanç d’uns 300 assassinats polítics en el període previ a l’esclat de la guerra.
"La incapacidad del Gobierno de la República de garantizar la resilibilidad de la gente... es tremendo."
• Elements dins la pròpia esquerra republicana aspiraven no a mantenir la República, sinó a fer una revolució.
• Es recorda la revolució d’Astúries (1934) i els fets de Barcelona com a intents insurreccionals contra el govern de la República quan aquest passa a ser de dretes (la CEDA, Lerroux, etc.).
• Context internacional clau: - Hitler ja al poder a Alemanya. - Referent de la Revolució Russa i el model soviètic. - En aquest marc, sectors del PSOE proposen obertament la via revolucionària.
• Segons Òscar, aquest procés va erosionar progressivament la República.
• Recorda que Franco havia estat qui va reprimir la revolta d’Astúries (1934) a favor de la República, tot i amb una repressió molt dura.
• Fins poc abans del cop, els conspiradors es referien a Franco com a “Miss Canarias” perquè no es decidia.
• L’assassinat de José Calvo Sotelo, líder de la dreta, és un element clau que l’empeny a sumar-se al cop d’estat.
• Òscar insisteix que no justifica en cap cas el cop ni la brutalitat posterior, però que cal entendre l’entorn en què es produeix.
"No estoy justificando de ninguna manera lo que hizo. Lo que digo es que hay que entender en qué entorno se produce."
• La conferència aborda també: - Les barbàries franquistes: Badajoz, Màlaga, Sevilla amb Queipo de Llano, etc. - La violència revolucionària i el descontrol previ al juliol del 36.
• Òscar defensa una mirada que: - No amagui cap de les barbaritats, ni d’un bàndol ni de l’altre. - Expliqui els fets perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
• Reivindica el rol de l’historiador com algú que: - Treballa amb documents i fets. - Procura empatitzar amb l’època i el context, cosa molt difícil, sobretot com més llunyana és l’època.
"Nuestra gran herramienta es la información, los hechos..."
"Una de las cosas más complicadas que existe en la historia... es la dificultad de ponerse en la piel de alguien que no está viviendo coetáneamente contigo."
• Quan es parla de recordar episodis com la Guerra Civil, sovint es diu “perquè no es torni a repetir”.
• Òscar és escèptic sobre l’eficàcia real d’aquesta idea i fixa un objectiu més modest però fonamental: - Ajudar la gent a entendre el context a través d’una bona explicació històrica. - Proporcionar eines d’anàlisi crítica a partir dels fets i les fonts.
• S’aborda el tema de com canvia la història segons la font: - La presentadora recorda que, en funció d’on s’extreu la informació, la història pot explicar-se de formes molt diferents. - Es remarca el parany del biaix i el paper de les fake news (notícies falses), tant en el passat com avui.
• Òscar explica que el seu mètode és: - Contrastar moltes fonts. - Preguntar-se qui publica, per què, en quin context i per a qui. - Explicar explícitament al públic d’on surten les dades i quina fiabilitat tenen.
"¿Quién la publica? ¿Por qué? ¿En qué entorno? ¿Y a quién está destinada? Esa es una labor..."
• Cita l’exemple d’una suposada declaració d’Indalecio Prieto sobre convertir Espanya en un soviet, que molts historiadors consideren falsa. A la conferència, Òscar: - Presenta la notícia. - Explica qui la qualifica de falsa i per què.
• Es reivindica la ràdio local com a espai de confiança: - Sovint coneixen personalment els protagonistes de les notícies. - Poden anar directament a la font original, sense tants intermediaris.
• Es menciona el paper de la Xarxa de Comunicació Local i la Federació de Ràdios Locals, i com mitjans generalistes recorreixen cada cop més als mitjans locals per la seva informació més propera i fiable.
• Es connecta això amb la tasca de l’historiador: la qualitat de les fonts és clau per construir un relat històric solvent.
• Després del cicle sobre la Segona República i la Guerra Civil: - Es farà una sortida guiada a escenaris de la Batalla de l’Ebre, amb un expert que explicarà els fets sobre el terreny.
• El segon cicle, previst a partir de febrer, se centrarà en el Renaixement: - Òscar Pinto, com a professor d’Història de l’Art, hi farà dues conferències. - Es presenta com un canvi de registre menys dolorós, allunyat del conflicte recent.
"El tiempo, la pátina del tiempo, todo lo tapa, lo protege."
• Dins la secció d’Història i Patrimoni de Foment Cultural, Òscar avança: - Volen organitzar un conjunt de conferències (no anomenar-ho “cicle”) per aprofitar que l’any vinent faran 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. - L’objectiu és recordar i comprendre, més que “celebrar” o fins i tot “conmemorar”.
• Possibles temes locals a tractar: - Bombardeig de l’Hospitalet de l’Infant. - Testimonis personals, com la història de “Me van a robar la infantesa”, relat d’una dona que tenia cinc anys a Lleida durant la Guerra Civil.
• Òscar es defineix com a divulgador i comenta altres conferències i recerques en marxa:
• Conferència prevista el 18 de desembre al Centre de Lectura de Reus sobre el Marquès de Marianao, figura que descriu com a “fantàstica” i molt curiosa.
• La presentadora proposa fer-ne un monogràfic radiofònic a començament d’any, un cop la conferència ja s’hagi fet.
• Es comenta de passada: - La connexió del Marquès de Marianao amb Cambridge i Miami. - Que Miami era el seu “coto de caza”, indicant-hi una presència o activitat molt destacada.
• Òscar insinua altres projectes: - Una història sobre la presa de Constantinoble amb protagonisme català (“Los catalanes en la toma de Constantinopla”). - Una altra sobre la conquesta de Califòrnia amb presència catalana.
• Òscar subratlla que l’historiador: - Ha de presentar els fets i les fonts, no fer partidisme o propaganda. - Inevitablement té opinions, però aquestes s’hauria de guardar-les com a Òscar Pinto persona, no barrejar-les amb la seva funció de divulgador.
"Yo puedo explicarte algo. Si te doy las fuentes, puedes sacudir."
• Cita Julio Anguita:
"No me expliques milongas, dime los hechos"
com a síntesi d’una actitud rigorosa davant la història.
• Òscar tanca una de les conferències evocant el toisó d’or i el discurs de Felipe González en rebre’l, on aquest parla de la importància de la pau social.
• González recorda una reunió conjunta entre generals de l’Estat Major republicà i franquista, on tots coincidien “sobretot, que no es torni a repetir”.
• Aquest missatge serveix d’eix per remarcar que: - La pau social és imprescindible per a una societat que vulgui avançar. - La feina de l’historiador és contribuir a entendre el passat perquè la ciutadania pugui valorar com d’alt és el cost de perdre aquesta pau.
• L’entrevista mostra una sintonia clara entre Òscar Pinto i la presentadora: - Es constata que la ràdio local és una plataforma clau per a la divulgació històrica. - Es planteja continuar col·laborant la propera temporada amb nous continguts i figures històriques.
• Òscar accepta tot i reconèixer que va molt enfeinat, però insisteix que li agrada molt venir a la ràdio i compartir el que investiga.
"Tengo bastante taré, pero intentaré... Me gusta mucho venir aquí."
• UNED Senior: cicle de 14 conferències sobre Segona República i Guerra Civil, amb ponències d’Òscar Pinto.
• Marcelino Domingo i Vandellòs: recuperació d’una relació política i personal intensa amb l’alcalde republicà de Vandellòs, defensa de recuperar el seu nom a l’espai públic.
• Any 1936 = “any de la infàmia”: violència política, incapacitat de la República per garantir la seguretat, context d’odi i polarització extrema.
• Història i memòria: recordar no només “per no repetir”, sinó sobretot per entendre; importància del rigor en les fonts i de la capacitat crítica.
• Projectes futurs: cicle sobre el Renaixement a la UNED Senior; conferències sobre la Guerra Civil als 90 anys del seu inici; monogràfic sobre el Marquès de Marianao; possibles peces sobre Constantinoble i Califòrnia.
• Ràdio local: eina fonamental de proximitat, verificació i divulgació, amb un paper creixent davant la saturació d’informació i la IA.
Òscar explica el funcionament de la UNED Senior: ell és un dels ponents d’un cicle de 14 conferències sobre la Segona República i la Guerra Civil, coordinat per Òscar Cava. Detalla que ha fet tres ponències, la primera sobre la República en general, i una segona centrada en la figura de Marcelino Domingo, ministre republicà molt vinculat a Tortosa i a Vandellòs.
Òscar descriu la intensa relació de Marcelino Domingo amb l’alcalde republicà de Vandellòs, Jean Bellardy, el Pacara, tots dos del Partido Republicano Radical, que va facilitar la construcció d’escoles i altres avenços al poble. Explica que hi ha nombroses cartes a l’arxiu municipal de Vandellòs que documenten aquesta relació. Recorda que el 28 d’agost de 1932 es va inaugurar la plaça central de Vandellòs amb el nom de Plaça de Marcelino Domingo, nom que després el franquisme va eliminar. Òscar defensa recuperar el nom de Marcelino Domingo en algun espai públic de Vandellòs.
Òscar comenta que la vinculació de Marcelino Domingo amb Vandellòs ha quedat molt oblidada al municipi, tot i que altres ciutats l’han reivindicat. Explica que ell va descobrir aquesta història gairebé per casualitat, gràcies a l’ajuda del bibliotecari Jordi Guirro i al fet que l’arxiu municipal de Vandellòs es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, proporcionant una font documental excepcional.
Òscar passa a comentar la seva tercera conferència per a la UNED Senior, inicialment titulada “Prolegóminos de la Guerra Civil” i centrada en la primavera de 1936. Però en revisar materials decideix analitzar tot el 1936, que bateja com “l’any de la infàmia”, per la gravetat dels fets que s’hi produeixen a Espanya.
Analitza el 1936 com un any marcat per un odi creixent i una violència política desbocada. Critica sobretot la incapacitat del govern de la República per garantir la seguretat de la població: esmenta prop de 300 assassinats polítics abans de l’esclat de la guerra i la pèrdua de control per part de l’Estat. Insisteix que ell, com a historiador, exposa fets i documents, i deixa que el públic extregui les seves pròpies conclusions.
Òscar explica que, a la conferència, un cop exposada la violència i el descontrol previ, també detalla les barbaritats comeses per les tropes franquistes a llocs com Badajoz, Màlaga o Sevilla. Recalca que no justifica en cap cas el cop ni les atrocitats, però defensa que cal entendre l’entorn històric i polític en què tot això es produeix, distingint entre explicar i justificar.
Recorda l’entusiasme inicial que va generar la proclamació de la Segona República després de la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII. Però apunta que sectors interns volien anar més enllà i impulsar una revolució, com es veu a la revolució d’Astúries de 1934 i als fets de Barcelona. Situa aquests fets en un context internacional marcat per l’ascens de Hitler i la influència de la Revolució Russa, i assenyala la deriva revolucionària d’alguns sectors del PSOE com un factor que va anar desgastant la República.
Òscar subratlla la paradoxa que Franco, abans del 1936, reprimís la revolta d’Astúries en defensa de la República, tot i amb una gran sangria. Explica que els conspiradors el veien com indecís (“Miss Canarias”) fins que l’assassinat de Calvo Sotelo, líder de la dreta, és un detonant perquè s’afegeixi al cop. Torna a insistir que la seva anàlisi no pretén justificar, sinó explicar el context i els factors que porten a l’esclat de la Guerra Civil.
Comentant la recepció de la conferència, Òscar diu que hi va haver un debat molt ric, amb testimonis familiars de represaliats i afusellats. Explica que el seu objectiu era precisament provocar debat. Defensa que no es poden tapar les barbaritats franquistes amb les violències de la primavera del 36, ni a l’inrevés: cal mostrar tota la complexitat per entendre el període.
Indica que el cicle de la UNED Senior encara té tres o quatre conferències més, i que es tancarà amb una sortida a escenaris de la Batalla de l’Ebre. La visita serà guiada per un expert que explicarà sobre el terreny què va passar a cada lloc. Després d’aquest primer bloc, el següent cicle de la UNED Senior, a partir de febrer, se centrarà en el Renaixement.
Òscar explica que el proper cicle de la UNED Senior tractarà sobre el Renaixement, temàtica que li és molt propera com a professor d’Història de l’Art. Hi impartirà un parell de conferències i considera que serà un tema menys dolorós, perquè queda més lluny en el temps i la “pàtina del temps” en rebaixa l’impacte emocional directe en comparació amb la Guerra Civil.
Òscar parla de la feina dins la secció d’Història i Patrimoni de Foment Cultural. De cara als 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, volen organitzar una sèrie de conferències (evitant el terme “cicle”) per recordar –no celebrar– aquell període. Plantegen xerrades sobre temes locals, com el bombardeig de l’Hospitalet, i testimonis com el d’una dona que, amb cinc anys, va viure una infantesa robada a Lleida durant la guerra.
Debaten sobre la idea habitual que cal recordar la Guerra Civil “perquè no es torni a repetir”. Òscar considera que, tot i que aquesta és una bona aspiració, potser no és del tot efectiva i ell es conforma amb un objectiu més assumible: que la gent entengui millor el context històric. Reivindica la dificultat d’empatitzar amb persones d’altres èpoques i la necessitat de treballar amb documents i fets, com deia Julio Anguita, per evitar relats simplistes.
La presentadora assenyala que, segons la font, la història pot explicar-se de formes molt diferents, i hi afegeix el perill actual de la sobreinformació i de la IA generant continguts esbiaixats. Òscar respon que un dels aspectes més complexos del seu ofici és discernir les fonts: cal preguntar-se qui publica, per què, en quin context i a qui s’adreça, així com qui finança la informació. Explica que tracta de contrastar moltes fonts i de mostrar al públic d’on treu les dades i què n’extreu.
La presentadora posa en valor la responsabilitat de la ràdio local: conèixer personalment molts protagonistes de les notícies permet accedir directament a la font sense intermediaris. Explica que la Xarxa de Comunicació Local i la Federació de Ràdios Locals treballen perquè les grans cadenes utilitzin la informació de proximitat com a base més fiable. Això s’enganxa amb la reflexió d’Òscar sobre la necessitat de fonts contrastades per fer bona història.
Òscar insisteix que la clau de la seva feina és contrastar fonts, extreure conclusions i explicar al públic d’on surt la informació. Posa l’exemple d’una cita atribuïda a Indalecio Prieto sobre convertir Espanya en un “soviet”, que molts historiadors consideren falsa. Ell exposa tant la cita com les veus que la desmenteixen, mostrant com el treball històric també implica desmuntar fake news antigues.
Òscar explica que va acabar la seva conferència parlant del mite del velló d’or i del Toisó d’Or, arran de l’acte recent a Madrid on la reina Sofia, Felipe González i altres “pares de la Constitució” rebien aquesta distinció. Destaca el discurs de Felipe González, especialment el passatge on recorda una trobada entre generals de l’Estat Major republicà i franquista que, plorant, deien: “sobretot, que no es torni a repetir”. Per Òscar, aquest missatge subratlla la importància de la pau social com a base de la convivència.
Es remarca el compromís d’Òscar com a divulgador d’exposar fets i fonts, i guardar-se les seves opinions personals. La presentadora insisteix que, per honestedat, el divulgador ha de distingir entre el seu rol professional i el seu jo privat. Òscar hi està d’acord i diu que, tot i que inevitablement té punts de vista propis, aquests no han de contaminar l’exposició històrica que fa al públic.
La presentadora agraeix la visita d’Òscar i li proposa tornar la propera temporada per parlar de personatges significatius i temes que ell ja té preparats, adaptats al format ràdio. Òscar accepta tot i reconèixer que va molt enfeinat, i expressa que li agrada molt venir al programa i compartir el resultat de les seves recerques.
Ja fora del nucli central de l’entrevista, Òscar comenta idees de futurs temes històrics: els catalans a la presa de Constantinoble i a la conquesta de Califòrnia. Torna a la figura del Marquès de Marianao, sobre el qual té una conferència el 18 de desembre al Centre de Lectura de Reus, i la presentadora proposa dedicar-hi un programa monogràfic a partir del gener. Esmenten de passada les connexions internacionals del marquès, com Cambridge i Miami.